SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 30
Mapes topogràficsMapes topogràfics
i corbes de nivelli corbes de nivell
Prof. Joan Piña Torres 1r ESO
Mapa topogràfic.Mapa topogràfic.
Un mapa topogràfic
representa el relleu
d’un territori.
Si mirem el mapa de
més a prop, veurem
que està format per
moltes línies.
Corbes de nivellCorbes de nivell
• Aquestes línies,
imaginàries, s’anomenen
corbes de nivell. No les
trobarem dibuixades al
terra. Ens indiquen les
diferències d’altura entre
una zona i una altra.
Donen més informació
del que sembla, però les
hem de saber interpretar.
Per a què ens serveixen els mapesPer a què ens serveixen els mapes
topogràfics i les corbes de nivell?topogràfics i les corbes de nivell?
• Per saber a quina altura es troba un punt
(per exemple, un poble).
• Per saber quina és la millor ruta d’un punt
a l’altra.
Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell?
• En lloc de començar
per una muntanya,
començarem per una
cosa més simple.
Imagina que tenim un
con que fa 25
centímetres d’alçada.
Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell?
• A aquest con, li
dibuixem una línia
que el rodeja, a una
altura de 0
centímetres.
Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell?
• I després, 5
centímetres més
amunt, li dibuixem
una altra línia.
Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell?
• I una altra a 10
centímetres.
• Fixa’t que si
poguessim caminar
per una d’aquestes
línies, sempre
estaríem a la mateixa
altura.
Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell?
• Com que el con és
molt simple, cada
línia que dibuixam té
una forma circular.
Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell?
• I com més amunt la
dibuixam, més petita
és.
Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell?
• NORMA n.1: Una
corba de nivell es
troba sempre a la
mateixa altura.
Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell?
• Ara, cada una de les
línies que hem
dibuixat les passam a
una superfície plana.
• Haurem dibuixat les
corbes de nivell del
con.
• Si en lloc d’un con,
tinguessim una forma
més complexa, el
dibuix de les formes
de nivell aniria
canviant.
• NORMA n.2: Com més altura hi ha, més
corbes de nivell trobarem.
• NORMA n.3: Com
més juntes es
troben les corbes de
nivell, més
inclinació hi haurà a
la figura real.
Per què les carreteres dePer què les carreteres de
muntanya fan ziga-zaga?muntanya fan ziga-zaga?
(la resposta al final)(la resposta al final)
Com serà un mapa de corbes deCom serà un mapa de corbes de
nivell per a l’illa de Mallorca?nivell per a l’illa de Mallorca?
Serà més
complex que
els que hem
vist fins ara.
Recorda la
norma n.1:
com més
altura, més
corbes de
nivell.
Els colors no són
imprescindibles,
però ens ajudaran
a veure millor el
mapa.
La llegenda ens
ajudarà a entendre
els colors.
RecordaRecorda
• NORMA n.1: Una corba de nivell es troba
sempre a la mateixa altura.
• NORMA n.2: Com més altura hi ha, més corbes
de nivell trobarem.
• NORMA n.3: Com més juntes es troben les
corbes de nivell, més inclinació hi haurà a la
figura real.
2
1
3
1
Puig Major
Port de Sóller
2
Inca
Badia d’Alcúdia
3
Massís de Randa
Llucmajor
Per què les carreteres dePer què les carreteres de
muntanya fan ziga-zaga?muntanya fan ziga-zaga?
• Resposta: les carreteres i camins de muntanya van en
ziga-zaga perquè segueixen el que poden les corbes de
nivell. La distància que es recorre és major, però l’esforç
menor, perquè es puja més poc a poc.
Quan no s’ha de pujar, sinó atravessar unaQuan no s’ha de pujar, sinó atravessar una
muntanya, convé rodejar-la, seguint les corbes demuntanya, convé rodejar-la, seguint les corbes de
nivell. Així ni es puja, ni es baixa.nivell. Així ni es puja, ni es baixa.
Recapitulem:Recapitulem:
Per a què ens serveixen els mapesPer a què ens serveixen els mapes
topogràfics i les corbes de nivell?topogràfics i les corbes de nivell?
• Per saber a quina altura es troba un punt (per
exemple, un poble).
• Per saber quina és la millor ruta d’un punt a
l’altra:
– Ens convindrà més fer un rodeig d’una muntanya,
evitant les elevacions, que anar en línia recta pujant i
baixant contínuament.
– O ens convindrà pujar fent ziga-zaga, per fer menys
esforç.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsAnna Giro
 
Descripció personatges
Descripció personatgesDescripció personatges
Descripció personatgessluna3
 
01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terraAlbert Albert
 
Elements naturals i humans del paissatge
Elements naturals i humans del paissatgeElements naturals i humans del paissatge
Elements naturals i humans del paissatgeMaria Torres
 
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafsSíl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafsSílvia Montals
 
Els animals, amfibis i rèptils
Els animals, amfibis i rèptilsEls animals, amfibis i rèptils
Els animals, amfibis i rèptilsjnavarr9
 
El còmic 1. conceptes generals. orígens. estructura. elements textuals jmc
El còmic 1. conceptes generals. orígens. estructura. elements textuals   jmcEl còmic 1. conceptes generals. orígens. estructura. elements textuals   jmc
El còmic 1. conceptes generals. orígens. estructura. elements textuals jmcJordi Monteagudo
 
El diàleg en les narracions
El diàleg en les narracionsEl diàleg en les narracions
El diàleg en les narracionssilviaprofe56
 
Classes verbs
Classes verbsClasses verbs
Classes verbsovertorch
 
El relleu de les illes balears
El relleu de les illes balearsEl relleu de les illes balears
El relleu de les illes balearsMaria Eugenia
 
Exercicis de poesia. Primer d'ESO
Exercicis de poesia. Primer d'ESOExercicis de poesia. Primer d'ESO
Exercicis de poesia. Primer d'ESOlurdessaavedra
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsSílvia Montals
 

Was ist angesagt? (20)

Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcions
 
El text expositiu
El text expositiuEl text expositiu
El text expositiu
 
Descripció personatges
Descripció personatgesDescripció personatges
Descripció personatges
 
01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terra
 
Subjecte i predicat
Subjecte i predicatSubjecte i predicat
Subjecte i predicat
 
Elements naturals i humans del paissatge
Elements naturals i humans del paissatgeElements naturals i humans del paissatge
Elements naturals i humans del paissatge
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafsSíl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
 
Els animals, amfibis i rèptils
Els animals, amfibis i rèptilsEls animals, amfibis i rèptils
Els animals, amfibis i rèptils
 
El còmic 1. conceptes generals. orígens. estructura. elements textuals jmc
El còmic 1. conceptes generals. orígens. estructura. elements textuals   jmcEl còmic 1. conceptes generals. orígens. estructura. elements textuals   jmc
El còmic 1. conceptes generals. orígens. estructura. elements textuals jmc
 
El diàleg en les narracions
El diàleg en les narracionsEl diàleg en les narracions
El diàleg en les narracions
 
Classes verbs
Classes verbsClasses verbs
Classes verbs
 
El relleu de les illes balears
El relleu de les illes balearsEl relleu de les illes balears
El relleu de les illes balears
 
Exercicis de poesia. Primer d'ESO
Exercicis de poesia. Primer d'ESOExercicis de poesia. Primer d'ESO
Exercicis de poesia. Primer d'ESO
 
Art megalític
Art megalíticArt megalític
Art megalític
 
Polígons
PolígonsPolígons
Polígons
 
Pronoms personals
Pronoms personalsPronoms personals
Pronoms personals
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncions
 
Les comarques de Catalunya
Les comarques de CatalunyaLes comarques de Catalunya
Les comarques de Catalunya
 

Andere mochten auch

EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)aristotil2010
 
Interpretación de mapas topográficos y geológicos
Interpretación de mapas topográficos y geológicosInterpretación de mapas topográficos y geológicos
Interpretación de mapas topográficos y geológicosIES Santa Eulalia, Mérida
 
Treballar amb l'escala numèrica
Treballar amb l'escala numèricaTreballar amb l'escala numèrica
Treballar amb l'escala numèricaJoan Piña Torres
 
Dibujo topografico y las curvas de nivel
Dibujo topografico y las curvas de nivelDibujo topografico y las curvas de nivel
Dibujo topografico y las curvas de nivelArq Maria Parra
 
Práctica. Mapa Topográfico
Práctica. Mapa TopográficoPráctica. Mapa Topográfico
Práctica. Mapa Topográficoguest290c5e
 
Material per treballar amb mapes de corbes de nivell
Material per treballar amb mapes de corbes de nivellMaterial per treballar amb mapes de corbes de nivell
Material per treballar amb mapes de corbes de nivellferranmestre
 
Unidad 4. Deformaciones de la corteza
Unidad 4. Deformaciones de la cortezaUnidad 4. Deformaciones de la corteza
Unidad 4. Deformaciones de la cortezaRaquel Hernández
 
La formació del relleu 2 factors externs
La formació del relleu 2 factors externsLa formació del relleu 2 factors externs
La formació del relleu 2 factors externsJoan Piña Torres
 
Nociones generales de topografia
Nociones generales de topografiaNociones generales de topografia
Nociones generales de topografiaBELKIS RANGEL
 

Andere mochten auch (20)

EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
 
Interpretación de mapas topográficos y geológicos
Interpretación de mapas topográficos y geológicosInterpretación de mapas topográficos y geológicos
Interpretación de mapas topográficos y geológicos
 
Treballar amb l'escala numèrica
Treballar amb l'escala numèricaTreballar amb l'escala numèrica
Treballar amb l'escala numèrica
 
Topografia
Topografia Topografia
Topografia
 
El mapa topográfico
El mapa topográficoEl mapa topográfico
El mapa topográfico
 
Dibujo topografico y las curvas de nivel
Dibujo topografico y las curvas de nivelDibujo topografico y las curvas de nivel
Dibujo topografico y las curvas de nivel
 
Mapa topografico
Mapa topograficoMapa topografico
Mapa topografico
 
Práctica. Mapa Topográfico
Práctica. Mapa TopográficoPráctica. Mapa Topográfico
Práctica. Mapa Topográfico
 
L'escorça de la Terra
L'escorça de la TerraL'escorça de la Terra
L'escorça de la Terra
 
Tema 3 Les formes de la terra
Tema 3 Les formes de la terraTema 3 Les formes de la terra
Tema 3 Les formes de la terra
 
Material per treballar amb mapes de corbes de nivell
Material per treballar amb mapes de corbes de nivellMaterial per treballar amb mapes de corbes de nivell
Material per treballar amb mapes de corbes de nivell
 
Planeta Aigua
Planeta AiguaPlaneta Aigua
Planeta Aigua
 
La respiracio traqueal
La respiracio traquealLa respiracio traqueal
La respiracio traqueal
 
Unitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelatUnitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelat
 
Unidad 4. Deformaciones de la corteza
Unidad 4. Deformaciones de la cortezaUnidad 4. Deformaciones de la corteza
Unidad 4. Deformaciones de la corteza
 
Planos topograficos
Planos topograficosPlanos topograficos
Planos topograficos
 
La formació del relleu 2 factors externs
La formació del relleu 2 factors externsLa formació del relleu 2 factors externs
La formació del relleu 2 factors externs
 
R E G L A V
R E G L A VR E G L A V
R E G L A V
 
Nociones generales de topografia
Nociones generales de topografiaNociones generales de topografia
Nociones generales de topografia
 
Deformación de la corteza cap 10
Deformación de la corteza cap 10Deformación de la corteza cap 10
Deformación de la corteza cap 10
 

Mehr von Joan Piña Torres

Mehr von Joan Piña Torres (20)

Influències de l'islam
Influències de l'islamInfluències de l'islam
Influències de l'islam
 
Àmfores i comerç a Roma
Àmfores i comerç a RomaÀmfores i comerç a Roma
Àmfores i comerç a Roma
 
Esclaus i comerç a Roma
Esclaus i comerç a RomaEsclaus i comerç a Roma
Esclaus i comerç a Roma
 
Toro
ToroToro
Toro
 
Tècniques
TècniquesTècniques
Tècniques
 
Eix vida
Eix vidaEix vida
Eix vida
 
8 clima polar jose 1rb
8 clima polar jose 1rb8 clima polar jose 1rb
8 clima polar jose 1rb
 
8 christian bocanegra olmo 1r b socials
8 christian bocanegra olmo 1r b socials8 christian bocanegra olmo 1r b socials
8 christian bocanegra olmo 1r b socials
 
7 presentacion sociales mihai
7 presentacion sociales mihai7 presentacion sociales mihai
7 presentacion sociales mihai
 
6 clima mediterrani ruyi ye
6 clima mediterrani ruyi ye6 clima mediterrani ruyi ye
6 clima mediterrani ruyi ye
 
5 clima continental larisa
5 clima continental larisa5 clima continental larisa
5 clima continental larisa
 
5 clima continental 2.0 update javi
5 clima continental 2.0 update javi5 clima continental 2.0 update javi
5 clima continental 2.0 update javi
 
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
 
3 climes 1ºf adrià.
3 climes 1ºf adrià.3 climes 1ºf adrià.
3 climes 1ºf adrià.
 
3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian
 
2 clima tropical patrick carroll
2 clima tropical patrick carroll2 clima tropical patrick carroll
2 clima tropical patrick carroll
 
2 cilma tropical richy
2 cilma tropical richy2 cilma tropical richy
2 cilma tropical richy
 
1 sociales clima equatorial ismael
1 sociales  clima equatorial ismael1 sociales  clima equatorial ismael
1 sociales clima equatorial ismael
 
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
 
Els paisatges agraris xavi
Els paisatges agraris xaviEls paisatges agraris xavi
Els paisatges agraris xavi
 

Kürzlich hochgeladen

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 

Kürzlich hochgeladen (6)

Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 

Mapes topogràfics

  • 1. Mapes topogràficsMapes topogràfics i corbes de nivelli corbes de nivell Prof. Joan Piña Torres 1r ESO
  • 2. Mapa topogràfic.Mapa topogràfic. Un mapa topogràfic representa el relleu d’un territori. Si mirem el mapa de més a prop, veurem que està format per moltes línies.
  • 3. Corbes de nivellCorbes de nivell • Aquestes línies, imaginàries, s’anomenen corbes de nivell. No les trobarem dibuixades al terra. Ens indiquen les diferències d’altura entre una zona i una altra. Donen més informació del que sembla, però les hem de saber interpretar.
  • 4. Per a què ens serveixen els mapesPer a què ens serveixen els mapes topogràfics i les corbes de nivell?topogràfics i les corbes de nivell? • Per saber a quina altura es troba un punt (per exemple, un poble). • Per saber quina és la millor ruta d’un punt a l’altra.
  • 5. Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell? • En lloc de començar per una muntanya, començarem per una cosa més simple. Imagina que tenim un con que fa 25 centímetres d’alçada.
  • 6. Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell? • A aquest con, li dibuixem una línia que el rodeja, a una altura de 0 centímetres.
  • 7. Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell? • I després, 5 centímetres més amunt, li dibuixem una altra línia.
  • 8. Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell? • I una altra a 10 centímetres. • Fixa’t que si poguessim caminar per una d’aquestes línies, sempre estaríem a la mateixa altura.
  • 9. Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell? • Com que el con és molt simple, cada línia que dibuixam té una forma circular.
  • 10. Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell? • I com més amunt la dibuixam, més petita és.
  • 11. Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell? • NORMA n.1: Una corba de nivell es troba sempre a la mateixa altura.
  • 12. Com es creen les corbes de nivell?Com es creen les corbes de nivell? • Ara, cada una de les línies que hem dibuixat les passam a una superfície plana. • Haurem dibuixat les corbes de nivell del con.
  • 13. • Si en lloc d’un con, tinguessim una forma més complexa, el dibuix de les formes de nivell aniria canviant.
  • 14. • NORMA n.2: Com més altura hi ha, més corbes de nivell trobarem.
  • 15. • NORMA n.3: Com més juntes es troben les corbes de nivell, més inclinació hi haurà a la figura real.
  • 16. Per què les carreteres dePer què les carreteres de muntanya fan ziga-zaga?muntanya fan ziga-zaga? (la resposta al final)(la resposta al final)
  • 17. Com serà un mapa de corbes deCom serà un mapa de corbes de nivell per a l’illa de Mallorca?nivell per a l’illa de Mallorca?
  • 18. Serà més complex que els que hem vist fins ara. Recorda la norma n.1: com més altura, més corbes de nivell.
  • 19. Els colors no són imprescindibles, però ens ajudaran a veure millor el mapa.
  • 20. La llegenda ens ajudarà a entendre els colors.
  • 21.
  • 22.
  • 23. RecordaRecorda • NORMA n.1: Una corba de nivell es troba sempre a la mateixa altura. • NORMA n.2: Com més altura hi ha, més corbes de nivell trobarem. • NORMA n.3: Com més juntes es troben les corbes de nivell, més inclinació hi haurà a la figura real.
  • 24. 2 1 3
  • 28. Per què les carreteres dePer què les carreteres de muntanya fan ziga-zaga?muntanya fan ziga-zaga? • Resposta: les carreteres i camins de muntanya van en ziga-zaga perquè segueixen el que poden les corbes de nivell. La distància que es recorre és major, però l’esforç menor, perquè es puja més poc a poc.
  • 29. Quan no s’ha de pujar, sinó atravessar unaQuan no s’ha de pujar, sinó atravessar una muntanya, convé rodejar-la, seguint les corbes demuntanya, convé rodejar-la, seguint les corbes de nivell. Així ni es puja, ni es baixa.nivell. Així ni es puja, ni es baixa.
  • 30. Recapitulem:Recapitulem: Per a què ens serveixen els mapesPer a què ens serveixen els mapes topogràfics i les corbes de nivell?topogràfics i les corbes de nivell? • Per saber a quina altura es troba un punt (per exemple, un poble). • Per saber quina és la millor ruta d’un punt a l’altra: – Ens convindrà més fer un rodeig d’una muntanya, evitant les elevacions, que anar en línia recta pujant i baixant contínuament. – O ens convindrà pujar fent ziga-zaga, per fer menys esforç.