1. UD 6_2: TOPOGRAFIA

5. Propietats de les corbes de nivell

10. Introducció

11. Introducció

12. Introducció

13. Introducció

14. Introducció [1]Nombre oficial de la serie, siglas que la identifican (MTN50) y numeración de la hoja. [2]Nombre de la hoja. [3] Organismo editor. [1]Gráfico de hojas colindantes: pequeño esquema de distribución de las ocho hojas que rodean la presentada en el mapa, reseñada en rojo. [2] Cuadro de divisiones administrativas: representación de las líneas de límite municipal que aparecen en la hoja. [3] Lista de los términos municipales comprendidos.

15. Introducció [1] Marco de referencia: está dividido en espacios de 10'', y tiene como referencia las coordenadas geográficas de las cuatro esquinas. [2] Cuadrícula de líneas horizontales y verticales, dibujadas con una separación de 2 cm (equivalente a un kilómetro en el terreno). El marco y la cuadrícula de referencia permiten extraer las coordenadas de cualquier punto del mapa.

16. L'ESCALA EN ELS MAPES

17. L'ESCALA EN ELS MAPES

18. L'ESCALA EN ELS MAPES

20. El factor d'escala o escala es defineix com la relació existent entre la mesura gràfica del dibuix i la real del terreny , ambdues mesures han d'estar expressades en les mateixa unitats (quilòmetres, metres, centímetres, mil·límetres..).

23. En l'elaboració de mapes són comuns 1:10.000, 1:25.000 i 1:50.000.

27. Tracem la línia entre ambdós punts

28. Mesurem la distància en cm que són 4,45 cm.

33. Consisteix en una successió de línies verticals que, a manera de regla o escalímetre, indiquen directament les longituds en unitats reals del plànol.

34. Són molt útils quan estem treballant amb fotocòpies , ja que poden ser ampliacions o reduccions de l'original (l'escala numèrica ja no tindria cap validesa).

36. Solen traçar-se corbes que passin per punts d'igual cota . A aquestes corbes les hi denominen CORBES DE NIVELL O ISOHIPSES.

38. Seria com si féssim talls horitzontals cada certa altura en el relleu i projectàssim sobre el mapa la superfície resultant en cada cas.

39. Sistemes de representació usats en topografia

40. Sistemes de representació usats en topografia

41. Les corbes de nivell

43. Varia en funció de l'escala del mapa.

49. Una corba de nivell MAI POT DIVIDIR-SE en dos o més corbes.

50. Dues o més corbes poden unir-se en una sola solament en pendents verticals (90º).

51. El terreny entre dues corbes de nivell es considera amb pendent uniforme !!

53. DIVISÒRIES

54. TÀLVEGS

55. COLLS

56. CIMS

57. AVENCS

61. Resulta ser la línia A-B ja que qualsevol altra línia és mes llarga com per exemple la línia A-B1 o l'A-B2.

64. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.

67. Són els llocs per on es pot passar amb facilitat .

68. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell.

69. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. Colls: a la figura quedarien identificats pels punts C i E, és a dir, pels punts de menor cota dintre de la divisòria.

74. Cotes progressivament creixents.

76. AVENCS:

78. DISTÀNCIA GEOMÈTRICA (Dg) : distància A-B que té en compte la diferència d'altura entre els dos punts.

79. DISTÀNCIA NATURAL (Dn) : que és la longitud de la línia que va resseguint el terreny i seria la distància real entre A i B.

81. Com menys relleu tingui la zona que travessa la línia, més semblants seran les tres distàncies.

83. A MENOR INCLINACIÓ: corbes més separades

86. Les altures en els mapes sempre estan referides al nivell zero (nivell mig del mar a Alacant).

87. Pendents

89. Pendents

91. cos E= x/D

92. tag E=h/x

94. Pendents

95. Pendents Relació entre la separació de las corbes de nivell al plànol (Sp) i la equidistància (d). Escala 1:10.000 i pendents entre l'1 i el 50%.

96. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. EL TALL TOPOGRÀFIC

98. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. GO!

101. Per tant si hi ha dues parcel·les de terreny, una d'elles horitzontal i l'altra a mig vessant, amb la mateixa superfície agrària, la superfície natural o real de la segona serà major.

102. Superfície agrària METODOLOGIES DE CÀLCUL DE SUPERFÍCIES (fotocòpies):

103. Altres símbols

105. Elements construïts per l'home (carreteres, camins, embassaments, línies de ferrocarril, etc..);

107. Moviment de terres: color siena

108. Hidrografia: color blau

109. Element vegetal: color verd

110. Element industrial o administratiu: color negre

113. Toponimia.

114. Altra informació puntual

116. AVENC: cavitat natural constituïda per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals. Són el resultat de l'erosió càrstica.

117. BALMA: cavitat no gaire pregona en una paret de roca o vessant rocallós en la qual penetra la claror.

118. BARRANC: excavació profunda que fa l'aigua de pluja en la terra, especialment en materials fàcils d'erosionar.

119. CAMÍ: espai per recórrer per anar d'un indret a un altre.

120. CANAL: escletxa o fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d'un penya-segat

121. CARENA: en una muntanya o serralada, línia divisòria de dues vessants.

122. CIM: punt més elevat d'una muntanya. És diu puig si acaba en punta o mola si és més arrodonida.

124. CINGLERA: seguit de cingles.

125. CÒDOL: fragment de roca dura de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament. En podem trobar als torrents i a algunes platges.

126. COLL: depressió a la carena d'una serralada, sovint utilitzat per transitar d'un vessant a un altre.

127. COMA: depressió més o menys profunda i planera en terreny de muntanya. Solen estar situades entre espadats i poden ser horitzontals o estar fortament inclinades.

128. COMELLAR: espai de terra ample i profund, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades. Solen tenir el fons en forma de “V” per on passa el jaç d'una torrentera.

129. COMUNA: pertanyent a la majoria o tothom, públic.

130. COSTER: vessant o pendent.

132. CRESTA: s'aplica a la carena que presenta un perfil esmolat.

133. CRUÏLLA: lloc on es creuen dos o més camins.

134. EMBASSAMENT: terreny inundat, omplert d'aigua que forma bassa.

135. ENTREFORC: bifurcació o punt d'unió de camins o torrents.

136. ESCLETXA: fissura o escletxa produïda en les roques per causes diverses. A Mallorca es solen produir per erosió càrstica.

137. ESPADAT: roca o tros de terreny vertical amb molt de pendent.

138. ESPERÓ: contrafort vertical.

139. ESTRET: pas de poca amplada d'un riu o torrent entre muntanyes.

140. FALDA: part inferior d'una muntanya.

141. FITA: senyal de pedra més o manco treballat que ens indica el camí a seguir.

143. GORG: clot profund en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta alenteix el seu curs. Un cop s'atura l'escorrentia d'aigua, aquesta roman al gorg durant molt de temps.

144. JAÇ: s'aplica al llit d'un torrent o llit.

145. MUNTANYA: elevació natural del terreny. Si és abrupta i escarpada rep el nom de puig , però si és arrodonida s'anomena mola.

146. OBAC, OBAGA: dit d'un indret ombrívol on no hi arriba el sol. Vessant de la muntanya més ombrívol, menys calorós i més humit.

147. PAS: lloc per on es pot passat, situat en terreny abrupte.

148. PENYA: roca grossa de natura pedregosa.

149. PENYA-SEGAT: escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.

150. PENYAL: penya grossa i aïllada.

152. QUER: penya o roca grossa.

153. ROQUISSAR: lloc abundant en roques.

154. ROSSEGUERA: pendent de pedres de mida diversa, que provenen de l'erosió de roques situades més amunt.

155. ROTA: tros de terra que un conrador (roter) cultiva dins d'un predi d'altre durant alguns anys, generalment pagant al propietari una quantitat convinguda segons el que hi cull. Sol ser terra prima allunyada de les cases de possessió.

156. SALT: desnivella natural o artificial, brusc i important, d'un curs d'aigua.

157. SERRA: alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d'una serralada.

158. SERRALADA: vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.

159. SOLANA: terreny en pendent situat de cara al migdia, on hi pega molt el sol.

161. TORRENT: curs d'aigua temporal, de règim irregular. El seu traçat, en roques calcàries, aprofita els talls profunds fruits de l'erosió de l'aigua de pluja.

162. TORRENTERA: curs d'aigua temporal de menor entitat que un torrent. El seu jaç es troba casi sempre sec.

163. TOSSAL: elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rost en una plana o aïllada d'altres muntanyes.

164. TURÓ: elevació del terreny no gaire alta o muntanya petita.

165. VALL: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial.

166. VÈRTEX GEODÈSIC: punt del terreny del qual s'han calculat les coordenades geodèsiques amb una gran aproximació.

167. XARAGALL: sinònim de rosseguera.