SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 23
Elsminerals     Kevin Moreno Llorenç Aguilar
ORIGINATS PER PRECIPITACIÓ Guix Halita  Calcita Silvina
  Nom: guix Composició: sulfat de calci di hidratat (C aSO4·2H2O)  Duresa: 1,5-2         Densitat:  2,3-3 g/cm Color:    Incolor. Blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses. Forma cristal·lina:   cristalls tabulars o prismàtics. Propietats:   és un gran aïllant tèrmic, ja que és molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcció, per millorar les terres agrícoles i per obtenir àcid sulfúric.  Origen/classificació:   Egipte. Utilitats: Com a additiu en ciments Com a revestiment de parets i sostres.
Nom: calcita Composició:  és un mineral del grup dels carbonats i el polimorf més estable del carbonat de calci(CaCO3) Duresa: 2-2,2 Densitat:2,6-2,8 Forma cristal·lina: Petits cristalls en forma de trigonal Propietats: Té molt bona exfoliació.  Origen/classificació: Mèxic, Estats Units i Alemanya. Originats per precipitació. Utilitats:  S’ utilitza com a abrasiu suau i per tallar escultures.
Nom:Halita o sal comuna Composició: : Format per cristalls de clorur de sodi. Duresa: 2. Densitat: 2’1 – 2’2 Color: transparent,blanc. Forma Cristal·lina: Masses cristal·lines transparents. Propietats: Es transparent i té bon sabor Origen/ Classificació:  Torrevieja, Sant Carles de la Ràpida i Cadis.  Originats per precipitació. Utilitats: Alimentació del éssers vius, hi ha  la indústria com a proveïdor de sosa, cloro i lleixiu. Bona per a la cuina.
Nom: Silvina. Composició: Format  per clorur de potassi. Duresa: 4. Densitat: 1’99. Color: Taronja. Forma Cristal·lina: Masses cristal·lines de sistema regular, dominant en cubs. Propietats: Soluble a l’ aigua i de sabor amarg.  Origen/classificació: Alemanya, EUA i Ucraïna. Originats per Precipitació. Utilitats: Acompanya  a la sal als seus jaciments.
SILICATS Mica moscovita Quars  Olivina Feldespat
Nom: Mica Moscovita. Composició: Per potassi i alumini. Duresa: 2 – 2’5. Densitat: 2’83 Color: Blanca Forma Cristal·lina: Cristalls tabulars de color marrons. Propietats:  Molta brillantor nacrada i característica. Origen: Índia , Pakistan, Brasil  i Estats Units.  Classificació: Silicats. Utilitats: S’ utilitza com a aïllant elèctric i com a aïllant tèrmic
Nom: Quars. Composició: Compost per diòxid de silici. Duresa:  7. Densitat: 2,65.  Color: Blanc transparent, o rosa.  Forma Cristal·lina: En forma d’ hexàgon.  Propietats: Quan es comprimeix es produeix una separació de càrregues elèctriques.  . Origen/Classificació: sud-americà. Silicats. Utilitats: Apreciat en joieria i per aplicacions òptiques. Tallar.
Nom: Olivina. Composició: Format per una mescla de silicat de ferro i de silicat de magnesi. Duresa: 6,5 – 7. Densitat: 3,27 – 4,20. Color:  Verd oliva. Forma Cristal·lina: En forma de rombes i avegades quadrada. Propietats: Format per una mescla isomorfica.  Origen: Zones d’ origen volcànic  Classificació: Silicats. Utilitats: Es molt apreciat  en la joieria.
Nom: Feldespat. Composició: Format a través de la conjuntaciódelsmagmes. Duresa: 6 – 6,5.  Densitat: 2,5 – 2,8. Color: Variable: Blanc, rosa, verd, blau. Forma Cristal·lina: En forma de prisma. Propietats: Que son molt abundants (el mes abundant de l’escorça terrestre) Origen: Ígnia o magmàtica  Classificació: Silicats.  Utilitats: Per fabricar objectes de ceràmica i de porcellana.
Blenda Calcopirita Magnetita Cinabri Galena Hematites menes
Nom: Blenda. Composició: Per sulfur de zinc.  Duresa: 2,5 – 3. Densitat: 3,9 – 4,1. Color: Groc i Negre. Forma Cristal·lina: Cúbica. Propietats: escassetat de ferro Origen: A l’ índia i a Alemanya. Classificació: Menes. Utilitats: Industrialment es el principal component del zinc.
Nom: Calcopirita. Composició: Per coure. Duresa: 3,5 – 4. Densitat: 4,2. Color: Groc metàl·lic i una part verda. Forma Cristal·lina: Mol petits i deformats. Propietats: conte molt coure. Origen: Chile.  Classificació: Menes.  Utilitats: Extreure’n el coure.
Nom: Magnetita. Composició: Per òxids de ferro (fe3 O4). Duresa: 5,5 – 6. Densitat: 5,2. Color: Negre Metàl·lic. Forma Cristal·lina: Cristalls cúbics en forma d’ octaedre. Propietats: Ric en ferro, Brillantor metàl·lica.  Origen: Nova Zelanda, Austràlia i Nova York. Classificació: Menes. Utilitats: Quan s’ escalfa se’n obté  metalls es fan les brúixoles.
Nom: Cinabri. Composició: Bàsicament per mercuri. Duresa: 2 – 2,5. Densitat: 8,1. Color: Vermellós. Forma Cristal·lina: En forma de triangles petits. Propietats: Es forma on es troben les roques  volcàniques i les fonts càlides.  Origen: Espanya, península de Califòrnia, Eslovènia, Mèxic, Perú i Xina al nord d’Africà Classificació: Menes. Utilitats: Se n’obté el metalls però mes del mercuri.
Nom: Galena. Composició: Sulfur de plom i impureses. Duresa: 2,5 – 3.  Densitat: 7,6.  Color: Gris. Forma Cristal·lina: Cristalls cúbic en forma d’ Octaedre. Propietats: Brillantor metàl·lica. Origen: Gran Bretanya, Àustria i Colorado. Classificació: Menes. Utilitats: Per l’ extracció de plom
Nom: Hematites. Composició: Per òxid de ferro. Duresa: 5 – 6. Densitat: 6,2 – 6,3. Color: Vermell. Forma Cristal·lina: Cristalls en forma de romboide. Propietats: Mineral metàl·lic de ferro.  Origen: Suïssa, Brasil, Australia, Noruega, Regne Unit, Àustria, Itàlia. Classificació: Menes. Utilitats: Se n’ extreu metalls com la magnetita
Topazi Corindó beril·le diamant PEDRES PRECIOSES
Nom: Topazi. Composició: Fluor i alumini. Duresa: 8. Densitat: 3’5 – 3’6.  Color: d’un groc i marró barrejat transparent. Forma cristal·lina: Cristalls triangulars. Propietats: En pocs casos també pot ser de color blau, o fins hi tot incolor. També es pot confondre amb el Diamant normal. Origen: Es pot trobar a gran part de Amèrica central al sud est de americà del sud al nord d’Europa als països de suïssa noruega. classificació: Pedres precioses.  Utilitats: S’utilitza en Joieria.
Nom: Corindó. Composició: Òxid d’ alumini. Duresa: 9. Densitat: 3’9 - 4’1.  Color: Té una gran varietat de colors segons la impuresa: vermell, violeta, groc, verd,blau. Forma cristal·lina: Cristalls. Propietats: Si es vermell  s’anomena Rubí i si el blau s’anomena safir.  Origen: Es troba en Canadà, Ontàrio, Sud-àfrica, a Xina. Classificació: Pedres precioses. Utilitats: Normalment s’utilitza en joieria perquè es molt valorat i apreciat per la gent.
Nom: Beril·le. Composició: alumini. Duresa: 5’8-7  Densitat: 2’6-2’8.  Color: En els majors casos es incolor pero a vegades és tintat. Forma cristal·lina: Cristalls hexagonals. Propietats: Si es de color verd s’anomena maragda i si es de color blau marí. Origen: Es pot trobar a Àustria, Alemanya, Irlanda, Madagascar, Colòmbia, Sud-àfrica, Brasil i a EUA. Classificació: Pedres Precioses. Utilitats: És molt apreciat en joieria. Els antics druides el feien sevir per fer rituals.
Nom: Diamant.  Composició: carbó polvoritzat Duresa: 10.  Densitat: 3’5 – 3’53. Color: Típicament entre groc, marró o gris incolor.  Forma cristal·lina: Cristalls. Propietats: Bons conductors de calor, mals   conductors d’ electricitat i transparents als rajos X. Es el mineral més dur de tots els que es troben a l’escorça terrestre. Origen: Es pot trobar en : Veneçuela, India, Sud-africà, Estats Units, Rússia i Austràlia. Classificació: Pedres precioses. Utilitats: S’utilitza per tallar perquè es molt dur. I és molt valuós en joieria

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (16)

Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Treball metalls.pptx
Treball metalls.pptxTreball metalls.pptx
Treball metalls.pptx
 
Tecnotrabajo
Tecnotrabajo Tecnotrabajo
Tecnotrabajo
 
L’Estany roger
L’Estany rogerL’Estany roger
L’Estany roger
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Cassiterita
CassiteritaCassiterita
Cassiterita
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
La geosfera
La geosferaLa geosfera
La geosfera
 
Els minerals.ppt (2)
Els minerals.ppt (2)Els minerals.ppt (2)
Els minerals.ppt (2)
 
Silici
SiliciSilici
Silici
 
Conferència blai viñals
Conferència blai viñalsConferència blai viñals
Conferència blai viñals
 
Silici
SiliciSilici
Silici
 
Carboni
CarboniCarboni
Carboni
 
Les propietats dels minerals 1 ESO
Les propietats dels minerals 1 ESOLes propietats dels minerals 1 ESO
Les propietats dels minerals 1 ESO
 

Andere mochten auch

Introduccion a la simulacion de procesos
Introduccion a la simulacion de procesosIntroduccion a la simulacion de procesos
Introduccion a la simulacion de procesosJuan Condori Mamani
 
1 presentacion del curso 2010 (2 w)
1 presentacion del curso 2010 (2 w)1 presentacion del curso 2010 (2 w)
1 presentacion del curso 2010 (2 w)Andres Milquez
 
Unidad i simulacion
Unidad i simulacionUnidad i simulacion
Unidad i simulacionneferh22
 
Introducción a la Simulación
Introducción a la SimulaciónIntroducción a la Simulación
Introducción a la Simulaciónmosorio22
 
La investigacion operativa aplicado a la administracion
La investigacion operativa aplicado a la administracionLa investigacion operativa aplicado a la administracion
La investigacion operativa aplicado a la administracionSandra Bolo Gomez
 
Fases de diseño del modelo de simulación.
Fases de diseño del modelo de simulación.Fases de diseño del modelo de simulación.
Fases de diseño del modelo de simulación.Roberto Dominguez
 
Simulacion de procesos industriales
Simulacion de procesos industrialesSimulacion de procesos industriales
Simulacion de procesos industrialesmarcosrgg
 
Simulación proceso productivo
Simulación proceso productivoSimulación proceso productivo
Simulación proceso productivot_hidago
 
Simulación de Sistemas Industriales: Manejo de Materiales
Simulación de Sistemas Industriales: Manejo de MaterialesSimulación de Sistemas Industriales: Manejo de Materiales
Simulación de Sistemas Industriales: Manejo de MaterialesJuan Isaías Ladera Hernández
 
Simulación de sistemas
Simulación de sistemasSimulación de sistemas
Simulación de sistemasjack_corvil
 
Modelos de Simulacion
Modelos de SimulacionModelos de Simulacion
Modelos de SimulacionJammil Ramos
 

Andere mochten auch (19)

Introduccion a la simulacion de procesos
Introduccion a la simulacion de procesosIntroduccion a la simulacion de procesos
Introduccion a la simulacion de procesos
 
1 presentacion del curso 2010 (2 w)
1 presentacion del curso 2010 (2 w)1 presentacion del curso 2010 (2 w)
1 presentacion del curso 2010 (2 w)
 
Simulacion
SimulacionSimulacion
Simulacion
 
Simulacion-unidad 1
Simulacion-unidad 1Simulacion-unidad 1
Simulacion-unidad 1
 
Unidad i simulacion
Unidad i simulacionUnidad i simulacion
Unidad i simulacion
 
Introducción a la Simulación
Introducción a la SimulaciónIntroducción a la Simulación
Introducción a la Simulación
 
Diapositivas de simulaciones
Diapositivas de simulacionesDiapositivas de simulaciones
Diapositivas de simulaciones
 
La investigacion operativa aplicado a la administracion
La investigacion operativa aplicado a la administracionLa investigacion operativa aplicado a la administracion
La investigacion operativa aplicado a la administracion
 
Simulación de Procesos Aspen Plus
Simulación de Procesos Aspen PlusSimulación de Procesos Aspen Plus
Simulación de Procesos Aspen Plus
 
Fases de diseño del modelo de simulación.
Fases de diseño del modelo de simulación.Fases de diseño del modelo de simulación.
Fases de diseño del modelo de simulación.
 
SIMULADORES
SIMULADORESSIMULADORES
SIMULADORES
 
Herramientas de Simulación
Herramientas de SimulaciónHerramientas de Simulación
Herramientas de Simulación
 
Simulacion de procesos industriales
Simulacion de procesos industrialesSimulacion de procesos industriales
Simulacion de procesos industriales
 
Simulación proceso productivo
Simulación proceso productivoSimulación proceso productivo
Simulación proceso productivo
 
Simulacion de procesos
Simulacion de procesosSimulacion de procesos
Simulacion de procesos
 
Simulación de Sistemas Industriales: Manejo de Materiales
Simulación de Sistemas Industriales: Manejo de MaterialesSimulación de Sistemas Industriales: Manejo de Materiales
Simulación de Sistemas Industriales: Manejo de Materiales
 
ETAPAS DEL PROCESO DE SIMULACION
ETAPAS DEL PROCESO DE SIMULACIONETAPAS DEL PROCESO DE SIMULACION
ETAPAS DEL PROCESO DE SIMULACION
 
Simulación de sistemas
Simulación de sistemasSimulación de sistemas
Simulación de sistemas
 
Modelos de Simulacion
Modelos de SimulacionModelos de Simulacion
Modelos de Simulacion
 

Ähnlich wie Minerals Aguilar

Treball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i BertaTreball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i BertaGABINO
 
La Plasticitat
La PlasticitatLa Plasticitat
La PlasticitatRubitah
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roquescancoix
 
Treball els minerals
Treball els mineralsTreball els minerals
Treball els mineralsJosep Broch
 
Treball de Els materials
Treball de Els materialsTreball de Els materials
Treball de Els materialslaureta04
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materialsclavg
 
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentalsCdA Barcelona
 
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentalsCdA Barcelona
 
Presentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsPresentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsSalesians Rocafort
 
Tema 08 materials no fèrrics
Tema 08 materials no fèrricsTema 08 materials no fèrrics
Tema 08 materials no fèrricsdsauratecno
 

Ähnlich wie Minerals Aguilar (18)

Minerals Colom
Minerals ColomMinerals Colom
Minerals Colom
 
Minerals Alegret
Minerals AlegretMinerals Alegret
Minerals Alegret
 
Minerals Martin
Minerals MartinMinerals Martin
Minerals Martin
 
Minerals Coll
Minerals CollMinerals Coll
Minerals Coll
 
Treball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i BertaTreball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i Berta
 
Treball minerals.
Treball minerals.Treball minerals.
Treball minerals.
 
Materials
MaterialsMaterials
Materials
 
La Plasticitat
La PlasticitatLa Plasticitat
La Plasticitat
 
Treball minerals
Treball mineralsTreball minerals
Treball minerals
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
 
Treball els minerals
Treball els mineralsTreball els minerals
Treball els minerals
 
Treball de Els materials
Treball de Els materialsTreball de Els materials
Treball de Els materials
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
 
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
 
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
 
Presentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsPresentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materials
 
Tema 08 materials no fèrrics
Tema 08 materials no fèrricsTema 08 materials no fèrrics
Tema 08 materials no fèrrics
 

Minerals Aguilar

  • 1. Elsminerals     Kevin Moreno Llorenç Aguilar
  • 2. ORIGINATS PER PRECIPITACIÓ Guix Halita Calcita Silvina
  • 3.   Nom: guix Composició: sulfat de calci di hidratat (C aSO4·2H2O) Duresa: 1,5-2 Densitat: 2,3-3 g/cm Color: Incolor. Blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses. Forma cristal·lina: cristalls tabulars o prismàtics. Propietats: és un gran aïllant tèrmic, ja que és molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcció, per millorar les terres agrícoles i per obtenir àcid sulfúric. Origen/classificació: Egipte. Utilitats: Com a additiu en ciments Com a revestiment de parets i sostres.
  • 4. Nom: calcita Composició: és un mineral del grup dels carbonats i el polimorf més estable del carbonat de calci(CaCO3) Duresa: 2-2,2 Densitat:2,6-2,8 Forma cristal·lina: Petits cristalls en forma de trigonal Propietats: Té molt bona exfoliació. Origen/classificació: Mèxic, Estats Units i Alemanya. Originats per precipitació. Utilitats: S’ utilitza com a abrasiu suau i per tallar escultures.
  • 5. Nom:Halita o sal comuna Composició: : Format per cristalls de clorur de sodi. Duresa: 2. Densitat: 2’1 – 2’2 Color: transparent,blanc. Forma Cristal·lina: Masses cristal·lines transparents. Propietats: Es transparent i té bon sabor Origen/ Classificació: Torrevieja, Sant Carles de la Ràpida i Cadis. Originats per precipitació. Utilitats: Alimentació del éssers vius, hi ha la indústria com a proveïdor de sosa, cloro i lleixiu. Bona per a la cuina.
  • 6. Nom: Silvina. Composició: Format per clorur de potassi. Duresa: 4. Densitat: 1’99. Color: Taronja. Forma Cristal·lina: Masses cristal·lines de sistema regular, dominant en cubs. Propietats: Soluble a l’ aigua i de sabor amarg. Origen/classificació: Alemanya, EUA i Ucraïna. Originats per Precipitació. Utilitats: Acompanya a la sal als seus jaciments.
  • 7. SILICATS Mica moscovita Quars Olivina Feldespat
  • 8. Nom: Mica Moscovita. Composició: Per potassi i alumini. Duresa: 2 – 2’5. Densitat: 2’83 Color: Blanca Forma Cristal·lina: Cristalls tabulars de color marrons. Propietats: Molta brillantor nacrada i característica. Origen: Índia , Pakistan, Brasil i Estats Units. Classificació: Silicats. Utilitats: S’ utilitza com a aïllant elèctric i com a aïllant tèrmic
  • 9. Nom: Quars. Composició: Compost per diòxid de silici. Duresa: 7. Densitat: 2,65. Color: Blanc transparent, o rosa. Forma Cristal·lina: En forma d’ hexàgon. Propietats: Quan es comprimeix es produeix una separació de càrregues elèctriques. . Origen/Classificació: sud-americà. Silicats. Utilitats: Apreciat en joieria i per aplicacions òptiques. Tallar.
  • 10. Nom: Olivina. Composició: Format per una mescla de silicat de ferro i de silicat de magnesi. Duresa: 6,5 – 7. Densitat: 3,27 – 4,20. Color: Verd oliva. Forma Cristal·lina: En forma de rombes i avegades quadrada. Propietats: Format per una mescla isomorfica. Origen: Zones d’ origen volcànic Classificació: Silicats. Utilitats: Es molt apreciat en la joieria.
  • 11. Nom: Feldespat. Composició: Format a través de la conjuntaciódelsmagmes. Duresa: 6 – 6,5. Densitat: 2,5 – 2,8. Color: Variable: Blanc, rosa, verd, blau. Forma Cristal·lina: En forma de prisma. Propietats: Que son molt abundants (el mes abundant de l’escorça terrestre) Origen: Ígnia o magmàtica Classificació: Silicats. Utilitats: Per fabricar objectes de ceràmica i de porcellana.
  • 12. Blenda Calcopirita Magnetita Cinabri Galena Hematites menes
  • 13. Nom: Blenda. Composició: Per sulfur de zinc. Duresa: 2,5 – 3. Densitat: 3,9 – 4,1. Color: Groc i Negre. Forma Cristal·lina: Cúbica. Propietats: escassetat de ferro Origen: A l’ índia i a Alemanya. Classificació: Menes. Utilitats: Industrialment es el principal component del zinc.
  • 14. Nom: Calcopirita. Composició: Per coure. Duresa: 3,5 – 4. Densitat: 4,2. Color: Groc metàl·lic i una part verda. Forma Cristal·lina: Mol petits i deformats. Propietats: conte molt coure. Origen: Chile. Classificació: Menes. Utilitats: Extreure’n el coure.
  • 15. Nom: Magnetita. Composició: Per òxids de ferro (fe3 O4). Duresa: 5,5 – 6. Densitat: 5,2. Color: Negre Metàl·lic. Forma Cristal·lina: Cristalls cúbics en forma d’ octaedre. Propietats: Ric en ferro, Brillantor metàl·lica. Origen: Nova Zelanda, Austràlia i Nova York. Classificació: Menes. Utilitats: Quan s’ escalfa se’n obté metalls es fan les brúixoles.
  • 16. Nom: Cinabri. Composició: Bàsicament per mercuri. Duresa: 2 – 2,5. Densitat: 8,1. Color: Vermellós. Forma Cristal·lina: En forma de triangles petits. Propietats: Es forma on es troben les roques volcàniques i les fonts càlides. Origen: Espanya, península de Califòrnia, Eslovènia, Mèxic, Perú i Xina al nord d’Africà Classificació: Menes. Utilitats: Se n’obté el metalls però mes del mercuri.
  • 17. Nom: Galena. Composició: Sulfur de plom i impureses. Duresa: 2,5 – 3. Densitat: 7,6. Color: Gris. Forma Cristal·lina: Cristalls cúbic en forma d’ Octaedre. Propietats: Brillantor metàl·lica. Origen: Gran Bretanya, Àustria i Colorado. Classificació: Menes. Utilitats: Per l’ extracció de plom
  • 18. Nom: Hematites. Composició: Per òxid de ferro. Duresa: 5 – 6. Densitat: 6,2 – 6,3. Color: Vermell. Forma Cristal·lina: Cristalls en forma de romboide. Propietats: Mineral metàl·lic de ferro. Origen: Suïssa, Brasil, Australia, Noruega, Regne Unit, Àustria, Itàlia. Classificació: Menes. Utilitats: Se n’ extreu metalls com la magnetita
  • 19. Topazi Corindó beril·le diamant PEDRES PRECIOSES
  • 20. Nom: Topazi. Composició: Fluor i alumini. Duresa: 8. Densitat: 3’5 – 3’6. Color: d’un groc i marró barrejat transparent. Forma cristal·lina: Cristalls triangulars. Propietats: En pocs casos també pot ser de color blau, o fins hi tot incolor. També es pot confondre amb el Diamant normal. Origen: Es pot trobar a gran part de Amèrica central al sud est de americà del sud al nord d’Europa als països de suïssa noruega. classificació: Pedres precioses. Utilitats: S’utilitza en Joieria.
  • 21. Nom: Corindó. Composició: Òxid d’ alumini. Duresa: 9. Densitat: 3’9 - 4’1. Color: Té una gran varietat de colors segons la impuresa: vermell, violeta, groc, verd,blau. Forma cristal·lina: Cristalls. Propietats: Si es vermell s’anomena Rubí i si el blau s’anomena safir. Origen: Es troba en Canadà, Ontàrio, Sud-àfrica, a Xina. Classificació: Pedres precioses. Utilitats: Normalment s’utilitza en joieria perquè es molt valorat i apreciat per la gent.
  • 22. Nom: Beril·le. Composició: alumini. Duresa: 5’8-7 Densitat: 2’6-2’8. Color: En els majors casos es incolor pero a vegades és tintat. Forma cristal·lina: Cristalls hexagonals. Propietats: Si es de color verd s’anomena maragda i si es de color blau marí. Origen: Es pot trobar a Àustria, Alemanya, Irlanda, Madagascar, Colòmbia, Sud-àfrica, Brasil i a EUA. Classificació: Pedres Precioses. Utilitats: És molt apreciat en joieria. Els antics druides el feien sevir per fer rituals.
  • 23. Nom: Diamant. Composició: carbó polvoritzat Duresa: 10. Densitat: 3’5 – 3’53. Color: Típicament entre groc, marró o gris incolor. Forma cristal·lina: Cristalls. Propietats: Bons conductors de calor, mals conductors d’ electricitat i transparents als rajos X. Es el mineral més dur de tots els que es troben a l’escorça terrestre. Origen: Es pot trobar en : Veneçuela, India, Sud-africà, Estats Units, Rússia i Austràlia. Classificació: Pedres precioses. Utilitats: S’utilitza per tallar perquè es molt dur. I és molt valuós en joieria