SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 38
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Palau de la Música Catalana




                        1905-1908
Palau de la
Música Catalana
Documentació general:
a) Catalogació:
    - Autor: Lluís Domènech i Montaner
             (1850-1923). Remodelat pe
             Oscar Tusquets (1982-1989)
    - Nom de l’edifici: Palau de la
   Música
             Catalana
    - Cronologia: 1905-1908
    - Localització: Barcelona
    - Estil: modernisme

b) Anàlisi material:
   - Materials: ferro, vidre, ceràmica i
     maons
   - Sistema constructiu: amb materials
     industrials

Declarat per la UNESCO "Patrimoni de la
   Humanitat"
                                   http://www.xtec.net/trobada/modernis/palau/1.htm
Context històric
Catalunya va viure l'últim terç del XIX una gran renovació cultural, reflecti-
da sobre tot en la literatura, la música, les arts plàstiques i l'arquitectura.
Tot plegat formava part de la Renaixença, que va fer ressorgir els valors
catalans, juntament al creixement de Barcelona per la indústria i el comerç
L'aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que s'estengué a
tots els àmbits.
El 1888 Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d'Espanya.
L'Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van
convertir Barcelona en una gran ciutat europea.
L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923).
Coll i Alentorn diu que era l’home que millor podia simbolitzar la Catalunya del
seu temps, barreja sovint difícil de distingir, d’homes de negoci i de fàbrica,
d’artistes i literats. Escriu ell mateix, a la revista La Renaixença (1878): ¿És que
avui per avui podem tenir una moderna arquitectura nacional? Sempre que una
idea organitzadora domina un poble, apareix una nova època artística: el Palau
és la expressió d’aquesta idea.

Va intervenir a la política (President de la Lliga de Catalunya i de la Unió
Catalanista,1892, participà en la redacció de les Bases de Manresa, Diputat a
Corts,1901), va ser professor i director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona,
conferenciant i autor, acadèmic, director de l'Ateneu...

La seva obra d'arquitecte va començar amb la Editorial Montaner i Simon (1879/85),
va fer el Restaurant de la Exposició de 1888 (avui Museu de Zoologia), la reforma del
Seminari de Comillas (1888), l'Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música, la Fonda
Espanya (1902/3) al carrer de Sant Pau, de Barcelona, la Casa Lleó Morera, al P. de
Gràcia, 35 (1905), diverses cases particulars a Barcelona, Canet i Reus, l' Institut
Pere Mata (a Reus), el Gran Hotel, de Palma...

L'Ajuntament de Barcelona va premiar, en tres ocasions, les seves obres com les
millors de l'any i llavors li va atorgar una Medalla d'Or.
                                                           Frederic Chordà
Café Restaurant del Parc de la
Ciutadella (també conegut com
“El Castell dels 3 dragons".
Exposició Universal 1888
(actualment Museu Zoològic).
La Fundació Antoni Tàpies s'ubica en l'edifici de l'antiga
Editorial Montaner i Simón
1880 - 1885
Fundació
Tàpies
Fonda Espanya (1902/03)
Hospital de Sant Pau
         1902 - 1912
Hospital de San Pau
Casa Lleó Morera, 1905,
A la Mançana de la Discòrdia del
Passeig de Gràcia
Anàlisi formal                Estructura: Mixta
                              - La planta baixa és d’arcs com gòtics i grans
Elements de suport i          pilars de maó.
suportats                     - Al primer i segon pis hi ha una estructura de
                              peus drets, bigues de ferro i volta de revoltons,
                              però també hi ha arcs que formen diferents tipus
Els elements de suport són
                              de volta.
un entramat metàl·lic i
                              - Els murs són de tancament (mur cortina),
columnes de ferro que
                              sense sostenir res i, en bona part, són vitralls.
formen l’estructura d’una
“capsa de vidre”.

Altres materials són la
ceràmica, els maons i la
terrissa artística.

Els murs són alliberats de
la funció de suport, com en
el gòtic.

També s’utilitzen elements
populars, com els
revoltons, la terrissa, la
rajola...
Esquelet estructural



                       Elements
                       estructurals



                       Secció lateral
Espai exterior                                 Balconada que envolta tot
Xamfrà de l’edifici                            l’edifici




                                                  Arcs carpanells




 Medalló amb l’ escut de Palau de
 la Música Catalana

                                    Robustes
      Carrer Sant Pere més Alt      columnes
      Carrer Amadeu Vives
Xamfrà de l’edifici




                                          Sant Jordi




                                         Pagès, operari i
                                         pescador en
                                         representació
                                         del món del
                                         treball

Grup al·legòric esculpit per
Miquel Blay que representa
la “Cançó Popular”

                                       “Musa” de la cançó
   Figures femenines i infants
   en representació de la llar
Façana principal
                            Tres estretes ogives
                                                      carrer Sant Pere més Alt
                            (arcs ogivals)




                            Bust de
                            Beethoven


Bust de      Bust de de
Palestrina   J.S. Bach

                Set parells de columnes
                recobertes de ceràmica




                                          Balconada que envolta tot l’edifici
                                          Tribuna coronada amb arcs apuntats
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Façana principal
                  carrer Sant Pere més Alt




Àtic coronat amb mosaics de Lluís Bru
Formant una mena de frontó: els cantaires de
l’Orfeó Català, amb la seva senyera, davant
les muntanyes de Montserrat. És una
representació de la Cançó Catalana.



     Rajola, ceràmica, pedra, ciment,
     vidre i ferro es fan visibles per tota
     la façana
Columnes de la balconada
principal
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Espai interior

Es divideix en tres blocs: Accessos, auditori i escenari.




                                     Gran escala imperial que porta al primer pis
  Vestíbul
Escala d’accés a l’amfiteatre   El bar
Sala de cambra i


Sala foyer
Sala Lluís Millet
Sala d’audicions
Sala d’audicions                                            Els murs laterals de
                                   Claraboia central          vidre permeten la
Bigues de ferro i revoltons
                                                              il·luminació natural




                                                                    Llotges (balcons) de
                                                                    l’amfiteatre


                                                                     Les llotges dels
                                                                     espectadors tenen
                                                                     unes balustrades que
                                                                     donen la sensació
                                                                     que els seus diversos
                                                                     pisos formen un sol
                                                                     “bloc de públic”

Gran amfiteatre
del segon pis        Amfiteatre del primer pis
                                                 Platea
                                                          Llotges de platea
És recinte màgic.
                                                     fou concebut com
                                                     una immensa caixa
                                                     de vidre, amb una
                                                     gran claraboia
                                                     central.




 Situada al primer pis, té una capacitat per a uns
 2.200 espectadors




                                 Planta oval
                                 és un gran
                                 espai lliure,
                                 com una plaça
Sala d’audicions
Vista des
del 3r pis
Corones de llums del 2n pis
Sala
d’audicions
A manera de gran
làmpada hi ha una
enorme claraboia
central de vidres
multicolors
formant una gran
flor amb els pètals
oberts
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Pablo Gargallo
                       Escenari




                                                                           “La cavalcada
                                                                           de les
                                                                           walkíries” de
                                                                           R. Wagner


“Les flors de maig”
al·lusió a la cançó                                                         Bust

d’Anselm Clavé                                                              Beethoven



Bust d’Anselm Clavé

   Música             L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda    Música
                      només suggerit pels dos conjunts escultòrics de
   catalana           grans proporcions                                    internacional
Escenari: fades de la Música


A la part de baix de l’escenari hi ha un fris de mosaic corbat que
representa 18 dones inclinades que toquen diferents instruments:
són les muses de la Música. El fons de la paret és de trencadís
vermell, de tons variats; les dones tenen cap i cos esculpit i les
faldes fetes amb mosaic petit, totes diferents.




                                          Eusebi Arnau (1863-1933)
Interpretació
“El temple de l’Art català i el Palau del
nostre Renaixement” Domènech I Montaner




                               El dia 23 d’abril
                               de 1905, diada
                               de Sant Jordi,
                               es va posar la
                               primera pedra.      L´Orfeó Català és una entitat
                                                   fundada el 1891 per Lluís Millet
                                                   i Amadeu Vives.
La seva inauguració fou                            Més enllà del fet coral, l'Orfeó
carregada de fort                                  Català és una institució
simbolisme, perquè en ser                          capdavantera de la cultura
col·locada la primera pedra,                       catalana durant aquests últims
en una capsa metàl·lica s’hi                       cent anys.
van disposar unes medalles
de la «Unió Catalanista».
El Palau va néixer com a seu de l’Orfeó Català, institució emblemàtica de Catalunya,
i per fer de sala de concerts. Va tenir des del principi un fort caràcter simbòlic.

Hi participaren artistes catalans carismàtics, s’usaren materials populars, les
referències a la pàtria catalana són constants (San Jordi, la senyera, les muntanyes
de Montserrat...). Va tenir des del principi un fort simbolisme.

L’obra fou costejada per les aportacions
Populars i pels Amics de l’Orfeó. Costà
un milió de pessetes.
                                               El cant coral va servir, des de mitjans
                                               del XIX, perquè els obrers tinguessin
                                               un lleure creatiu i treure’ls de la
                                               taverna; Anselm Clavé va ser-ne el
                                               precursor del moviment, que es va fer
                                               molt popular; l’Orfeó Català el van
                                               fundar, el 1891, Lluís Millet i Amadeu
                                               Vives, dedicat a la cançó popular
                                               catalana i, també, als grans oratoris
                                               clàssics. Es va determinar construir
                                               un auditori per fer els assaigs i
                                               disposar d’una sala de concerts.
Hi ha una línia vertical que va des de la
                                         primera pedra (quadrada, a la sala
                                         d’assaigs), que diu Orfeó Català, fins la
                                         clau que tanca el prosceni (rodona), que té
                                         escrit Palau de la Música Catalana,
                                         passant per la senyera, al fons de
                                         l’escenari: així, orfeó, música i
                                         Catalunya queden units, com ja ho diu el
                                         nom del lloc, repetint-se als tres llocs el
                                         gentilici català. També, a la façana, al
                                         capdamunt de la cantonada hi ha l’escut
                                         rodó amb el nom del Palau, unint les línies
                                         verticals de la senyera amb les horitzontals
                                         del pentagrama.



Doble funció: seu de l’Orfeó Català i sala de
concerts. Fou una exaltació del modernisme al
integrar totes les arts (arquitectura, pintura, escultura,
arts decoratives). Enllaça amb el gòtic nacional i
responia a les demandes de modernitat d’una
burgesia industrial però a l’hora culta i nacionalista.
Models i influències

El Palau de la Música Catalana combina perfectament la tradició constructiva i la
modernitat.

La tradició s’aprecia en la recuperació de materials com el maó i en els sistemes de
construcció típics, com la volta catalana. També en la recuperació de la tradició
gòtica.

La modernitat es troba en l’aplicació d’innovacions tècniques com el ferro i el vidre
en l’estructura de l’edifici, com en l’Auditori de Chicago (1889), de Louis Sullivan.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
David. Jurament Horacis
David. Jurament HoracisDavid. Jurament Horacis
David. Jurament Horacis
 
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
 

Andere mochten auch (6)

La 2ª Revolución Industrial
La 2ª Revolución IndustrialLa 2ª Revolución Industrial
La 2ª Revolución Industrial
 
Revolució industrial 2ª fase
Revolució industrial 2ª faseRevolució industrial 2ª fase
Revolució industrial 2ª fase
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace
 

Ähnlich wie Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana

Ähnlich wie Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana (20)

01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música
 
Palau musica
Palau musicaPalau musica
Palau musica
 
Palau de la Música Catalana
Palau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana
Palau de la Música Catalana
 
Palau de la música. Alicia, Alba i Mireia
Palau de la música. Alicia, Alba i MireiaPalau de la música. Alicia, Alba i Mireia
Palau de la música. Alicia, Alba i Mireia
 
Visita A La Ciutat De TàRrega
Visita A La Ciutat De TàRregaVisita A La Ciutat De TàRrega
Visita A La Ciutat De TàRrega
 
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONAPLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
 
Itinerari Cultural
Itinerari Cultural Itinerari Cultural
Itinerari Cultural
 
Autoguia del Nucli Antic
Autoguia del Nucli Antic Autoguia del Nucli Antic
Autoguia del Nucli Antic
 
GRAN VIA C. C - BARCELONA
GRAN VIA C. C - BARCELONAGRAN VIA C. C - BARCELONA
GRAN VIA C. C - BARCELONA
 
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOAN
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOANPS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOAN
PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANTJOAN
 
Garnier negre
Garnier negreGarnier negre
Garnier negre
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.
 
La Llotja
La LlotjaLa Llotja
La Llotja
 
BARRI DE GRACIA
BARRI DE GRACIABARRI DE GRACIA
BARRI DE GRACIA
 
Descobrint Barcelona 2009
Descobrint Barcelona 2009Descobrint Barcelona 2009
Descobrint Barcelona 2009
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 
El renaixement a espanya
El renaixement a espanyaEl renaixement a espanya
El renaixement a espanya
 
Sortida caixaforum dossier def 2010
Sortida caixaforum  dossier def 2010Sortida caixaforum  dossier def 2010
Sortida caixaforum dossier def 2010
 

Mehr von Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

Mehr von Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana

  • 1. Palau de la Música Catalana 1905-1908
  • 2. Palau de la Música Catalana Documentació general: a) Catalogació: - Autor: Lluís Domènech i Montaner (1850-1923). Remodelat pe Oscar Tusquets (1982-1989) - Nom de l’edifici: Palau de la Música Catalana - Cronologia: 1905-1908 - Localització: Barcelona - Estil: modernisme b) Anàlisi material: - Materials: ferro, vidre, ceràmica i maons - Sistema constructiu: amb materials industrials Declarat per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat" http://www.xtec.net/trobada/modernis/palau/1.htm
  • 3. Context històric Catalunya va viure l'últim terç del XIX una gran renovació cultural, reflecti- da sobre tot en la literatura, la música, les arts plàstiques i l'arquitectura. Tot plegat formava part de la Renaixença, que va fer ressorgir els valors catalans, juntament al creixement de Barcelona per la indústria i el comerç L'aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que s'estengué a tots els àmbits. El 1888 Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d'Espanya. L'Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van convertir Barcelona en una gran ciutat europea.
  • 4. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923). Coll i Alentorn diu que era l’home que millor podia simbolitzar la Catalunya del seu temps, barreja sovint difícil de distingir, d’homes de negoci i de fàbrica, d’artistes i literats. Escriu ell mateix, a la revista La Renaixença (1878): ¿És que avui per avui podem tenir una moderna arquitectura nacional? Sempre que una idea organitzadora domina un poble, apareix una nova època artística: el Palau és la expressió d’aquesta idea. Va intervenir a la política (President de la Lliga de Catalunya i de la Unió Catalanista,1892, participà en la redacció de les Bases de Manresa, Diputat a Corts,1901), va ser professor i director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, conferenciant i autor, acadèmic, director de l'Ateneu... La seva obra d'arquitecte va començar amb la Editorial Montaner i Simon (1879/85), va fer el Restaurant de la Exposició de 1888 (avui Museu de Zoologia), la reforma del Seminari de Comillas (1888), l'Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música, la Fonda Espanya (1902/3) al carrer de Sant Pau, de Barcelona, la Casa Lleó Morera, al P. de Gràcia, 35 (1905), diverses cases particulars a Barcelona, Canet i Reus, l' Institut Pere Mata (a Reus), el Gran Hotel, de Palma... L'Ajuntament de Barcelona va premiar, en tres ocasions, les seves obres com les millors de l'any i llavors li va atorgar una Medalla d'Or. Frederic Chordà
  • 5. Café Restaurant del Parc de la Ciutadella (també conegut com “El Castell dels 3 dragons". Exposició Universal 1888 (actualment Museu Zoològic).
  • 6. La Fundació Antoni Tàpies s'ubica en l'edifici de l'antiga Editorial Montaner i Simón 1880 - 1885
  • 9. Hospital de Sant Pau 1902 - 1912
  • 11. Casa Lleó Morera, 1905, A la Mançana de la Discòrdia del Passeig de Gràcia
  • 12. Anàlisi formal Estructura: Mixta - La planta baixa és d’arcs com gòtics i grans Elements de suport i pilars de maó. suportats - Al primer i segon pis hi ha una estructura de peus drets, bigues de ferro i volta de revoltons, però també hi ha arcs que formen diferents tipus Els elements de suport són de volta. un entramat metàl·lic i - Els murs són de tancament (mur cortina), columnes de ferro que sense sostenir res i, en bona part, són vitralls. formen l’estructura d’una “capsa de vidre”. Altres materials són la ceràmica, els maons i la terrissa artística. Els murs són alliberats de la funció de suport, com en el gòtic. També s’utilitzen elements populars, com els revoltons, la terrissa, la rajola...
  • 13. Esquelet estructural Elements estructurals Secció lateral
  • 14. Espai exterior Balconada que envolta tot Xamfrà de l’edifici l’edifici Arcs carpanells Medalló amb l’ escut de Palau de la Música Catalana Robustes Carrer Sant Pere més Alt columnes Carrer Amadeu Vives
  • 15. Xamfrà de l’edifici Sant Jordi Pagès, operari i pescador en representació del món del treball Grup al·legòric esculpit per Miquel Blay que representa la “Cançó Popular” “Musa” de la cançó Figures femenines i infants en representació de la llar
  • 16. Façana principal Tres estretes ogives carrer Sant Pere més Alt (arcs ogivals) Bust de Beethoven Bust de Bust de de Palestrina J.S. Bach Set parells de columnes recobertes de ceràmica Balconada que envolta tot l’edifici Tribuna coronada amb arcs apuntats
  • 18. Façana principal carrer Sant Pere més Alt Àtic coronat amb mosaics de Lluís Bru Formant una mena de frontó: els cantaires de l’Orfeó Català, amb la seva senyera, davant les muntanyes de Montserrat. És una representació de la Cançó Catalana. Rajola, ceràmica, pedra, ciment, vidre i ferro es fan visibles per tota la façana
  • 19. Columnes de la balconada principal
  • 22. Espai interior Es divideix en tres blocs: Accessos, auditori i escenari. Gran escala imperial que porta al primer pis Vestíbul
  • 23. Escala d’accés a l’amfiteatre El bar
  • 24. Sala de cambra i Sala foyer
  • 27. Sala d’audicions Els murs laterals de Claraboia central vidre permeten la Bigues de ferro i revoltons il·luminació natural Llotges (balcons) de l’amfiteatre Les llotges dels espectadors tenen unes balustrades que donen la sensació que els seus diversos pisos formen un sol “bloc de públic” Gran amfiteatre del segon pis Amfiteatre del primer pis Platea Llotges de platea
  • 28. És recinte màgic. fou concebut com una immensa caixa de vidre, amb una gran claraboia central. Situada al primer pis, té una capacitat per a uns 2.200 espectadors Planta oval és un gran espai lliure, com una plaça Sala d’audicions
  • 30. Corones de llums del 2n pis
  • 31. Sala d’audicions A manera de gran làmpada hi ha una enorme claraboia central de vidres multicolors formant una gran flor amb els pètals oberts
  • 33. Pablo Gargallo Escenari “La cavalcada de les walkíries” de R. Wagner “Les flors de maig” al·lusió a la cançó Bust d’Anselm Clavé Beethoven Bust d’Anselm Clavé Música L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda Música només suggerit pels dos conjunts escultòrics de catalana grans proporcions internacional
  • 34. Escenari: fades de la Música A la part de baix de l’escenari hi ha un fris de mosaic corbat que representa 18 dones inclinades que toquen diferents instruments: són les muses de la Música. El fons de la paret és de trencadís vermell, de tons variats; les dones tenen cap i cos esculpit i les faldes fetes amb mosaic petit, totes diferents. Eusebi Arnau (1863-1933)
  • 35. Interpretació “El temple de l’Art català i el Palau del nostre Renaixement” Domènech I Montaner El dia 23 d’abril de 1905, diada de Sant Jordi, es va posar la primera pedra. L´Orfeó Català és una entitat fundada el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives. La seva inauguració fou Més enllà del fet coral, l'Orfeó carregada de fort Català és una institució simbolisme, perquè en ser capdavantera de la cultura col·locada la primera pedra, catalana durant aquests últims en una capsa metàl·lica s’hi cent anys. van disposar unes medalles de la «Unió Catalanista».
  • 36. El Palau va néixer com a seu de l’Orfeó Català, institució emblemàtica de Catalunya, i per fer de sala de concerts. Va tenir des del principi un fort caràcter simbòlic. Hi participaren artistes catalans carismàtics, s’usaren materials populars, les referències a la pàtria catalana són constants (San Jordi, la senyera, les muntanyes de Montserrat...). Va tenir des del principi un fort simbolisme. L’obra fou costejada per les aportacions Populars i pels Amics de l’Orfeó. Costà un milió de pessetes. El cant coral va servir, des de mitjans del XIX, perquè els obrers tinguessin un lleure creatiu i treure’ls de la taverna; Anselm Clavé va ser-ne el precursor del moviment, que es va fer molt popular; l’Orfeó Català el van fundar, el 1891, Lluís Millet i Amadeu Vives, dedicat a la cançó popular catalana i, també, als grans oratoris clàssics. Es va determinar construir un auditori per fer els assaigs i disposar d’una sala de concerts.
  • 37. Hi ha una línia vertical que va des de la primera pedra (quadrada, a la sala d’assaigs), que diu Orfeó Català, fins la clau que tanca el prosceni (rodona), que té escrit Palau de la Música Catalana, passant per la senyera, al fons de l’escenari: així, orfeó, música i Catalunya queden units, com ja ho diu el nom del lloc, repetint-se als tres llocs el gentilici català. També, a la façana, al capdamunt de la cantonada hi ha l’escut rodó amb el nom del Palau, unint les línies verticals de la senyera amb les horitzontals del pentagrama. Doble funció: seu de l’Orfeó Català i sala de concerts. Fou una exaltació del modernisme al integrar totes les arts (arquitectura, pintura, escultura, arts decoratives). Enllaça amb el gòtic nacional i responia a les demandes de modernitat d’una burgesia industrial però a l’hora culta i nacionalista.
  • 38. Models i influències El Palau de la Música Catalana combina perfectament la tradició constructiva i la modernitat. La tradició s’aprecia en la recuperació de materials com el maó i en els sistemes de construcció típics, com la volta catalana. També en la recuperació de la tradició gòtica. La modernitat es troba en l’aplicació d’innovacions tècniques com el ferro i el vidre en l’estructura de l’edifici, com en l’Auditori de Chicago (1889), de Louis Sullivan.