Construint el món actual

sortirtornarinici
Armand Figuera
Història del Món Contemporani
Construint el món actual 1973-2013
Un món en crisi 1973-1990
Unitat 2
Unitat 3
El món actual 1990-2013
1.1.-La recessió econòmica: Crisi de 1973
1.2.-El rebrot de la guerra freda als anys 80
2.1.-Un nou ordre mundial: L’hegemonia dels Estats Units
2.2.-Els conflictes del món actual
L’orient mitjà: el principal
focus de tensió
Conflicte dels Balcans
Altres conflictes
1.3.-Els conflictes del Tercer Món
2.3.-Avui en dia
Les revoltes al món àrab

sortirtornarinici
Armand Figuera
Crisi energètica
(puja el preu del petroli -
guerra de Yom Kippur)
Crisi del sistema monetari internacional
(Inflació del dòlar)
A causa de
L’OPEP vol castigar
els aliats d’Israel
desacceleració del creixement econòmic,
inflació, atur...
polítiques
governamentals
provoca
retallar les despeses públiques (Estat del Benestar)
processos de reconversió
privatitzacions d’empreses estatalsbasades en
Unitat 2: Un món en crisi 1973-1990

sortirtornarinici
Armand Figuera
Com a conseqüència d’aquesta
crisi econòmica i del final de la
guerra del Vietnam i l’inici de
converses de desarmament
Havia acabat la política de
blocs i la guerra freda
Havia acabat la política de
blocs i la guerra freda
Després de
Però...
- La revolució integrista de l’Iran
- La revolució sandinista de Nicaragua
- La invasió soviètica de l’Afganistan
(tot això en època de J. Carter –EUA-)
- La revolució integrista de l’Iran
- La revolució sandinista de Nicaragua
- La invasió soviètica de l’Afganistan
(tot això en època de J. Carter –EUA-)
1979
Segona guerra fredaSegona guerra freda
Provoca la
(1979 - 1989)
khomeini
Embargament a l’URSS; boicot americà als jocs olímpics de Moscou (1980)
No ratificació dels tractats de limitació d’armament estratègic.
Segrest de 60 funcionaris de l’ambaixada americana a Teheran (Iran).
Nova cursa d’armaments ( desplegament de míssils)
L’era ultraconservadora de Reagan (EUA)
Embargament a l’URSS; boicot americà als jocs olímpics de Moscou (1980)
No ratificació dels tractats de limitació d’armament estratègic.
Segrest de 60 funcionaris de l’ambaixada americana a Teheran (Iran).
Nova cursa d’armaments ( desplegament de míssils)
L’era ultraconservadora de Reagan (EUA)
Caracteritzada per
1.2.-La segona guerra freda: El rebrot de la guerra freda als anys 80
Biografia

sortirtornarinici
Armand Figuera
Es caracteritza perEs caracteritza per
Fort patriotisme
Anticomunisme
Intervencionisme internacional
(Grenada, Honduras i Panamà)
Fort patriotisme
Anticomunisme
Intervencionisme internacional
(Grenada, Honduras i Panamà)
La Guerra de les Galàxies
(Sistema de Defensa Espacial)
La Guerra de les Galàxies
(Sistema de Defensa Espacial)
La crisi econòmica, social i política del món
socialista, dóna lloc al reformisme de Gorbatxov a
partir de 1985
La crisi econòmica, social i política del món
socialista, dóna lloc al reformisme de Gorbatxov a
partir de 1985
L’era conservadora de R. Reagan
Problemes del món socialista
R. Reagan
Gorbatxov

sortirtornarinici
Armand Figuera
Diversos factors havien provocat una
profunda crisi al començament dels vuitanta
A nivell econòmic
Poca productivitat (endarreriment
tecnològic) S’havia descuidat la
indústria de consum i l’agricultura.
El govern de Gorbatxov no va saber aplicar
les reformes adequades
Intentà
Descentralitzar un sistema planificat però sense
introduir realment una economia de mercat
Descentralitzar un sistema planificat però sense
introduir realment una economia de mercat
L’era de Gorbatxov (1985-1991)
Gorbatxov

sortirtornarinici
Armand Figuera
Les reformes polítiques Es van concretar en dues
actuacions fonamentals
Es van concretar en dues
actuacions fonamentals
Perestroika
Conjunt de reformes aplicades
per democratitzar el règim
Conjunt de reformes aplicades
per democratitzar el règim
Glasnost
Política de transparència
informativa
Política de transparència
informativa
Es tractava de modernitzar el règim socialista
L’augment de llibertats va fer
desaparèixer el monopoli polític
del PCUS (ara apareixen nous
grups polítics)
La modernització econòmica
fracassa
Provocant una
descomposició molt ràpida
del règim socialista
Provocant una
descomposició molt ràpida
del règim socialista

sortirtornarinici
Armand Figuera
Tractats de pau i desarmament amb els EUATractats de pau i desarmament amb els EUA
Desintegració del món socialistaDesintegració del món socialista
La descomposició del règim socialista de l’URSS i els desastres
de la guerra d’Afganistan va provocar que a finals dels 80...
Conferència de Malta, 1989
És el final de la
guerra freda
És el final de la
guerra freda

sortirtornarinici
Armand Figuera
Desintegració del món socialistaDesintegració del món socialista
Caiguda del mur de Berlín, 1989
Va provocar la
reunificació d’Alemanya
l’any 1990
La desaparició de l’URSS, 1991
B. Ieltsin
• Fracàs de Gorbatxov per
mantenir la Unió Soviètica
• Independència de les
repúbliques soviètiques

sortirtornarinici
Armand Figuera
B. Ieltsin
La desaparició de
l’URSS, 1991
La desaparició de
l’URSS, 1991
Independència de les
repúbliques soviètiques
Armènia
Azerbaiyan
Bielorússia
Estònia
Geòrgia
Kazajstan
Kirguistan
Letònia
Lituània
Moldàvia Rússia
Tayikistan
Turkmenistan
Ucraïna
Uzbekistan

sortirtornarinici
Armand Figuera
Desintegració del món socialista
(Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Romania,
Albània, Iugoslàvia, Alemanya)
Desintegració del món socialista
L. Walesa
(Polònia)
V. Havel
(Txecoslovàquia)
Ceaucescu (Romania)
Revolució romanesaRevolució romanesa
Polònia
Solidaritat (sindicat catòlic)
Txecoslovàquia L’any 1993, divisió
del país (Txèquia i
Eslovàquia)
Rumania
Iugoslàvia
La caiguda del règim comunista va provocar el desmembrament
del país a partir de 1991 (les guerres balcàniques)

sortirtornarinici
Armand Figuera
1.3.- Els conflictes del Tercer Món
Un món inestable socialment i política
dictadures militars i oligárquiques, dictadures marxistes
Xile (Salvador Allende) Cop d’estat d’Augusto Pinochet
De 1973 fins a 1990
Una dictadura
sanguinària
Amèrica llatina
Argentina dictadura militar (general Videla) entre 1976 i 1983
Nicaragua Régim marxista (Movimient sandinista)
Guerra de les Malvines (contra Gran Bretanya)
Àsia
Expansió del comunisme
Final de la guerra del Vietnam, 1975 (reunificació)
Laos i Cambotja (Khmers Rojos amb Pol Pot)
Enfrontament amb la guerrilla “la contra”
(CIA)
Enfrontament amb la guerrilla “la contra”
(CIA)

sortirtornarinici
Armand Figuera
1.3.- Els conflictes del Tercer Món
Un món inestable socialment i política
A l’Orient Mitjà
la qüestió del poble palestí.
guerra del Líban entre 1978 i 1985
(ocupació del sud per part d’Israel)
En els anys vuitanta els palestins inicïen la
lluita en els territoris ocupats per Israel
(Gaza i Cisjordània) : la intifada (guerrilla
urbana per part de les masses populars).
En els anys vuitanta els palestins inicïen la
lluita en els territoris ocupats per Israel
(Gaza i Cisjordània) : la intifada (guerrilla
urbana per part de les masses populars).
guerra entre Iraq i Iran va durar de 1980 a 1988
(L’Iraq de Sadam Hussein contra l’Iran de Khomeini)

sortirtornarinici
Armand Figuera
2.1.- Un nou ordre mundial: L’hegemonia dels Estats Units
Entre 1989-1991
Final del bloc socialista
Desfeta de la URSS
Desfeta de la URSS
EE.UU. Única superpotència mundial
Deixa els
Unitat 3: El món actual 1990-2013
El seu poder
hegemònic es
basa en
Una superioritat militar
inqüestionable
Una superioritat militar
inqüestionable
Una economia molt poderosaUna economia molt poderosa
Un potencial científic i tecnològicUn potencial científic i tecnològic
Malgrat tot el control no és total
El poder nuclear no és viable en conflictes regionals. El
desplegament de forces convencionals es enormement
car.
A causa de
L’economia americana te una gran dependència de
l’exterior i pateix un elevat dèficit públic.
L’existència de mitjans de comunicació internacionals
crítics i independents (Al Jazira)
Existència de potències mitjanes amb interessos
contraris (Índia, Xina, França, Rússia…)

sortirtornarinici
Armand Figuera
Entre 1989-1991
Desfeta de la URSS
Desfeta de la URSS
EE.UU. Única superpotència mundialEE.UU. Única superpotència mundial
Preservar l’ordre econòmic capitalista
“Defensar” els valors democràtics occidentals
Deixa els
Intervencionisme militarIntervencionisme militar
Guerra del golf, 1991
Bòsnia i Herzegobina, 1995
Guerra Kosovo, 1998
Guerra d’Afganistan, 2002
Guerra d’Iraq, 2003
Guerra Kosovo, 1998
provoca
objectius
Lluita contra el terrorisme internacionalLluita contra el terrorisme internacional
Antisistema
Islàmic
Independentista
Antisistema
Islàmic
Independentista
Moltes tendències
dins del terrorisme
Moltes tendències
dins del terrorisme
11 de setembre del 200111 de setembre del 2001

sortirtornarinici
Armand Figuera

sortirtornarinici
Armand Figuera
Empty Sky
Bruce S.

sortirtornarinici
Armand Figuera
Orient
Mitjà
Orient
Mitjà
2.2.- Els conflictes del món actual
Els BalcansEls Balcans
Índex

sortirtornarinici
Armand Figuera
Orient
Mitjà
Orient
Mitjà
L’orient mitjà: el principal focus de tensió
Petroli
Palestina
Israel
Revolució islàmica
Conflictes
Iran, 1979Iran, 1979
Khomeini

sortirtornarinici
Armand Figuera
Conflicte àrabo-israelià
Territoris palestins ocupats per IsraelTerritoris palestins ocupats per Israel
Gaza i Cisjordània
Autoritat Palestina
Iasser ArafatIasser Arafat
Estat IsraelEstat Israel
Ocupació, repressió indiscriminada
Construcció del mur Intifada, terrorisme
(Hamàs)
provoca

sortirtornarinici
Armand Figuera
Iraq
Kuwait
Sadam HusseinSadam Hussein
Palestina

sortirtornarinici
Armand Figuera
La invasión de Kuwait: la primera guerra del Golf
En 1990 Iraq (Sadam Hussein) envaeix Kuwait
La resposta a la invasió la donará la ONULa resposta a la invasió la donará la ONU
després d’una inútil gestió
diplomàtica es va crear
Una gran aliança contra Iraq
(sota la direcció dels Estats Units, G. Bush
pare)
Una gran aliança contra Iraq
(sota la direcció dels Estats Units, G. Bush
pare)
El 15 de gener de 1991
Operació Tempesta del DesertOperació Tempesta del Desert
La victòria de la coalició i
l’alliberament de Kuwait
(una part de l’Iraq va ser
ocupat)
La victòria de la coalició i
l’alliberament de Kuwait
(una part de l’Iraq va ser
ocupat)
amb efectes en
la política
internacional
Introdueix elements de
divisió en el món àrab
Introdueix elements de
divisió en el món àrab
Fomentà el desenvolupament del
fonamentalisme islàmic
Fomentà el desenvolupament del
fonamentalisme islàmic
S’iniciava la indiscutible hegemonia
dels Estats Units
S’iniciava la indiscutible hegemonia
dels Estats Units
Mapa de l’Iraq després de
la primera guerra del Golf
Ampliació

sortirtornarinici
Armand Figuera
Afganistan
11 setembre 2001_les torres bessones/ Bin Laden (AL-Qaeda)
Afaganistán (sota un règim talibà) / refugi d’Al-Qaeda)
Invasió dels EE.UU, amb suport mundial
provoca

sortirtornarinici
Armand Figuera
Iraq
La segona Guerra d’Iraq, 2003
Bush, Blair, Aznar (coalició)
Amb l’acusació de tenir “armes de destrucció massiva”
Els EE.UU. decideix un atac preventiu a
l’Iraq
Malgrat Actuar d’esquena al
dret internacional i de la
ONU
Amb ajuda de pocs països
(Espanya, Regne Unit, Itàlia i Austràlia)
La guerra acaba amb la derrota del règim de
Sadam Hussein i l’ocupació de l’Iraq

sortirtornarinici
Armand Figuera
Guerra d’Iraq

sortirtornarinici
Armand Figuera

sortirtornarinici
Armand Figuera
Antiga Iugoslàvia
Eslovènia, Croàcia,
Montenegro, Bòsnia i
Herzegobina,
Macedònia, Sèrbia (Kosovo i
Vojvodina_regions
autònomes)
-Població eslava i llengua
serbocroata
-Tres religions: musulmana,
cristiana catòlica i cristiana
ortodoxa

sortirtornarinici
Armand Figuera
1980 Mor Tito / 1991 desfeta del món socialista_ enfonsament del Partit Comunista1980 Mor Tito / 1991 desfeta del món socialista_ enfonsament del Partit Comunista
Aparició de nacionalismes enfrontats al nacionalisme serbi Milòsevic
“Gran Sèrbia”
Milòsevic
“Gran Sèrbia”
GuerresGuerres
1991_ Eslovènia
1991-95_Croàcia
1992-95_Bòsnia
1998_Kosovo
Intervenció OTAN_EUAIntervenció OTAN_EUA

sortirtornarinici
Armand Figuera
Una guerra especialment bruta i cruelUna guerra especialment bruta i cruel
-Neteja ètnica (expulsions, assassinats en massa i violacions)
-Els acords de Dayton: la divisió de Bòsnia en dues regions
autònomes (51% croatamusulmana, 49% sèrbia)

sortirtornarinici
Armand Figuera
I a la resta del món...
El món islàmic
Moviments islàmics polítics i de lluita armada
- Al Qaeda (Internacional)
- Hezbol·là (Líban)
- GIA –Grup Islàmic Armat- (Algèria)
- Hamàs (Palestina)

sortirtornarinici
Armand Figuera
I a la resta del món...
El món asiàtic Països en creixement econòmic
Dragons asiàtics Xina
Corea del Sud
Taiwan
Singapur...
Problemes i conflictes
Corea del Nord
Caixmir (Paquistan i Índia)
Guerres independentistes (Sry Lanka, Indonèsia –Timor-...)
Àfrica
Rwanda, Burundi...(guerres ètniques des de 1994)
Congo, Serra Lleone, Libèria (senyors de la guerra)
Eritrea, Somàlia (conflictes ètnics...)
Sudan (Darfur)
Pobresa i fam
Als 90 comença el final del Apartheid a Sud Àfrica (Nelson Mandela)
Es destaca

sortirtornarinici
Armand Figuera
Chiapas –Zapatistas-, (Mèxic)
Les FARC (Colòmbia)
Hugo Chávez (Venezuela)
Amèrica
Hugo Chávez (Venezuela)
Fidel castro
Subcomandante Marcos
(Chiapas- Mèxic))

sortirtornarinici
Armand Figuera
Dif er ències ent r e el nor d i el sud

sortirtornarinici
Armand Figuera
2010-2013Avui en dia
L’època de Barack Obama
Afganistan
Iraq
Palestina-Israel
Terrorisme
La crisi econòmica mundial
La primavera àrab
La guerra civil de Síria
Corea del nord

sortirtornarinici
Armand Figuera
http://www.youtube.com/watch?v=2JC3UMJ2It4
http://www.elpais.com/articulo/futuro/coltan/mineral/e
strategico/elpepusocfut/20070926elpepifut_4/Tes
http://esunnoparar.blogspot.com/2006_05_01_esunnoparar_archive.html
http://www.afrol.com/es/especiales/13258
http://www.nodo50.org/aspa/module.php?
link=modules/desurasur/articulo.php&ID=200
http://www.lacosaweb.com/chistes/iraq/page_03.htm

sortirtornarinici
Armand Figuera
1.2.-El rebrot de la guerra freda als anys 80
1.3.-Els conflictes de la resta del món
A causa de -Crisi energètica (Yom Kippur_OPEP)
-Crisi del sistema monetari internacional
(Inflació del dòlar)
-desacceleració del creixement econòmic
-davallada de les inversions
-substitució tecnològica de la mà d’obra
-augment de l’atur
provoca
polítiques governamentals:
provoca
-retallar les despeses públiques (Estat del Benestar)
-processos de reconversió
-privatitzacions d’empreses estatals
Entre aquesta crisi, el final de la guerra del
Vietnam i l’inici de converses de desarmament
Semblava que havia acabat la guerra freda
però L’any 1979
Invasió soviètica d’Afaganistán
Revolució integrista a l’Iran
Revolució sandinista a Nicaragua
-Embargament a l’URSS; boicot americà als jocs olímpics de
Moscou (1980)
-No ratificació dels tractats de limitació d’armament
estratègic.
-Segrest de 60 funcionaris de l’ambaixada americana a
Teheran (Iran).
-Nova cursa d’armaments ( desplegament de míssils i “guerra
de les galàxies”)(l’era ultraconservadora de Reagan)
provoca La segona guerra freda
Fort patriotisme
- Intervencionisme internacional
- anticomunisme
- acció militar (Grenada, Honduras, Panamà...)
La Guerra de les Galaxies (Sistema de Defensa Espacial)
L’era conservadora de R. Reagan
Caracteritzada
per
Problemes del món socialista
Crisi econòmica, social i política del món socialista
Gorbatxov i la Perestroika i Glasnost (1985)
provoca Desintegració del món socialista
Inici del desarmament
-Caiguda del mur de Berlín, 1989
-Desaparició de l’URSS
Un món
inestable
socialment i
política
Dictadures marxistes (Etiòpia) i anticomunistes (Amèrica llatina)
Als anys setantaAls anys setanta
Xile (Salvador Allende) Cop d’estat d’Augusto Pinochet
La dictadura militar d’Argentina (Videla 76-83)
Als anys 80Als anys 80
De 1973 fins a 1990 Una dictadura sanguinària
-La qüestió palestina -Guerra del Líban entre 1978 i 1985 (ocupació del sud per part d’Israel)
En els anys vuitanta els palestins inicïen la lluita en els territoris ocupats per Israel (Gaza i Cisjordània) : la intifada (guerrilla urbana per part de les masses populars).
-Guerra entre Iraq i Iran va durar de 1980 a 1988 (L’Iraq de Sadam Hussein contra l’Iran de Khomeini)
-Continua el conflicte àrabo-israelià

sortirtornarinici
Armand Figuera
Entre 1989-1991 Final del bloc socialista
Desfeta de la URSS EE.UU. Única superpotència mundialEE.UU. Única superpotència mundialDeixa els
Lluitar contra el terrorisme internacional
(Alcaeda)
Guerra Kosovo, 1998
Provoca la
intervenció militar
I després del 11-s del 2001

sortirtornarinici
Armand Figuera
la primera guerra del Golf

sortirtornarinici
Armand Figuera
Primera velocitat: Tunísia i Egipte
La revolució va ser rapidíssima i la velocitat de transició també. Al juliol, Tunísia farà les
primeres eleccions lliures de la història del Magreb i dos mesos més tard serà el torn
d'Egipte. Dos comicis que continuaran il·luminant i marcant el camí a tota la regió. En
tots dos països, a més, veiem comportaments exemplars: Mubarak detingut i processat i
sobre Ben Ali una ordre d'arrest, voluntat de fer justícia, depuració dels privilegis de la
vella guàrdia, una societat civil efervescent, protagonista i madura, etc. És clar que els
queda molt per fer, només cal mirar quan va durar o potser el que encara dura la
transició democràtica espanyola, però egipcis i tunisians han tastat ja la llibertat i
recuperat la dignitat; des d'un punt de vista històric, ho han fet a gran velocitat. Un bon
documental sobre el tast i l'orgull d'aquesta dignitat liderada pels joves el trobareu a
People & Power, Building Egypt's future, de la cadena Al-Jazeera.
Segona velocitat: les revoltes sagnants de Líbia, Síria, Bahrain i el Iemen
Clarament aquí els règims han entès que si cedien o negociaven massa, la revolució se'ls
menjaria. Per supervivència, l'opció ha estat la repressió pura, dura i brutal. La velocitat
d'aquests règims és molt més lenta, van intentar alguna concessió però han acabat fent
marxa enrere. Així han guanyat temps però no garanteixen el seu futur a llarg termini. Em
quedo amb el que passa en tres poblacions d'aquests països:
Comentari de Xesco Reverter: "El món àrab a tres velocitats"

sortirtornarinici
Armand Figuera
Misratah, Líbia: La resistència èpica dels habitants de la ciutat assetjada que comença a
decantar la balança. I el seu treballat èxit a l'hora de fer recular Gaddafi s'explica per la
suma de dos factors: cada cop estan més ben organitzats i armats i han aconseguit una
implicació creixent de l'OTAN. Junts i coordinats a poc a poc van desgastant el règim, que
acabarà caient com una poma madura, m'imagino que més d'hora que tard. Val la pena
mirar el web dels joves periodistes locals del Misratah Freedom Group que ens serveixen
diàriament imatges del què passa o el Twitter del periodista Alberto Arce, un dels pocs
que hi queda. Els dos relaten la perseverança i resistència dels rebels en aquesta ciutat
mediterrània.
Tall Kalakh, Síria: Una població de 30.000 habitants a tocar del nord del Líban. Des de
finals d'abril, un degoteig de sirians creuen la frontera. Ja ho han fet 5.000 persones que
fugen de la repressió del règim, que diumenge hi va matar 10 civils. A un corresponsal de
France Presse a la frontera li expliquen què deixen enrere: "Les milícies alauites [del
president Al-Assad] maten la gent per la seva confessió [sunnita, la majoritària al país].
Apunten les nostres cases amb carros de combat i míssils. Els ferits es queden als
carrers al costat dels cadàvers perquè ningú no s'atreveix a socorre'ls". Tot i això, gairebé
cada dia, els veïns de Tall Kalakh i de moltes altres ciutats continuen sortint al carrer
desafiant el president Bashir Al-Assad. A dia d'avui, el règim sirià no està tan madur per
caure a curt termini i és simptomàtic que els pocs observadors estrangers que queden
dins el país coincideixen que una part significativa de la població encara dóna suport al
dictador, ja sigui per convenciment o per por.

sortirtornarinici
Armand Figuera
Hospital central de Manama, Bahrain: El que relata Metges Sense Fronteres del
principal hospital de Bahrain és revelador de la duresa de la repressió. El règim dels
Khalifa directament ha militaritzat el centre, "metges i infermeres continuen patint
detencions a l'hospital o casa seva durant la nit. De fet, la fiscalia persegueix 47
membres del personal sanitari. L'impacte per als pacients és terrible ja que les
autoritats han minat la confiança de la població cap als centres sanitaris". L'objectiu
és evitar que els ferits per la repressió hi vagin a curar-se i castigar els metges que
s'hi prestin. I fins ara el règim se n'ha sortit amb una precisió sagnantment quirúrgica.
Bahrain és l'exemple que la mà dura, duríssima, és efectiva a l'hora de silenciar
l'oposició que no s'atreveix ni a sortir de casa fins al punt que ja no hi ha
manifestacions. El règim pot dir que "ha restablert la pau i la seguretat" sense que
Estats Units, Europa ni l'ONU hagin dit ni piu.

sortirtornarinici
Armand Figuera
Tercera velocitat: les monarquies del golf, Jordània i el Marroc
Aquests dies ha passat força desapercebuda una notícia: el club de monarquies del golf
Pèrsic (Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs, Kuwait, Oman i Bahrain) han proposat a
Marroc i Jordània que s'uneixin el Consell de Cooperació del Golf, l'organisme que les
agrupa en una aliança política, duanera i militar. A primera vista, ni Marroc ni Jordània hi
pinten res perquè el golf Pèrsic els queda lluny o molt lluny, no són petromonarquies, i no
són tan autoritàries. Però la jugada pot ser molt hàbil ja que a canvi de convidar-los a
entrar (i beneficiar-se del petroli, la unió duanera i l'aliança política) també se'ls implica en
un bloc compacte de monarquies reticents a cap canvi i que veuen amb molt nerviosisme
les revolucions àrabs. Per tant, si Rabat i Amman accepten, com sembla que faran, les
vuit monarquies àrabs faran un front comú per aturar les revoltes que sacsegen les
repúbliques veïnes i frenar la velocitat d'aquesta primavera àrab que amenaça de
desbordar-los.

Construint el món actual

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Construint el món actual

Ähnlich wie Construint el món actual (20)

Mehr von Armand Figuera

Mehr von Armand Figuera (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (7)

Construint el món actual