1. Cap a l’avaluació competencial en
l’ensenyament-aprenentatge de
llengües
Olga Esteve
Universitat Pompeu Fabra
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

2. Què hi ha al darrera?
Competència:
Per competència s’entén la capacitat de posar en pràctica de manera
integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la
personalitat que permeten resoldre situacions diverses.
El fet de ser competent exigeix més que la simple adquisició de
determinats coneixements i habilitats. Les competències impliquen la
capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i
situacions diferents.

3. Què hi ha al darrera?
Competència:
Per competència s’entén la capacitat de posar en pràctica de manera
integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la
personalitat que permeten resoldre situacions diverses.
El fet de ser competent exigeix més que la simple adquisició de
determinats coneixements i habilitats. Les competències impliquen la
capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i
situacions diferents.

4. Alguns exemples de descriptors competencials
(MCER)
Capacitat de comprensió detallada de textos de
certa dificultat
Capacitat de descriure oralment costums i activitats
habituals de forma senzilla
Capacitat d’escriure històries atractives i
descripcions amb claredat i fluïdesa
Olga Esteve, Jornades Llengües Estrangeres,
Salou 2011

5. Alguns exemples de descriptors competencials
(MCER)
Capacitat de comprensió detallada de textos de
certa dificultat
Capacitat de descriure oralment costums i activitats
habituals de forma senzilla
Capacitat d’escriure històries atractives i
descripcions amb claredat i fluïdesa
Olga Esteve, Jornades Llengües Estrangeres,
Salou 2011

6. Què diu el currículum?
Els criteris d’avaluació de les matèries
són un referent fonamental per determinar el
grau d’assoliment de les competències bàsiques
i dels objectius de cada matèria.
Exemple: Llengües estrangeres
Produir de forma guiada textos escrits, en
diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors,
utilitzant estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint
cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals
d’ortografia i de puntuació.
Ref: Currículum ESO, CAPÍTOL 6, Article 18 Avaluació
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/decret_eso.pdf

7. Pregunta de partida
Quina diferència hi ha entre l’enfocament
comunicatiu i l’enfocament competencial en
l’ensenyament-aprenentatge de llengües?
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

8. Objectiu comú: Aprendre a comunicar
Reaccionar en Aprendre a
situacions de manipular i aplicar
comunicació recursos lingüístics
diverses i estratègies per a
la comunicació
eficient
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

9. Visió I
UNITAT 1 UNITAT 2 UNITAT 3 UNITAT 4
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

10. Aprendre a comunicar
Reaccionar en Aprendre a
situacions de manipular i aplicar
comunicació recursos lingüístics
diverses i estratègies per a
la comunicació
eficient
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

11. Visió II
SITUACIÓ 1 SITUACIÓ 2 SITUACIÓ 3
NOVA SITUACIÓ
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

12. Per arribar a la visió II …..
1. ELABORAR TASQUES D’AVALUACIÓ
‘COMPETENCIALS’
2. FER CONCRET ALLÒ ABSTRACTE: FORMULAR
CRITERIS D’AVALUACIÓ CONCRETS I
COHERENTS AMB EL PLANTEJAMENT
COMPETENCIAL
3. AVALUAR CAPACITATS ESPECÍFIQUES PER
PODER AVALUAR UNA COMPETÈNCIA MÉS
GLOBAL
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

13. Elaboració de tasques d’avaluació competencials
(Dossier nº 1)
Títol: Ens promocionem?
Context: Sou un grup de joves amb certes capacitats lingüístiques
(domineu més de dues llengües) que voleu crear una petita empresa
juvenil internacional de traducció. Us heu assabentat que aviat es
celebrarà una fira internacional de joves empresaris i us disposeu a
participar-hi per donar-vos a conèixer.
Tasca: Elaborar un blog on aparegui tota la informació sobre vosaltres
així com sobre l'empresa que preteneu crear (nom, objectius, tipus
d'empresa, característiques) i el perfil dels col·laboradors i col·laboradores
d'altres països que busqueu. Heu de exposar tota la informació de manera
creativa i usant diferents tipus de llenguatge (verbal, visual, etc.).
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

14. Característiques de la tasca
Està inserida en un context potencialment real
La tasca representa un repte per a l’aprenent
És multicompetencial
Es duu a terme amb ‘ajudes externes’ (models
de text) que l’aprenent haurà de ‘reciclar’
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

15. Elaboració dels criteris i indicadors
competencials (Dossier nº 2)
Criteris i indicadors
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

16. Avaluació de capacitats específiques per avaluar
una competència més global (Dossier nº 3)
Mostar que un aprenent és capaç de
reutilitzar, adaptar, reciclar
recursos verbals ja apresos en
situacions de comunicació noves
que no han estat treballats abans
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

17. De l’avaluació formadora a la certificadora
T T
U ¿Evidències
U
d’assoliment?
T T
O O
AVALUACIÓ
R R CERTIFICADORA
I I
A A
AVALUACIÓ COMPARTIDA
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

18. Metàfora visió 2: Present - futur
CONCRECIÓ DEL GRAU
D’EXCEL·LÈNCIA DE LA
COMPETÈNCIA QUE HA DE
NIVELL DE PARTIDA DESENVOLUPAR
OBJECTIUS
D’APRENENTATGE A
ASSOLIR
PUNT DE PARTIDA
:
tat ge
enen
’ apr
in ad
ae
om
óc
u aci
al
L ’a v
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de Llengües oct. 2012

19. Aspectes clau
Començar pel final en la planificació (Capacitats
10’)
Menys pretensió en quant als continguts i tractament
més aprofundit
No cedir en rigurositat en relació al nivell
d’excel·lència, per això s’han d’adelantar els criteris
i indicadors
Usar els criteris i indicadors com a eina d’orientació
en l’aprenentatge
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012

20. Posem-nos a prova
Com avaluaríem ara aquestes capacitats?
Capacitat de comprensió detallada de textos de
certa dificultat
Capacitat de descriure oralment costums i activitats
habituals de forma senzilla
Capacitat d’escriure històries atractives i
descripcions amb claredat i fluïdesa
Olga Esteve, III Jornades d'Aprenentatge de
Llengües oct. 2012