Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport

Bases Anatòmiques i Fisiològiques de l’exercici Curs de Tècnic d’Esports
IES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell

LA CÈL·LULA

DEFINICIÓ

És la unitat mínima d’un organisme, capaç d’actuar de manera autònoma.
Tots els organismes vius estan formats com a mínim d’1 cèl·lula.
• Bactèries i els protozous, són cèl·lules úniques (éssers unicel·lulars)
• Els animals i les plantes estan formats per milions de cèl·lules (éssers
pluricel·lulars)

GENERALITATS

No hi ha una forma única de cèl·lula sinó que trobem de molt diverses,
depenent:
• Del lloc que ocupen dins l’organisme
• De la funció que realitzen

TIPUS I MIDES
Cèl·lules Animals.- Tenen membrana, citoplasma, nucli i
Cèl·lules eucariotes
orgànuls
Cèl·lules Vegetals.- A més de membrana tenen paret
cel·lular i un pigment verd anomenat clorofil·la
Cèl·lules procariotes Cèl·lules dels Bacteris (Procariotes).- Es diferencien de
les animals i vegetals perquè no tenen nucli, però si
material nuclear.

IMPORTANT!! Només tenen nucli les cèl·lules eucariotes.

1


Pel que fa a la mida, també podem dir que no hi ha cap estàndard i que la
majoria de cèl·lules seran de tamany microscòpic, encara que podem distingir
algunes a ull un, per exemple l’ou d’una gallina 3cm o la neurona d’una balena
30 cm.

Vida independents, capacitat de creixement i de reproducció són característiques
fonamentals de les cèl·lules.

Per poder conèixer el funcionament del cos humà, el seu desenvolupament,
com envelleix i per què sorgeixen determinades malalties, és imprescindible
conèixer i estudiar les cèl·lules que el formen.

ESTRUCTURA CEL·LULAR

Fins el 1934, amb la descoberta del microscopi electrònic es creia que totes les
cèl·lules tenien la mateixa estructura
Estructuralment, la cèl·lula es divideix en:

• Membrana cel·lular o Membrana Plasmàtica,
• Citoplasma,
• Nucli i
• Orgànuls

Membrana Cel·lular/Plasmàtica
És l’estructura externa que envolta la cèl·lula però a més està enganxada amb
diverses parts internes, la qual cosa vol dir que aquesta membrana externa no
es pot desenganxar de la part interna.
La membrana plasmàtica està formada per una doble capa de lípids a les quals
s’insereixen molècules de proteïnes.
Les cèl·lules vegetals, a més d’estar envoltades per la membrana plasmàtica
tenen una altra capa rígida de cel·lulosa anomenada PARET CEL·LULAR.
Les funcions de la membrana són dues:
• Per una banda donar forma a la cèl·lula i limitar el seu tamany
• Seleccionar i transportar aquelles substàncies que entren o surten de
la cèl·lula i que són necessàries o perjudicials per mantenir la seva
activitat

Citoplasma
És el medi cel·lular comprès entre la membrana i el nucli de la cèl·lula.
Distingim dues parts:
• Hialoplasma. Líquid viscós format en un 75-80 % d’aigua i la resta
són proteïnes, sals minerals, glúcids, lípids i àcids nucleics. Al seu
interior es realitzen nombroses reaccions químiques.
• Orgànuls. Són petits òrgans d’estructura i tamany divers que fan
funcions especialitzades

2


Nucli
És l’orgànul més gran de la cèl·lula. La majoria de les vegades el trobarem
centrat a la cèl·lula però també el podem trobar desplaçat. També és habitual
trobar-ne només un però de vegades podrem trobar-nos dos.
Les funcions més importants són dues:
• Dirigir i provocar les reaccions bioquímiques que es produeixen als
orgànuls i al citoplasma.
• Contenen els factors hereditaris i marquen els complexos de divisió
cel·lular.

ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS PLURICEL·LULARS

1) Les cèl·lules d’un mateix tipus s’agrupen formant
teixits; trobem exemples en el teixit muscular (format
per cèl·lules musculars), teixit nerviós (format per
cèl·lules nervioses) o teixit de la pell

Cèl·lules de la pell

Cèl·lules musculars Cèl·lules Nervioses

2) Els teixits d’un o diversos tipus s’agrupen formant òrgans
3) A la vegada, els òrgans s’agrupen formant sistemes o aparells; aparell
circulatori, aparell respiratori, sistema nerviós, aparell reproductor

Resum.-

• Teixit (conjunt de cèl·lules del mateix tipus)
• Òrgan (conjunt de teixits d’un o més tipus)
• Aparell o Sistema (conjunt d’òrgans)

3


Esquema per estudiar

4


SISTEMES I APARELLS: ESTRUCTURA I FUNCIONS

APARELL CIRCULATORI

Funció.-

L’Aparell Cardiovascular és l’encarregat de repartir la sang per tot el cos.

Estructura.-

L’aparell cardiovascular està format pel cor i els vasos sanguinis.

Els vasos sanguinis
Les Venes
Les venes són conductes sanguinis que condueixen la sang des dels capil·lars
fins el cor (aurícula dreta). A l’interior de les venes hi ha les vàlvules semilunars
que impedeixen el reflux de la sang i afavorint el recorregut de la sang cap el
cor.

Les venes estan formades per tres capes:
• Externa
• Mitjana
• Interna

Les principals venes de l’organisme son:
• Vena pulmonar
• Vena porta
• Vena jugular
• Vena femoral
• Vena cava superior
• Vena cava inferior

Les artèries
Són els conductes que porten la sang
des del cor cap a la resta dels teixits,
excepte les artèries pulmonars que
transporten anhídrid carbònic als
pulmons. Aquesta sang està enriquida
amb oxigen ja que aquesta sang ha
passat prèviament per la circulació
menor o pulmonar.

Les principals artèries de l’organisme
són:
• Artèria aorta
• Artèria caròtida
• Artèria radial
• Artèria braquial
http://www.iqb.es/diccio/a/arterias.htm

5


• Artèria humeral
• Artèria subclàvia
• Artèria femoral
• Artèria coronària

Les artèries coronàries són les que subministren la sang directament al cor.
Si es produeix algun tipus d’anomalia funcional o permanent d’una artèria
coronària pot donar lloc a una angina de pit (en el primer cas) o fins i tot a un
infart de miocardi (s’ajunten les dues artèries)

http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/adult_cardiac_sp/arteries.cfm


6


EL COR

El cor és la bomba que fa que la sang, plena d’oxigen, nutrients i substàncies,
circuli a través dels conductes gràcies als seus impulsos.
El cor està situat a una cavitat delimitada pels pulmons, diafragma, estèrnum i
columna vertebral i pesa uns 5 gr. per quilo de pes, és a dir, persona de 70 Kg
tindrà un cor d’uns 350 gr.

Estructuralment, el cor té tres capes:
• Endocardi és la part més interna i revestiment de aurícules i
ventricles i es troba en contacte directe amb la sang.
• Miocardi és la capa intermitja del cor i l’encarregada de proporcionar
els impulsos nerviosos. Trobem dos tipus de musculatura (de treball i
de conducció específica). La de treball és la que rep les instruccions
per realitzar la sístole i diàstole. La de conducció específica té 4
elements importants
• Pericardi és la capa més externa del cor i a la vegada està dividit en
pericardi serós i pericardi fibrós. El pericardi serós és una membrana
formada per dos capes (parietal i visceral) separades per una fina
capa de líquid pericàrdic. Si tenim un traumatisme o un “derrame” es
produeix l’anomenada PERICARDITIS. El pericardi fibrós està situat
per fora del pericardi serós.

Per al seu estudi, el cor presenta una part superior (on trobem les aurícules),
una part inferior (on trobem els ventricles), una part dreta (aurícula i ventricle
drets) i una part Esquerra (aurícula i ventricle esquerre).

7


http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1056.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1097.htm

Diferenciació
• A les aurícules arriben venes i dels ventricles surten artèries.
• Les aurícules tenen una paret muscular fina mentre que els ventricles
tenen paret muscular gruixuda.
• Les aurícules tenen paret interior fina i els ventricles paret interior
rugosa.

Atac Cardíac

8


Anatomia del cor

Fent un estudi més acurat del cor podem dir que:

Aurícula dreta.- Presenta tres orificis d’entrada
per; vena cava inferior, “seno” coronari i vena
cava superior. Les 2 primeres presenten 2
vàlvules d’entrada (vàlvula d’Eustàqui i
Thebesi), mentre que la cava superior fa entrar
la sang per la pròpia acció de la gravetat.
L’aurícula dreta presenta una vàlvula aurículo-
ventricular que impedeix el reflux de la sang cap
enrera (vàlvula trícuspide, perquè té 3 cúspides
o valves). A la paret auricular hi ha una
membrana (de Botal) que si es perfora pot
donar lloc a “soplos”.

Aurícula esquerra.- Presenta 4 orificis (2 al costat dret i 2 a l’esquerre) que
corresponen a les venes pulmonars. No necessiten cap vàlvula perquè
provenen de trajectòries obliqües superiors. L’aurícula esquerra també té una
vàlvula aurículo – ventricular que té 2 valves i que rep el nom del vàlvula
bicúspide o mitral.

Ventricle dret.- Presenta base superior, paret posterior i paret anterior. A la
base superior trobem 2 vàlvules (tricúspide i sigmoidea). La primera comunica
aurícula dreta amb ventricle dret i l’altra ventricle dret amb artèria pulmonar. A
la paret posterior on s’origina el múscul papilar dorsal que s’inseria a la part
posterior de la vàlvula tricúspide. A la paret anterior on s’origina el múscul
papilar ventral i s’insereix a la part més anterior de la vàlvula tricúspide.
Aquests músculs permeten el funcionament de la vàlvula tricúspide a la sístole i
la diàstole.

Ventricle esquerre.- Presenta base superior, paret anterior i paret posterior. A
la base superior trobem un orifici d’entrada (bicúspide o mitral) i un de sortida a
l’artèria aorta (sigmoidea). La vàlvula bicúspide està connectada als músculs
papilars del ventricle esquerre.

Entremig dels ventricles existeix un “tabique” que és molt gruixut i musculat a la
part inferior i molt estret i membranós a la part superior. En aquest “tabique” es
podria donar (molt rarament) algun tipus d’orifici interventricular, perillós per la
vida que necessitaria intervenció quirúrgica.

9


VASOS SANGUINIS: CIRCULACIÓ MAJOR I MENOR

CIRCULACIÓ MENOR O PULMONAR

L’artèria pulmonar rep la sang del ventricle dret procedent de l’aurícula dreta procedent
de la sang de les venes caves (superior i inferior) i la dirigeix cap els pulmons per
oxigenar-la i tornar-la a través de les venes pulmonars a l’aurícula esquerra.

CIRCULACIÓ MAJOR

De l’aurícula esquerra, la sang passa al ventricle esquerre i des d’aquest punt és
expulsada (oxigenada) a l’artèria aorta, resta de venes, capil·lars i retorn al cor per
tornar a fer el circuit.

http://www.proyectosalonhogar.com/Diversos_Temas/Circulacion.htm

http://www.zonamedica.com.ar/categorias/medicinailustrada/sistemacircula/esquema de la circulacion.htm

10


APARELL RESPIRATORI

Funció.-

La funció de l’aparell respiratori és l’intercanvi de gasos a l’interior dels pulmons
mitjançant els moviments d’inspiració (ingressar oxigen) i expiració (expulsió de
CO2). Obtenció d’oxigen i eliminació de CO2.

Estructura.-

L’Aparell Respiratori està dividit en dues parts:
• Vies respiratòries (foses nasals,
faringe, laringe, tràquea i bronquis i
bronquiols ). 7
1
1) Les foses nasals són 2 cavitats
que s’obren pas pel nas. En passar
l’aire per les foses nasals, aquest
s’escalfa i s’humiteja.
2) La Faringe és una cavitat que 2
comunica foses nasals amb laringe.
Comunica aparell respiratori amb
digestiu. Per tal que les vies 3
respiratòries romanguin tancades
durant el procés de deglució dels
aliments, a la faringe es forma un
plec anomenat epiglotis impedint 4
que els aliments passin al sist.
respiratori
3) La Laringe és una cavitat que
5
conté les cordes vocals.
4) La Tràquea és un tub que
condueix l’aire cap els bronquis.
5) Els bronquis són conductes amb 6 8
ramificacions cap els pulmons.
6) Els bronquiols són les
ramificacions dels bronquis i
acabats en els alvèols.
• Pulmons. Dins d’aquests es trobem
milions de sacs anomenats 7) alvèols.
En aquest es produeix l’intercanvi de
gasos, és a dir, entra l’oxigen i surt el
CO2.
• 8) Diafragma. És un múscul que es
troba sota dels pulmons i el seu
moviment permet la respiració

http://www.xtec.es/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm

11



12


APARELL DIGESTIU

Funció.-
La funció de l’Aparell digestiu és la de transformar els aliments en substàncies
nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-
les per tot el cos. Aquesta transformació s’anomena DIGESTIÓ.

Estructura.-
L’Aparell Digestiu està format per: Glándulas
Salivales
• Tub Digestiu (Boca –amb les Faringe
dents i la llengua- , Faringe –tub
que comunica la boca amb
l’esòfag -, Esòfag , Estómac –
conducte que porta els aliments
cap a l’estómac- , Estómac – és
una dilatació del tub digestiu i és
l’espai on té lloc el procés digestiu.
Trobem 2 vàlvules; una d’entrada
(càrdias) i una altra de sortida càrdias
(pílor) -, Intestí Prim – amb 8
metres de llarg i subdividit en 3
trams (“duodeno”, “yeyuno”,
“íleon”) , les substàncies digerides
passen a la sang- i Intestí Gruixut
– té 1 m. i es comunica amb
l’exterior a través de l’anus-)
pílor

• Glàndules Digestives (Glàndules
salivars – produeixen la saliva -,
Glàndules gàstriques – produeixen
els sucs gàstrics -, pàncreas –
produeix el suc pancreàtic i l’aboca
a l’intestí prim - , fetge – produeix
la bilis, un suc digestiu que
s’aboca a l’intestí prim - Glàndules
intestinals – envoltant l’intestí prim
i produeixen sucs intestinals -)

13


Esquema per a estudiar

14


APARELL REPRODUCTOR

Funció
La funció és crear nous éssers vius a partir dels ja existent. Els éssers humans,
al igual que els animals fem la reproducció sexual i per això és necessari dos
sexes; masculí i femení.

A diferència de la resta de Sistemes i Aparells, l’Aparell Reproductor és diferent
en homes i dones degut a que tenen funcions diferenciades:
• L’Aparell Reproductor masculí produeix les cèl·lules sexuals
masculines (espermatozous)
• L’Aparell Reproductor femení produeix les cèl·lules sexuals
femenines (òvuls). A l’interior dels òvuls es produeix la fecundació

Estructura

Aparell Reproductor Masculí està format per:

• 1 Testicles (produeixen 1 4
espermatozous)
• 2 Conductes deferents
• 3 Penis (òrgan reproductor. Té dues
funcions: expulsar semen i orina. El 2
semen només es podrà expulsar
amb el penis en erecció)
• 4 Vesícules seminals (produeixen el
5
líquid seminal per on els
espermatozous podran desplaçar- 3
se)
• 5 Pròstata (produeix el líquid
prostàtic. Barrejat amb el líquid
seminal i els espermatozous
constitueixen el semen)

Aparell Reproductor Femení està format per:
• A Ovaris (la seva funció és produir
els òvuls) A
• B Trompes de fal·lopi (són D
conductes que comuniquen l’ovari
amb l’úter)
• C Úter (també denominada matriu. B
És la cavitat on es desenvoluparà el
nou ésser)
• D Vagina (comunica l’úter amb E
l’exterior)
• E Vulva (són uns petits plecs de pell
C
que protegeixen l’entrada de la
vagina i el clítoris)

15



16


APARELL LOCOMOTOR

Funció
És l’encarregat del moviment del cos.

Estructura
Està format per:
• Ossos. Són unes peces dures i poc flexibles que tenen com a
funcions principals
1) Donar forma al cos
2) Protegir òrgans importants
3) Fer possible el moviment

El conjunt d’ossos formaria l’esquelet i podem trobar de diferents formes i tipus

• Músculs. Són la carn del cos. Trobarem de diversos tipus i realitzaran
diferents funcions. Generalment acabaran en unes fibres
anomenades tendons per on es fixaran als ossos.


17


ELS OSSOS; FUNCIÓ, CLASSIFICACIÓ, MOVIMENTS ARTICULARS. LES
ARTICULACIONS; CLASSIFICACIÓ I MOVIMENTS

ELS OSSOS

Funció
Són unes peces dures i poc flexibles que tenen com a funcions principals:
• Donar forma al cos
• Protegir els òrgans més sensibles del nostre cos
• Produir el moviment

Classificació

Podem classificar els ossos de la següent manera:

• Ossos del Cap. Aquí trobem els ossos del
crani (que protegeixen l’encèfal) i els
ossos de la cara (tot units entre ells
excepte el maxil·lar interior)

• Ossos del Tronc. Aquí trobem els ossos
de la columna vertebral (33 peces que es
troben unides. Subjecta el crani i les
costelles i està unida a les extremitats
inferiors. Dins de la columna vertebral està
la medul·la espinal) i els ossos del tronc
(12 parells de costelles que es troben
unides a la columna vertebral per darrera i
per davant a un os allargat anomenat
estèrnum. La funció de les costelles és
protegir els pulmons i el cor)

• Ossos de les Extremitats. Distingim
ossos de les extremitats superiors
(s’uneixen al tronc mitjançant l’omòplat i
clavícula) i ossos de les extremitats
inferiors (s’uneixen al tronc mitjançant la
pelvis).

Segons la seva forma, els ossos es classifiquen en:
• Ossos llargs
• Ossos curts
• Ossos plans
• Ossos irregulars

18


Estructura d’un os llarg

• Diàfisis: la part allargada de l’os
• Epífisis: els dos extrems de l’os
• Metàfisis: unió de la diàfisi amb les epífisis. Al nen,
aquesta part és cartilaginosa mentre que a l’adult ja
és sòlida.
• Cartílag articular: és una fina capa de cartílag que
cobreix les epífisis on l’os s’articula amb altre os. El
cartílag redueix la fricció i absorbeix els traumatismes
i vibracions.
• Periosti: membrana que envolta la superfície de l’os
que no envolta el cartílag. És també un punt
d’inserció de lligaments i tendons.
• Cavitat medul·lar: es un espai cilíndric situat a la
part central de l’os (a la diàfisis) i on es troba la
medul·la òssia groga
• Endosti: membrana que envolta la cavitat medul·lar

19


LES ARTICULACIONS
És l’element que uneix 2 ossos i els posa en moviment. Per realitzar aquest
procés són necessaris l’os (element actiu estàtic), l’articulació (element actiu
bisagra) i el múscul (element actiu dinàmic)

Classificació

Les articulacions tenen tres tipus d’unió:
• Sinàrtrosis (fixes).- Els ossos que la formen no es mouen. Exemples
són els ossos del cap o de la pelvis. La seva unió és os a os. No
tenen càpsula, ni lligaments, ni elements auxiliars. Trobem 3 tipus
d’articulacions sinartrosiques: sinfibrosis, sincondrosis, sinostosis.

• Diartroanfiartrosis (semimòbils).- Els ossos que la formen es mouen
una mica. Entre les superfícies òssies hi ha un disc que “amortígua”
Exemples són les vèrtebres de la columna. Es mantenen unides per
un cartílag elàstic.

• Diàrtrosis (mòbils).- Els ossos que la formen es poden moure
bastant lliurement. Són les articulacions que intervenen en el
moviment. Exemples són les articulacions del genoll, l’espatlla o
colze. Es troben rodejades per lligaments que subjecten els ossos.
Les parts que podem distingir en aquestes articulacions són:

1) Superfície articular. Són les parts d’unió dels ossos.
2) Cartílag hialí. És un tapís de les superfícies articulars per evitar
mals.
3) Càpsula articular. És una membrana que cobreix tota la
articulació.
4) Membrana sinovial. És el tapís interior de la càpsula. Li arriben
molts vasos sanguinis i aquí és on es produeixen els
processos de fagocitació, neteja i lubricació de l’articulació.
Quan els genoll s’inflama és que hi ha lesió.
5) Lligaments. Són elements de subjecció i reforç de l’articulació.
6) Fibrocartílags. Són elements fibrosos i/o cartilaginosos que
permeten millorar la unió articular. Exemples: meniscos (al
genoll) i rodets (a l’espatlla)

20


Articulacions Diartrosiques

EXEMPLE
TIPUS EIX DE MOV. FORMA MOVIMENT
D’ARTICULACIÓ

Artrodia 0 Lliscament Carpianes (ma)

1
Tròclea Flexoextensió Húmer-Cúbit
Transversal

1 Radi-Cúbit
Trochus Rotació
Vertical Superior
2 Abduc.–
Metacarp-
Condidos Anteroposterior Adduc
Falàngica
i Transversal Flexoextensió
2 Abduc.–
Encaje Metacarp del dit
Anteroposterior Adduc
recíproco polze
i Transversal Flexoextensió
3
Vertical, Rotació
Enartrosis Espatlla o Maluc
Horitzontal i Flexoextensió
Anteroposterior Abduc.-Adduc
Ruano & Lloret. Apunts de l’assignatura. Anatomia I. INEFC Barcelona, 1994

21


ESQUELET; CAP, COLUMNA VERTEBRAL, CAIXA TORÀCICA, EXTREM.
SUPERIOR I INFERIOR

L’esquelet humà consta de 208 a 210 óssos repartits de la manera següent:

El crani, que protegeix l’encèfal, els ulls i les oïdes té ................. 29
La columna vertebral, amb totes les vèrtebres té ....................... 32
La caixa toràcica protegeix el cor i els pulmons i té.................... 25
L’arc pectoral, els ossos dels braços i les mans sumen............... 64
La zona lumbar, les cames i els peus reuneixen un total de........ 62

CAP
El crani està format pel:
• crani cerebral o neuro-carni . És la cavitat que protegeix l’encèfal.
Està constituït per 8 ossos: 1 frontal, 2 temporals, 2 parietals, 1
occipital, 1 esfenoides, 1 etmoides
• esquelet de la cara format pels 16 ossos de la cara: 1 frontal, 2
malars, 2 lacrimals, 2 nasals, 2 cornets, 2 palatins, 1 vòmer, 1
esfenoides, 1 etmoides, 1 maxil·lar superior, 1 maxil·lar inferior

Vista zenital del cap

Frontal

Temporales

Parietales

Occipital

22


23


http://icarito.latercera.cl/icarito/2001/805/pag2.htm

http://www.edufuturo.com/educacion.php

24


COLUMNA VERTEBRAL

Es tracta d’un conjunt de peces
superposades amb forma de con, de
manera que les superiors són molt
més petites que les inferiors. A més, Columna Vertebral
per dintre, aquestes peces tenen un
conducte més gran a la part superior i
més estret a la part inferior al qual Medul·la Espinal
queda allotjada la MEDUL·LA
ESPINAL, la qual permetrà la mobilitat
del cos.

Funcions de la Columna Vertebral

• Protecció de la medul·la espinal i donar flexibilitat al tronc.
• Permetre els moviments del tòrax en totes direccions.
• Suportar el pes del cap, les extremitats superiors i el tronc.
• Subministrar insercions a diferents grups musculars.
• Amortir l’acció dels impactes per disminuir el risc de lesió.

Visions de la Columna Vertebral

25


Distribució de les Vèrtebres

• 7 cervicals
• 12 toràciques o dorsals
• 5 lumbars
• 5 sacres
• 3 a 5 vèrtebres del còccixs. Estan soldades i no es poden separar. És
l’antiga cua dels primates.

CAIXA TORÀCICA

Està formada per les costelles, els
cartílags costals i l’estèrnum.
Tenim 12 parells de costelles, de les
quals només les 7 primeres s’uneixen
directament a l’estèrnum mitjançant els
cartílags costals (7 unions de cartílag).
Els parells 8, 9 i 10 s’uneixen entre ells
abans de fer-lo a l’estèrnum (unió 8),
mentre que l’11 i la 12 queden lliures.
Les costelles són ossos que poden
trencar-se fàcilment per un traumatisme costelles
directe però queden soldades sense
cap mena de tractament en 6
setmanes.
esternum
El trencament múltiple de costelles pot
provocar sang al tòrax (hemotòrax) o
entrada d’aire per lesió al pulmó Cartílags costals
(neumotòrax)

Podem considerar
l’estèrnum com una espasa
formada per tres parts que
només es calcifiquen quan
s’arriba a edat adulta.
La part superior (el mànec
de l’espasa) està unida a les
clavícules i les 2 primeres
costelles.
La part central (cos de
l’espasa) queda connectada
per les costelles 3ª a 7ª i la
part inferior (punta de
l’espasa) queda solta
(apèndix xifoides)

26


EXTREMITAT SUPERIOR
Clavícula, Escàpola o Omòplat, Húmer, Radi
i Cúbit a més dels ossos propis de la mà
formen l’extremitat superior.
La Clavícula és un os allargat que uneix
l’estèrnum amb l’Omòplat i s’articula també
amb cartílag costal.
L’Omòplat és un os pla de forma triangular.
La part més elevada rep el nom d’acròmion
(part final de l’espina de l’omòplat i que
moltes vegades es trenca per
traumatismes). Apòfisis coracoides i
escotadura són elements importants.
L’Húmer és l’os més llarg del braç. Distingim
el cap de l’húmer a la part superior i una
base més o menys triangular. A l’húmer
s’insereixen diferents músculs.
El Radi és l’os més extern des de posicó
anatòmica i el trobem a continuació del dit
polze (en posició anatòmica).
El Cúbit és l’os més fràgil i el trobem a la
part interna des de posició anatòmica.
http://www.planetarios.com/spanishanatomia-a.htm
Carp, metacarp i falanges formen
l’esquelet de la mà.
EXTREMITAT INFERIOR
Maluc, Sacre, Fèmur, Tíbia, Peroné i ossos
del peu formen l’extremitat inferior.
El Maluc està format per 2 ossos coxals
(dret i esquerre) + el sacre. Aquests dos
ossos coxals estan formats per Ilion,
Isquion i pubis i ambdós estan units per la
sínfisis púbica (és un cartílag d’unió).
El sacre és la base de la columna
vertebral.
El Fèmur és l’os més llarg del cos humà.
La seva part superior forma juntament amb
el maluc l’articulació cocxofemoral, mentre
que la epífisis distal forma l’articulació del
genoll juntament amb tíbia i peroné.
A la part anterior de la Tíbia hi ha l’espina
(espinilla) de la tíbia, una part molt
marcada i molt enervada on els cops són
molt dolorosos.
El Peroné és l’os intern de la cama. És
molt més prim que la tíbia i per això si
patim una lesió de tíbia i ens incorporem de
peu, seguidament ens fracturarem el
peroné.
http://www.planetarios.com/spanishanatomia-a.htm

27


TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT I TEIXIT MUSCULAR ESQUELÈTIC;
CARACTERÍSTIQUES

Els músculs són els elements dinàmics de l’ésser humà
Dins de la musculatura podem diferenciar dos tipus:
• Musculatura voluntària
o Musculatura estriada. És la pròpia de l’aparell locomotor
o Musculatura cardíaca. Per la seva textura és voluntària perquè
és estriada
• Musculatura involuntària
o Musculatura cardíaca. Per la seva funcionalitat és involuntària
perquè no la podem moure o parar quan nosaltres vulguem
o Musculatura llisa. La trobem als diferents òrgans digestius i
vísceres

MUSCULATURA ESTRIADA

Classificació
Es pot classificar:
• Segons la forma del múscul.
• Segons l’origen.
• Segons la forma dels tendons.
• Segons els ventres musculars.
• Segons la seva biomecànica

1) Segons la forma del múscul

• Llargs.- Longitudinalment són més
grans que transversalment. Exemple. El bíceps.
• Amples.- Transversalment són més
grans que longitudinalment. Exemple. L’abdominal.
• Curts.- Exemple. Els músculs dels dits.

2) Segons l’origen

• Monocefàlics.- 1 sol cap d’origen. Exemple. Sartori
• Bicefàlics.- 2 caps d’origen. Exemple. Bíceps
• Tricefàlics.- 3 caps d’origen. Exemple. Tríceps
• Tetracefàlics.- 4 caps d’origen. Exemple. Quadríceps

3) Segons la forma dels tendons

• Peniforme.- Terminació del tendó en forma de fulla.
• Semipeniforme.- Terminació del tendó en forma de mitja fulla.

28


4) Segons els ventres musculars

• Monogàstrics.- Un sol ventre muscular. Ex.: Bíceps
• Digàstrics.- Dos ventres muscular (un darrera de l’altre). Ex.:
Omoideo del coll
• Poligàstrics.- Consta de diversos ventres musculars. Ex.: Recte
abdominal

5) Segons la seva biomecànica

• Protagonistes.- Són els músculs que fan l’acció i el cansament dels
quals implicarà que no podrem seguir realitzant el moviment. Si el
múscul protagonista es fatiga s’acaba el moviment.
• Agonistes.- Són músculs que realitzen una determinada acció però
que la seva fatiga implicarà pèrdua d’efectivitat però no implica
acabar l’acció. Si el múscul agonista es fatiga es perd efectivitat.
• Antagonistes.- Són els músculs que s’oposen a l’acció del múscul
protagonista.
• Fixadors.- Són els músculs que actuen sobre les articulacions que
volem estabilitzar durant l’acció.
• Bloquejadors.- Són els músculs que actuen anul·lant l’acció de
determinades fibres d’un múscul que no volem que intervingui en
l’acció.

ÒRGANS AUXILIARS DELS MÚSCULS

Són aquells que faciliten les funcions dels músculs. Trobem

Aponeurosis Musculars
És una capa de teixit conjuntiu que envolta el múscul
Bosses Seroses
Són una mena de coixí de teixit greixos que facilita el Lliscament dels tendons
musculars quan passen per la superfície rugosa d’un os.
Corredors Osteofibrosos
Són túnels que faciliten el Lliscament dels tendons musculars a nivell de canell i
turmell.
Vaines Sinovials
Envolten els tendons musculars al seu pas pels corredors osteofibrosos

29


CARACTERÍSTIQUES DEL TEIXIT MUSCULAR

Els músculs estan recobert d’una capa que els envolta denominada
Aponeurosis Muscular.

Si fem un tall transversal d’un múscul observem:

http://www.iessuel.org/salud/ssvv/muscu3.htm

30


Resum

MÚSCUL: Format per FIBRES MUSCULARS (recobertes per ----------) i
dividides en MIOFIBRILLES (recobertes de ------) dividides en
MIOFILAMENTS d’actina i miosina

http://www.monografias.com/trabajos14/miofibrillas/miofibrillas.shtml#ESTRU

31


LES FIBRES MUSCULARS / INTRODUCCIÓ ALS ASPECTES BIOQUÍMICS I
BIOMACÀNICS DE LA CONTRACCIÓ MUSCULAR

LES FIBRES MUSCULARS; ASPECTES BIOQUÍMICS

Els miofilaments, a diferència de les fibres musculars o les miofibrilles no estan
recoberts sinó que estan en contacte directe amb el citoplasma (líquid) de la
fibra muscular denominat SARCOPLASMA (que conté d’ATP –adenin tri
fosfato – i PC – fosfo creatina – , enzims, lípids, ...).

La contracció d’una fibra muscular requereix de la contracció de totes les seves
miofibrilles.

Les miofibrilles es troben ocupant la fibra muscular longitudinalment, però
compartimentada, i estan agrupades en feixos (“haces”) que presenten una
alternància de franges obscures (A) i franges clares (I)

Els miofilaments estan formats per 2 proteïnes:
• Actina (miofilaments prims o bandes transversals clares o bandes I).
A més trobem 2 proteïnes més que intervenen en la regulació de la
contracció muscular: troponina, troponiosina
• Miosina (miofilaments gruixuts o bandes transversals obscures o
bandes A)

Imatge augmentada al microscopi x 26,000

Banda A obscura Banda I clara

Zona H

Filament Prim
Actina

Filament Gruixut
Miosina

Línia Z Línia M Línia Z

SARCÒMER

32


Els miofilaments d’una miofibrilla no abarquen tota la extensió longitudinal de la
fibra muscular sinó que estan agrupats en compartiments anomenats
sarcòmers.

Dos sarcòmers es divideixen per les línies Z a les quals es fixen els
miofilaments prims (d’actina) i es projecten cap els dos extrems.

Cada miofilament de miosina té una part anomenada pont per la qual interactua
amb l’Actina i produeixen contracció.
Els miofilaments prims i gruixuts interactuen a la banda A del sarcòmer. Al mig
d’aquesta banda hi trobem la Zona H

TIPUS DE FIBRES MUSCULARS

Trobem 3 tipus de fibres musculars esquelètiques, depenent del tipus de
miosina que tingui el sarcòmer: vermelles, blanques i intermitges.

Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o de contracció lenta

Són fibres petites i amb gran quantitat de mioglobina (que precisament és
vermella) i nombroses mitocòndries. L'oxigen és fonamental per aquest tipus de
fibres. Es tracta d'un tipus de fibres que no aporten gran quantitat de força ni
velocitat de contracció però si tenen molta resistència a la fatiga.
Els futbolistes tenen músculs als quals predomina aquest tipus de fibra.

Fibres blanques, tipus II, Slow Twich o de contracció ràpida

Són fibres d'un diàmetre superior al de les fibres vermelles i tenen menor
quantitat de mioglobina i mitocòndries. En aquest tipus de fibres la línia Z és
més petita que a les fibres vermelles. Solen escurçar-se més ràpidament i que
aporten gran quantitat de tensió muscular.
Predomina en esportistes que realitzen activitats on la capacitat de velocitat és
més important que la resistència.

Fibres intermitges, tipus IIa

Presenten característiques similars a les altres dues però superficialment
s'assemblen més a les fibres vermelles.
Tenen un número de mitocòndries semblant al de les fibres vermelles però la
línia Z és similar al de les fibres blanques.

33


ENTRENAMENT DELS TIPUS DE FIBRES

La distribució i proporció del diferents tipus de fibres al nostre organisme ve
determinat genèticament. A mesura que arribem a l'etapa de vellesa es perden
fibres de contracció ràpida.
Tot i això és possible modificar la funció de diversos tipus de fibres mitjançant
programes d'entrenament específics.

Fibres vermelles Fibres intermitges Fibres blanques
Fibres lentes Fibres tipus IIb Fibres ràpides
Fibres tipus I Fibres tipus IIa
Resistència fatiga Alta Intermitja Baixa
Diàmetre Petit Mitjà Gran
Vel. Contracció Lenta Ràpida Ràpida
Glucolític, Oxidatiu,
Metabolisme Oxidatiu, Aeròbic
Aeròbic
Glucolític, Anaeròbic
Mitocòndries Alta Alta Baixa
Tipus contracció Sostinguda, Lenta Ràpida Ràpida
Força Baixa Intermitja Alta

L’ÀCID LÀCTIC

Es tracta d’un component orgànic que el produeix el cos de cada persona. A
més de ser un producte que sorgeix com a resultat d’una elevada càrrega
d’exercici, també és el combustible utilitzar per fer-lo. Es troba als músculs i a
determinats òrgans com el fetge encara que com més fàcil es fa l’anàlisi és a
través de la sang.

D’ON PROVÉ L’ÀCID LÀCTIC

La principal font de lactat és la descomposició del glucògen (PIRUVAT).
La descomposició del glucògen produeix energia. Moltes vegades ens referim a
aquest procés com energia anaeròbica perquè utilitza poca quantitat d’oxigen.
Quan el glucògen es descompon més, produeix més energia i llavors diem que
aquesta energia és energia aeròbica (perquè utilitza més oxigen).
Si el glucògen no es descompon (i no es transforma en energia aeròbica o
anaeròbica), generalment es converteix en àcid làctic

PER QUÈ ES PRODUEIX L’ÀCID LÀCTIC?

Quan es produeix la descomposició d’energia (piruvat), la cèl·lula muscular
tracta d’utilitzar-lo per produir energia aeròbica, però si la cèl·lula no té la
capacitat per utilitzar tot el piruvat produït, químicament es converteix en àcid
làctic. (és el sobrant).
Amb l’entrenament les cèl·lules poden arribar a utilitzar més piruvat per produir
més energia aeròbica i menys àcid làctic.

34


QUAN ES PRODUEIX L’ÀCID LÀCTIC?

Quan descansem, conduïm, també estem produint lactat però a nivells molt
baixos. Realment es produeix el lactat quan realitzem càrregues de treball
mitjanament intenses i sobretot quan estem entrenant.

A ON VA AQUEST ÀCID LÀCTIC?
El lactat és una substància molt dinàmica que viatja lliurement pel nostre cos.
En primer lloc, quan hi ha un excés de lactat a un múscul, intentarà sortir i
entrar a un altre múscul proper a través del flux sanguini o l’espai intracèl·lular.
En segon lloc, si el lactat és acceptat per un altre múscul probablement podrà
ser convertit en piruvat per poder produir energia aeròbica (l’entrenament
incrementa els enzims que converteixen el piruvat en lactat)
En tercer lloc, pot anar al fetge i reconvertit novament en glucògen.
Això és un fet evident de la gran mobilitat que té el lactat al nostre organisme.

35


PRINCIPALS GRUPS MUSCULARS DE LES GRANS REGIONS
ANATÒMIQUES (extremitat superior)

CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DELS MÚSCULS DE L’ESPATLL

ARTICULACIÓ FUNCIÓ NOM DEL MÚSCUL

Esternomastoideo
Ascendents Trapezi
Acromi-clavicular i Angular de l’omòplat
Esternocostoclavicular
Pectoral menor
MÚSCULS Descendents Romboide
DE Subclavi
L’ESPATLLA

Anteversors Pectoral major
Serrat lateral

Dorsal ample
Retroversors Sobrescapular
Escàpulo-humeral Rodó major

Abductors Deltoides

Adductors (els retroversors)

Rotadors (retroversors + abductors)
inversos

Supraespinal
Rotadors Infraespinal
Rodó menor

Podem considerar d’aquest grup de músculs com a més importants per al seu
estudi:

• Trapezi
• Pectorals (major i menor)
• Serrat
• Deltoides
• Dorsal

36


Trapezi

S’origina a la línia de l’os occipital, a les
vèrtebres cervicals i a les vèrtebres
dorsals.
Es dirigeix cap als costats per insertar-
se a la part superior de la clavícula,
espina de l’escàpola i acromion.
L’acció si pren com a punt fix l’origen és
l’elevació de l’espatlla (típic exercici
d’elevacions al gimnàs).
L’acció si pren com a punt fix la inserció
és inclinació del cap al costat de
contracció i/o provocar rotació
contralateral. També és elevador del
tronc.
És un múscul molt important a les
accions trepadores.

Pectoral Major
Té tres porcions d’origen: clavícula
(a la part més propera a l’estèrnum)
a les costelles i lligaments costals (7
primeres) i abdominal (part superior
del recte de l’abdominal).
Les tres parts d’origen es dirigeixen
cap al braç per insertar-se a
l’húmer.
MÚSCULO
L’acció principal agafant com a punt
PECTORAL MENOR fix l’origen és l’ anteversió dels
braços, és a dir, portar-los endavant.
Secundàriament ajuda a l’adducció
(ajunta el cos al braç) i a la rotació
interna del braç, si prenem com a
punt fix la inserció. Terciàriament és
un múscul que contribueix a la
respiració.

Pectoral Menor
APÒFISIS
CORACOIDES
S’origina a la cara externa de les
costelles 3, 4 i 5 i s’inserta a l’omòplat
(apófisis coracoides; que és l’os que
sobresurt si ens toquem amb la mà pe
sobre de la clavícula)
L’acció més important, agafant com a
punt fix l’origen és la de descens de
l’espatlla. Secundàriament és respiratori.

37


Serrat lateral

El seu origen el tenim a les 9 primeres
costelles i els seus cartílags costals.
Abraça la parrilla costal i es dirigeix
cap enrera per insertar-se a l’omòplat.
L’acció d’aquest múscul és
complementària del pectoral major, és
a dir, també és un múscul anteversor.
També és un múscul respiratori que
contribueix a la elevació de la parrilla
costal.

Deltoides
És un múscul que té el seu origen a
l’espina de l’omòplat (escàpola), a
l’acòmion (punt més sobresortint de
l’espina) i part distal de la clavícula.
A partir d’aquests tres punt d’origen va
a insertar-se a l’húmer, just per sota
de la diàfisis superior, a la “V”
deltoidea.
El Deltoides és un múscul que té una
important acció d’abducció prenent
com a punt fix l’origen. Es diu que és
un abductor pur.

Dorsal Ample
Presenta 4 porcions d’origen:
vertebral (de 7ª a 12ª dorsal + 5
lumbars + sacre), ilíaca (cresta ilíaca
del maluc). Aquestes dues porcions
formen el lligament lumbodorsal o
lumbosacro. La 3ª porció és la costal 3
o 4 darreres costelles i la 4ª és la
porció de la part inferior de l’omòplat.
Totes aquestes porcions van a
insertar-se al braç (canal bicipital).
L’acció principal és la de retroversió
(portar el braç cap enrera) i cap al
costat (abductor forçat).
Secundàriament és rotador.
Si agafem com a punt fix la inserció és
capaç d’elevar la columna i girar-la.

38


ACROMION

CLAVÍCULA

MÚSCULO
DORSAL
PECTORAL MENOR
ANCHO

OMBLIGO

CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DELS MÚSCULS DEL BRAÇ

ARTICULACIÓ CLASSIFICACIÓ NOM DEL MÚSCUL

Braquial Anterior
Ventrals (per devant)
Bíceps Braquial
Colze

Tríceps Braquial
Dorsals (per darrera)
Anconeo

Braquial Anterior
S’origina a la part central de la diàfisis
humeral i es dirigeix a insertar-se a
l’apòfisis coracoides del cúbit.
L’acció fonamental és la de flexió de
braç. És un flexor pur. És el flexor més
potent.
És un múscul que queda cobert
parcialment pel múscul bíceps.

39


Bíceps Braquial

Té dos caps d’origen; per un costat
trobem el cap llarg i per altre el cap
curt. El cap llarg s’origina a la cavitat
glenoidea (sota la punta de l’espina de
l’omòplat) i el cap curt s’origina a la
punta de l’espina de l’omòplat (apòfisis
coracoides)
El bíceps s’inserta a l’húmer (a la
tuberositat bicipital). El tendó d’aquest
múscul envia una prolongació que és
perceptible si fem flexió de l’avantbraç
sobre el braç i que rep el nom de
“Lagarto Fibroso” (Lacartus Fibrosus)
Té 2 accions importants; per una
banda és flexor de l’avantbraç sobre el
braç i per altra és supinador.

Tríceps Braquial

Té 3 caps d’origen: bast extern, bast
intern i porció llarga del tríceps. El bast
extern s’origina a la cara posterior de
l’húmer, el bast intern s’origina a la
cara interna de l’húmer i la porció
llarga s’origina sota la cavitat
glenoidea de l’omòplat. Els 3 caps
s’inserten a al tendó del tríceps.
L’acció del tríceps és la extensió de
l’avantbraç.

Anconeo

És un múscul molt petit que s’origina
a la cara posterior de l’húmer i
s’inserta al cúbit.
L’acció és extensió del braç però
fonamentalment és un múscul tensor
de la càpsula de l’articulació del colze i
evita que sigui pessigada a les accions
de flexió – extensió del braç.

40


CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DELS MÚSCULS DE LA CAMA

ARTICULACIÓ FUNCIÓ NOM DEL MÚSCUL

Anteversors Psoas-Ilíac
Pectini

Rotador Gluti Menor

Abductor Gluti Mitjà

Gluti Major
Maluc Retroversors Tensor de la Fàscia Lata

Add. Mitjà
Add. Menor
Adductors Add. Major
Recte Intern

Obturador Extern
Rotadors Externs Obturador Intern
Quadrat Crural

Psoas-Ilíac
Té dues porcions; la porció del múscul
psoas que s’origina a la columna
vertebral lumbar i s’inserta al fèmur
(trocànter menor del fèmur) i la porció
del múscul ilíac que s’origina a la cara
interna del còccixs i s’inserta al tendó
del múscul psoas.
L’acció principal és la d’anteversió de
la cuixa i per això és un múscul
fonamental a la marxa, cursa i salts.

Gluti Menor
S’origina a prop de la línia
semicircular anterior del còccixs i es
dirigeix cap al fèmur per insertar-se a
la part superior del trocànter major.
És un múscul profund que està cobert
pel Gluti mitjà.
La seva acció és la rotació interna i
secundàriament és abductor.

41


Gluti Mitjà
S’origina entre les línies semicirculars
anteriors i posteriors del còccixs,
cresta ilíaca i espina ilíaca i s’inserta a
la porció lateral del trocànter major del
fèmur.
Està cobert totalment pel Gluti major.
L’acció agafant com a punt fix el
còccixs és l’abducció de l’articulació
coxofemoral i secundàriament rotador.
Si prenem com a punt fix el fèmur fixa
la pelvis i intervé en el moviment de la
marxa de l’ésser humà.

Gluti Major
S’origina a la cresta ilíaca, al lligament
sacrociàtic major i sacre i passa fent
un gir per davant la cama per insertar-
se al fèmur (cresta intertrocanterea).
Cobreix a Gluti mitjà i menor i
contribueix a donar forma a la natja.
Les accions que realitza si prenem
com a punt fix l’origen és retroversor
de la coxofemoral i si prenem com a
punt fix la inserció contribueix a l’efecte
basculant de la cama al moviment de
marxa.

Tensor de la Fàscia Lata
No té cap classificació de múscul
específic.
S’origina a la part superior de la
cresta ilíaca i forma un cos muscular
petit que està cobert per una
aponeurosis que continua cap al fèmur
per insertar-se amb les aponeurosis
de Gluti mitjà i major formant la
CINTILLA ILIOTIBIAL DE MAISSIAT.
La seva acció és fixador.

42


Adductor Major
S’origina a l’isquion i es dirigeix a
insertar-se a la diàfisis del fèmur.
La seva funció principal és la
d’adducció és a dir, ajuntar.

Abductor Major

43


MÚSCULS DE LA CUIXA
FUNCIÓ NOM DEL MÚSCUL

Quadríceps
Extensors Sartori

Popliti
Flexor Isquiotibial

Quadríceps
Es tracta d’un dels músculs més
potents del cos humà i el més
important pel que es refereix a la
marxa, cursa i salt. Està format per 4
caps d’origen que s’inserten a un
tendó comú (el tendó del Quadríceps).
Aquest tendó s’inserta a la base de la
ròtula però les fibres superficials es
desplacen per davant de la ròtula per
insertar-se a la tíbia (lligament rotulià).
Els 4 caps tenen el seu propi nom:
Crural, bast intern, bast extern i recte
anterior del Quadríceps.
• Crural.- Està recobert dels
altres tres i s’origina a la
diàfisis del fèmur (part mitja
superior) i s’inserta al tendó
del Quadríceps.
• Recte anterior.- És biarticular, és a dir, que passa per 2 articulacions
(maluc i genoll). S’origina a la espina ilíaca antero-inferior i s’inserta
al tendó del Quadríceps
• Bast Extern.- S’origina a la part exterior del fèmur (epífisis) i s’inserta
al tendó del Quadríceps.
• Bast Intern.- S’origina a la part interior del fèmur (epífisis) i s’inserta al
tendó del Quadríceps.

L’acció del conjunt del Quadríceps és la extensió de la cama però el recte
anterior és flexor del maluc.

44


Sartori

S’origina a l’espina ilíaca
anterosuperior i es dirigeix per
insertar-se a la tíbia. Al igual que el
recte anterior, es tracta d’un múscul
biarticular. Té una trajectòria
sinosoidal (en forma de “S”).
L’acció del Sartori, si prenem com a
punt fix l’origen és un extensor i si
prenem com a punt fix la inserció és
flexor del maluc.

http://www.sportraining.net/

Popliti
És un múscul poc important i que fa
de reforç a la càpsula de l’articulació
del genoll.
S’origina al còndil extern del fèmur i
s’inserta a la part de darrera del
genoll, a la tíbia.
L’acció fonamental és la de flexió de
la cama, tal i com ens mostra la
il·lustració.

Isquiotibial

Es tracta dels músculs posterior de la
cama: semimembranós, semitendinós
i bíceps femoral.
• Semimembranós.-
S’origina a l’isquión, deixa
anar una primera porció
membranosa i després altra
porció muscular que acaba
insertant-se amb una
ramificació triple (2 d’elles a
la tíbia –part interna i part
externa- i altra al còndil del
fèmur). L’acció més
important és la de flexió de
la cama però
secundàriament també és
rotador intern.

45


• Semitendinós.- Meitat
múscul i meitat tendó.
S’origina a l’isquió i
s’inserta a la tuberositat
tibial interna. Con acció
principal és flexor de la
cama i també és un rotador
intern, secundàriament.
• Bíceps Femoral.- Té dos
cap d’origen. Un dels caps
s’origina a l’isquió i l’altre a
la línia aspra del fèmur
(diàfisis). Ambdós caps
s’ajunten per insertar-se al
peroné. És el múscul més
potent de la part posterior
de la cama i és un flexor
que secundàriament també
fa la funció de rotador
extern de la cama.

46


CONCEPTES BÀSICS DE BIOMECÀNICA / INTRODUCCIÓ A LA
BIOMECÀNICA DEL MOVIMENT HUMÀ

La Biomecànica és la ciència que estudia el moviment dels éssers vius.
És l’anàlisi del fet biològic prenent com a referència les lleis de la mecànica
No tots els anàlisis biomecànics són de tipus esportiu
El principal element de la biomecànica és la OBSERVACIÓ i després la
OBJECTIVITZACIÓ
L’anatomia té dos grans pilars fonamentals:
• La mecànica
• L’anatomia funcional i la fisiologia

TIPUS DE BIOMECÀNICA

Biomecànica General

És l’agrupació de tots els conceptes biològics, físics i matemàtics necessaris
per al desenvolupament de qualsevol biomecànica específica.
Sempre s’ha d’expressar qualsevol concepte mitjançant fórmules
matemàtiques. Ex.:

Treball possible
Rendiment = x 100 %
Treball efectuat

Aquest concepte (rendiment) pertany a la biomecànica general, al igual que els
conceptes de força, cadena cinemàtica, ...

Biomecànica Específica

Es pot diferenciar per l’objecte d’estudi en:
• Biomecànica humana
• Biomecànica animal
• Biomecànica comparada

1) Biomecànica humana

Estudia el moviment dels homes – dones.
Dintre d’aquesta també trobem dos tipus:
• biomecànica humana externa
• biomecànica humana interna (cardíaca, osteomuscular)

2) Biomecànica animal

Estudia el moviment dels animals.

47


3) Biomecànica comparada

Es tracta de comparar la biomecànica humana i animal, així per exemple, per
analitzar un salt de llargada es fa una comparativa entre el salt d’un atleta i el
d’un animal (un tigre per exemple).

La biomecànica específica també es pot diferenciar per l’objectiu d’estudi en:
• biomecànica industrial. Estudi biomecànic adaptat a la indústria, per
exemple, per fer cadires més còmodes i adaptades
• biomecànica esportiva. Estudi biomecànica adaptat a l’esport per
millorar el rendiment esportiu
• biomecànica terapèutica. En aquest tipus de biomecànica és més
important la funció que la estructura, per exemple, pròtesis

RELACIÓ DE LA BIOMECÀNICA AMB ALTRES CIÈNCIES

Amb l’anatomia.- La seva relació no és tant per les parts de que es compon
l’organisme sinó per la funció que fan aquestes parts (extensió ,flexió ,rotació,
adducció, ...)

Amb la física.- La relació amb aquesta ve determinada per les fórmules que
després aplicarem.

Amb la matemàtica.- Ens ajudarà a fer una ordenació de les dades
observades i tractament d’aquestes – estadística – i en quant a treure resultats
posteriors – conclusions –.

Amb la fisiologia.- Ens permet conèixer elements funcionals de l’estructura
anatòmica.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA BIOMECÀNICA

La primera persona coneguda que es va atrevir a fer un estudi profund de
l’ésser humà (deixant de banda les primeres civilitzacions, que ja ho havien fet
abans -egipcis, ..) va ser Leonardo Da Vinci, realitzant estudis de medicina i
anatomia i formulant diverses teories sobre el sistema ossi, muscular,
circulatori, nerviós, .. Però Da Vinci era també enginyer i arquitecte i això li va
portar a ajuntar les dues ciències i li va permetre veure l’anatomia com la veu
un enginyer. Aquest podem dir que és l’origen de la biomecànica. Da Vinci es
va interessar en el vol dels ocells i va fer un estudi per esbrinar com podien fer-
ho.
Al 1869 BORELLI determina per primera vegada el Centre de Gravetat i busca
una fórmula per calcular-lo. Diu que el C.G. és el punt d’aplicació del vector
pes. Quan fem qualsevol tipus d’estudi biomecànic, lo primer que hem de fer és
determinar el C.G. i la seva trajectòria.

48


Al 1836 els germans WEBER fan la 1ª descripció de la marxa humana, degut a
que aquest serà la base dels moviments de desplaçament.

Al 1883 MAREY fa una descripció de la fotografia Cronocíclica. Aquest fet és
molt important perquè permet objectivar el moviment que volem estudiar.

BRAVE i FISHER fan una nova descripció de la marxa humana i fan una
descripció de la segmentació del cos humà. Hem de segmentar i estudiar que
fa cada part.

BERSTEIN millora la fotografia cronocíclica

ABALAKOFF inventa el concepte de dinamometria. És l’aplicació del concepte
força a la biomecànica.

La 1ª menció que fa referència directa al concepte biomecànica és al 1960
(Congrés de Leipzig). De la biomecànica s’encarreguen els enginyers, els
metges i els professionals de la Educació Física.

L’ESSER HUMÀ VIST COM UN SISTEMA. LES CADENES

El primer que s’ha de fer és segmentar el cos. Ho podem fer des de 2 punts de
vista:
• Segmentació en cadenes òssies.- Direm cadena òssia al conjunt
d’ossos que formen part del tronc o les extremitats. Així doncs,
tindrem 3 cadenes òssies:
o Cadena òssia de l’extremitat superior (omòplat, húmer, radi,
cúbit i ossos del canell)
o Cadena òssia del tronc
o Cadena òssia de l’extremitat inferior (maluc, fèmur, tíbia,
peroné, ossos del turmell)

• Segmentació en cadenes cinemàtiques.- Direm cadena cinemàtica al
conjunt d’ossos, articulacions i músculs que actuen en un determinat
moviment. Podem diferenciar entre:
o Cadena cinemàtica oberta. Aquella que el moviment
s’efectua sense resistència (externa) en contra. Ex.:
o Cadena cinemàtica tancada. Aquella que el moviment està
limitat per una resistència invencible. Ex.: cop de puny a la
paret
o Cadena cinemàtica frenada. Aquella que el moviment té una
resistència (externa) que es superable. Ex.: halterofília

Mentre que les cadenes òssies són sempre les mateixes, les cadenes
cinemàtiques són variables.

49


Similituds i diferències entre les cadenes superior i inferior

Similituds

- Les dues tenen un eix de flexió al mig
- Les dues tenen tres segments ossis
- Les dues tenen un primer os llarg i després dos ossos curts
- Les dues tenen a la part final ossos petits
- Les dues queden unides al tronc mitjançant una articulació enàrtrosis
(una esfera que s’introdueix a una cavitat)

Diferències

- La extremitat inferior té més resistència que la superior (perquè ha de
suportar més pes)
- L’húmer s’introdueix 1/3 a l’omòplat mentre que el fèmur s’introdueix per
complet.
- En relació al punt anterior, l’extremitat superior té més mobilitat i menys
resistència i l’extremitat inferior al contrari.
- Pel que fa als ossos petits (capto – mà i tars – peu) succeeix el mateix.
Els de la mà tenen més mobilitat i són menys resistents. Els del peu
tenen menys mobilitat i són més resistents.

Cadena òssia del tronc

Requereix un apartat apart.
Té una estructura estable però permet la mobilitat. Gràcies a la forma de “S” de
la columna vertebral i als discos intervertebrals les carregues són amortides.
La cadena del tronc té la missió de repartir el pes per igual a les dues
extremitats inferiors.
Les càrregues que hem de suportar poden arribar a través de la pròpia
columna vertebral (portar a sobre un company, fer castellers, ...), del cap
(portar objectes com les dones africanes) o de les extremitats superiors (quan
agafem qualsevol objecte)

LES PALANQUES

Definició

Una palanca és una màquina simple que donat un punt de suport (o fulcre) i
aplicant una força (o potència) és capaç de vèncer una força (o resistència).

Sense un punt de recolzament no hi haurà palanca.

Estructura de la palanca

1) Fulcre.- És l'eix de pivot o rotació. En l'ésser humà, el fulcre és l'articulació.

50


2) Braç de potència.- És la porció de la palanca que va des del punt de pivot
(fulcre) fins a punt l'aplicació de la força.

3) Braç de resistència.- És la porció de la palanca que va des del punt de
pivot (fulcre) fins a la resistència
RESISTÈNCIA POTÈNCIA

Braç de resistència

Braç de potència

FULCRE

Llei fonamental de la palanca

Potència x Bp = Resistència x Br

Això vol dir que si jo he de vèncer una resistència de 25 Kg., quina força hauria
d'aplicar?

10 cm
5 cm Si apliquem la fórmula tindrem:
25 Kg
X · 10 = 25 · 5
X = (25 · 5) / 10
X = 12,5

TIPUS DE PALANQUES

1ª Classificació. Palanques de 1er gènere

Quan el punt de recolzament, rotació (fulcre) es troba entre la potència i la
resistència. (bp = br)

També reben el nom de palanques d'EQUILIBRI

51


2ª Classificació. Palanques de 2on gènere

Quan el punt d’aplicació de la força resistència es troba al mig. A totes les
palanques de 2on grau el braç de resistència ha de ser menor que el de
potència, per definició i per necessitat absoluta. (bp > br)

També reben el nom de palanques de FORÇA

3ª Classificació. Palanques de 3er gènere

Quan el punt d'aplicació de la força potència es troba al mig. A totes les
palanques de 3er grau el braç de potència ha de ser menor que el de
resistència per definició i per necessitat absoluta. (bp < br)

També reben el nom de palanques de VELOCITAT

Alguns exemples:

1er gènere
x · 6 = 30 · 6
x = 180 / 6
x = 30 Kg
Palanca 1er gènere
2on gènere
Palanca de 2on gènere
x · 5 = 20 · 1
x = 20 / 5
x = 4 Kg

3er gènere
x · 1 = 20 · 5
x = 100 / 1
x = 100 Kg Palanca de 3er gènere

52


LA SANG: COMPONENTS I FUNCIONS / EL COR: ANATOMIA I
FISIOLOGIA

LA SANG

Conjuntament amb la limfa i els líquids intersticials, formen el medi intern del
cos humà.

La quantitat de sang que té una persona està relacionada amb la seva edat,
pes, sexe i altura, tot i que es considera que una persona adulta té entre 4,5 i 6
litres de sang.

Tots els òrgans del cos humà funcionen gràcies a la sang (és la benzina) que
circula per les artèries, venes i capil·lars.

COMPOSICIÓ

La sang està formada per diversos elements:

Glòbuls vermells / hematies / eritròcits
Són les cèl·lules més abundants a la sang i l’hemoglobina és la responsable del
seu color vermell.
Es formen dins de la medul·la òssia dels ossos de l’esquelet i són alliberats
cap el torrent sanguini.
La seva funció és la de transportar l’oxigen perquè les cèl·lules puguin respirar
i eliminar els residus d’aquesta activitat cel·lular (anhídrid carbònic)

Glòbuls blanc o leucòcits
Es formen uns a la medul·la òssia i altres al sistema limfàtic (bazo i ganglis)
La seva funció és protegir l’organisme de diferents tipus de microbis. Quan es
detecta una infecció, el número de leucòcits augmenta per millorar les
defenses.

Plaquetes o trombòcits
Són les cèl·lules sanguínies més petites.
Es formen a la medul·la òssia
La seva funció és intervenir quan es detecta un trencament d’algun vas
sanguini per tallar l’hemorràgia.

Plasma
És un líquid compost d’aigua, sals minerals i altres substàncies necessàries per
al funcionament normal de l’organisme i on es troben nedant les cèl·lules
sanguínies (glòbuls vermell, glòbuls blancs i plaquetes)

Entre les substàncies importants que hi ha al plasma trobem les següents:

o Albúmina. És una proteïna que ajuda a mantenir al plasma la
proporció de l’aigua.

53


o Globulines. Anticossos encarregats de la defensa de
l’organisme. La disminució comportarà una baixada de
defenses.
o Factors de Coagulació. Són imprescindibles per a evitar
hemorràgies. L’absència d’algun factor pot ser perillós.
o Altres proteïnes. Transporten substàncies per al normal
funcionament de les cèl·lules.

FUNCIÓ

Les principals funcions de la sang són:
• Respiratòria.- Transport de l'oxigen des dels pulmons fins els teixits i
l’anhídrid carbònic des dels teixits fins els pulmons
• Nutritiva.- Transport de les substàncies nutritives des de l'intestí fins
els dipòsits i els teixits
• Excretora.- Arrossega els residus del metabolisme cel·lular
• Immunitària.- Acció dels glòbuls blancs i anticossos
• Regulació hormonal.- Transport de les hormones de les glàndules
endocrines fins els òrgans on actuen
• Regulació de l'equilibri hidroelectrolíquid.- Pel continu bescanvi
de líquids intra i extracel·lular
• Regulació tèrmica.- De la pressió arterial, de l'equilibri àcid/base, de
la pressió osmòtica.

54


NEURONA I RECEPTORS NERVIOSOS / SIST. NERVIÓS CENTRAL I SIST.
NERVIÓS PERIFÈRIC

LA NEURONA

Les neurones són les cèl·lules nerviosos. La unitat bàsica del sistema nerviós
és el neurones i es diferencia de les altres cèl·lules del cos humà perquè no es
pot reproduir. Això explica perquè una lesió cerebral és irreversible.

Totes les neurones són diferents, encara que totes comparteixen certes
característiques esctructurals. Totes les neurones estan formades per un cos
central on està situat el nucli i una o vàries estructures ramificades
anomenades axó i dentrites.

Dentrites

Les dentrites són una ramificacions molt curtes i amb forma de ramificació
d'arbre. A més, són les encarregades de la recepció dels estímuls externs.

Axons

Les altres terminacions són més llargues i tenen forma cilíndrica (generalment
només 1). És l'encarregat de la transmissió de les senyals del cos cel·lular
cap a les altres cèl·lules. Cilindroeix o axó. Tenen una doble missió:

1) Connectar les neurones entre sí (sinapsis), mitjançant senyals
elèctriques i químiques mitjançant els botons sinàptics (i els
neurotransmisors) de les terminacions de l'axó connectades a les
dentrites.

2) Unir-se amb altres axons donant forma al nervis.

Sinapsis

Axó botó sinaptic neurotransmisor Mitjançant senyals elèctriques i
químiques dentrita
Al cervell es poden arribar a produir fins a 100 bilions de sinapsis

55


ELS RECEPTORS NERVIOSOS

Els receptors nerviosos ens permeten analitzar tot el que està succeint tant fora
com dins del nostre cos. Els receptors porten a terme la transducció, és a dir, la
transformació de l'energia que reben amb impulsos nerviosos.

Trobem tants tipus de receptors com formes d'energia:
1) Termoreceptors
2) Electroreceptors
3) Fotoreceptors

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

La funció del sistema nerviós consisteix en rebre els estímuls de l'exterior i de
l'interior de l'organisme. organitza-la i produir la resposta correcta.

El Sistema Nerviós està format per dos subsistemes amb funcions
diferenciades:

• Sistema Nerviós central (o voluntari). Intervé a les funcions de
relació, sensibilitat i moviment.
• Sistema Nerviós perifèric (o involuntari o euro-vegetatiu). Regula
les funcions vegetatives (circulació, respiració, digestió ....) i la resta
de funcions involuntàries del nostre organisme.

El sistema nerviós central està format per: Medul·la Espinal i Encèfal

Medul·la Espinal (transparència 46)

És la continuació del Bulb Raquidi. És de color blanc i la trobem dins de la
columna vertebral. Té una mesura aproximada com un dit d'ample i uns 45 cm
de llargada. D'aquí surten milers de nervis que connecten amb cada ull, orella,
llengua, múscul, ... amb una extensió (si posèssim un nervi darrera de l'altre) de
150 milions de kilòmetres.
La medul·la espinal arriba fins a la 2ª vèrtebra lumbar on es ramifica i es
prolonguen cap el còccixs on s'agrupen en un gran número de terminacions
nervioses anomenades cua de cavall.

Encèfal

Està format per: cervell, cerebel, bulb raquidi, pont de varolio.

Cervell
És l'òrgan que controla l'activitat fisiològica i interpreta els impulsos generats en
contacte amb el nostre entorn. Conté els centres nerviosos del pensament, la
personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 gr. en
l'home i una mica menys en la dona.

56

Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport

Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport

Ähnlich wie Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport (20)

Mehr von Escola Marius Torres

Mehr von Escola Marius Torres (11)

Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport