Cuando necesitamos estar cercanos, aún desde la lejanía
Revista 21
1. EN ÓRBITA
Revista del Club social TuTries
Destaquem…
• Entrevista a CAR-
MEN CUBERO
(deportista solida-
ria). Pág. 10
• Fotos de la recauda-
ción de fondos reali-
zado en la Plaza de
las Teresas de Mata-
ró con la colaboraci-
ón de un grupo de
alumnos del IES
PUIG I CADA-
FALCH entre
otros. Pág. 31
EN ÓRBITA
Juny 2014
Exemplar n.21
Exemplar n.21
A més a més...
Us convidem a tots a
que conegueu el nostre
taller d’ANGLÈS
C O M U N I T A R I
obert a la comunitat.
Per una quota de 5 eu-
ros mensuals podreu
aprendre anglès i passar
una molt bona estona
els dimecres al matí de
9.30 a 11 hores. Tru-
queu-nos i us informa-
rem!
Us estem esperant!
Exemplar n.21
EN ÓRBITARevista del Club social Tu TriesRevista del Club social Tu TriesRevista del Club social Tu TriesRevista del Club social Tu Tries
Entrevista a Carmen Cubero (deportista solidaria en la lucha contra la Leucemia)
Recaudación de fondos en la Plaza de las Teresas con la colaboración de un
grupo de alumnos del IES Puig i Cadafalch entre otros.
2. EDITORIAL
Página 2EN ÓRBITA
RESPIR AL DELTA DE L’EBRE
Este año hemos ido de vacaciones de Respir al “Delta de l’Ebre” la Mari cruz, yo y
muchos compañeros de Terrassa, Badalona, Barcelona y Estación de Sant. Me ha gus-
tado bastante. En la habitación dormíamos diez personas. Fuimos a hacer unas excur-
siones muy buenas. Nos tomábamos algo y nos montábamos en unas embarcaciones
viendo el rio con cisnes y cigüeñas. Se desayunaba muy bien y también se comía
bastante bien. La cena también era buena. Los compañeros eran buenísimos. Estos
cuatro días han estado perfectamente y me lo he pasado muy bien.
Eustaquio González García
3. Página 3
EN ÓRBITA
ÍNDEX
CLUB SOCIAL TU TRIES
∗ Editorial Pàg.2
∗ La veu del usuari Pàg.4
∗ Notícies Pàg.5
∗ Entrevistes Pàg.7
∗ Actualitat i opinió Pàg.14
∗ Sortides Pàg.19
∗ Recaudació de fons al club social amb la col—laboració d’alumnes del
IES Puig i Cadafalch de Mataró Pàg. 21
∗ Recomanem Pàg. 23
∗ Passatemps i humor Pàg.25
∗ Empieza el dia sonriendo Pàg.27
∗ Racó literari Pàg. 28
∗ Àlbum de fotos Pág.29
∗ Publicitat Pàg.35
4. Página 4EN ÓRBITA
LA VEU DE L’USUARI
A “TU TRIES” CON CARIÑO
Jamás pensé que llegaría este momento, el de mi despedida del Club Social, de
mis compañeros tan cariñosos y tan unidos que estábamos los unos con los otros,
pues es una realidad el compañerismo del que hacíamos gala.
Ha llegado el momento de despedirme de las educadoras Ingrid y Silvia a las
que quiero un montón. Sin ellas no hubiese logrado mi soltura con la pluma y mi inte-
gración en el trato con las demás personas fuera del Club. Hace poco que gané un
premio literario en Cirera que os lo dedico a todos y, además, me han propuesto
hacerme miembro de “Amics de la Poesia d’Argentona”, ¿Qué más puedo pedir?
Junto a vosotros he tenido la oportunidad de visitar lugares que no hubiese
visto a no ser usuario del Club y de haber entrevistado a personajes del mundo de la
canción, de la política, etc.
Ahora he de despedirme, pues otras actividades como el estudio, leer mucho y
escribir me llaman y me dedicaré a todo esto en cuerpo y alma, pues necesito dedica-
ción exclusiva para lograr, paso a paso, introducirme en el mundo de la literatura y,
así, he de formarme para escribir y escribir, siempre con lo aprendido en el Club.
Como nos iremos viendo de vez en cuando, os diré que esto no es una despe-
dida, sino… un ¡HASTA SIEMPRE!...
Antonio C.
DESPEDIDAS
5. Página 5EN ÓRBITA
NOTÍCIES
MANOLO ESCOBAR
Me siento obligado a hacer un pequeño homenaje a este gran artista. Para mí era un cantante con una
gran voz. Además, nunca leí o escuché ninguna cosa negativa suya. A mi su estilo de música no me gusta,
pero reconozco que si tengo que elegir a un cantante ese sería él. Yo nunca lo he visto en directo, es
decir, en un escenario. Mi madre lo vio una vez en la fiesta mayor. Es de las pocas personas españolas que
hacen películas las cuales miro. Si Dios existe seguro que ahora Manolo estará a su lado. Este artículo lo
escribo con cariño pues es de los pocos artistas que más me ha llegado su muerte en el corazón. Seguro
que ahora los ángeles están más alegres al tenerlo a su lado.
Toni. F
6. Página 6EN ÓRBITA
LA RETIRADA DE CARLES PUYOL
Hace pocos días Carles Puyol anunció que no seguiría al año que viene en el Barça.
Todavía no sabemos si se retirará definitivamente del futbol, o si por el contrario, co-
mo dicen algunas fuentes, se marchará a otro equipo menos exigente o de alguna liga
menor.
Cuando un jugador se retira siempre se le cubren de halagos y de felicitaciones y se
piensa en el hueco que deja y como sustituirlo. En el caso del capitán del barça son
más que merecidas porque siempre se ha entregado a tope y ha sido un baluarte en la
defensa del barça y de la selección española. Ha mostrado una fortaleza admirable en el
campo y ante las lesiones, de las que siempre se recuperaba antes de lo esperado, pero
las últimas que ha tenido han menguado su rendimiento y no le han permitido rendir
como él quería. Supongo que tomar esa decisión no le habrá resultado fácil, porque
prácticamente cierra sus posibilidades de participar en el mundial al no verse a la altura
de lo que él desea. Aunque tratándose de él mejor aún no lo descartemos….
Oriol Niubo
TRÀNSIT
Per aquest dies de Nadal hi ha una notícia que parla de la retirada temporal del carnet
de conduir a la gent addicta a l’ alcohol, a les drogues i que pren psicofàrmacs. Aquest
últim tema m’afecta a mi, com a usuari de la salut mental, i cal dir que jo no condueixo
cada dia , només l’imprescindible i per això em preocupa, ja que el meu cotxe es indis-
pensable per portar la meva mare minusvàlida per anar a qualsevol lloc. Jo per conduir
sóc molt prudent, ja que en la meva vida laboral vaig esser un conductor professional
del volant portant camions, autobusos inclús ambulàncies pel qual sé molt bé qui provo-
ca els accidents de transit, generalment els “fitipaldis” de torn. Jo porto 30 anys con-
duint i sóc plenament conscient, ja que tinc el sentit de la responsabilitat i generalment
sóc molt prudent fent cas de las senyals de trànsit i sembla que estigui fent el ridícul.
Tant els “fitipaldis domingueros” com els que van com a tortugues, tant els uns com els
altres, en molts casos, són els verdaders responsables dels accidents de trànsit.
Josep Guerra
7. Página 7EN ÓRBITA
ENTREVISTAMOS A: ANNA ROY (PSICOLOGA I RESPONSABLE DEL PROGRAMA
D’ATENCIÓ A DOMICILI EN SALUT MENTAL MATARO– MARESME)
1. A on vius? Actualment a Mataró, abans vivia a Barcelona.
2. Quins estudis tens? Sóc llicenciada en psicologia i tinc dos màsters, un màster en psicologia clínica i psicoterà-
pia i un Màster en Trastorn Mental Greu.
3. Perquè et vas decidir ser psicòloga? Quan temps portes en la professió? Em vaig decidir perquè sem-
pre m’ha agradat el camp de la sanitat, i a l’hora m’agradava la idea de poder ajudar a la gent . Treballo com a psicò-
loga des del 2002, (12 anys de professió).
4. Quant fa que ets la psicòloga de l’associació? Des del 2008. Fa 6 anys que estic treballant a l’associació.
5. Quin és el teu horari? Treballes a temps complert o parcial? Treballo a temps parcial, 10 hores a la set-
mana.
6. Treballes en algun lloc més? Sí, fa més de deu anys que vaig muntar juntament amb uns companys un centre
de psicologia aquí a Mataró. El centre es diu ESMENT i allà realitzo la major part de la meva activitat professional.
7. Pel servei d’atenció domiciliària et van trucar o et vas presentar voluntària? Em va trucar i m’ho va
proposar l’Esperança Rives que llavors era la presidenta de l’associació i em va interessar el projecte.
8. Quina és la tasca principal a l’associació com a psicòloga en el servei d’atenció domiciliària? El pro-
grama actualment ha canviat de nom, es diu Programa d’acompanyament Integral i va dirigit tant a la família com a la
persona que pateix una malaltia mental. A través del programa es pretén afavorir el desenvolupament de l’auto-
nomia personal en persones que presenten dificultats en àrees bàsiques de la vida diària. La finalitat és afavorir la
implicació de la persona en el seu propi procés de recuperació . A través d’un pla d’intervenció individualitzat en el
que es treballen les necessitats detectades en cada cas es pretén potenciar l’autonomia, i afavorir un major coneixe-
ment sobre la malaltia i sobre els recursos que pot accedir la persona com la família. Es planifiquen visites al domici-
li, acompanyaments i coordinació d’actuacions amb recursos socio-sanitaris. El treball amb les famílies va orientat a
oferir un espai per poder parlar sobre les dificultats , i dubtes que es presenten a l’hora de gestionar la malaltia del
seu familiar , a donar informació sobre aquesta, millorar la gestió emocional i afavorir la vinculació a recursos com-
unitaris per tal de trencar amb l’aïllament.
9. A quantes famílies atents?. Dins del programa actualment hi ha unes 22 famílies.
10. Treballes coordinadament amb altres serveis de la xarxa de salut mental? Amb quins? Sí, aquest és
un punt essencial a l’hora de poder donar resposta a moltes de les necessitats que tenen tant les famílies com els
usuaris. Em coordino amb el CSMA, Serveis socials, fundacions tutelars, servei pre-laboral, i clubs socials...
11. És igual el tractament amb el pacient que amb la família? Perquè?, Possiblement hi ha una part del
tractament que és comuna, consisteix en ajudar i acompanyar , tant a la família
8. Página 8EN ÓRBITA
com a la persona que pateix una malaltia mental, en el seu procés d’elaboració i accep-
tació de la malaltia. Això suposa donar informació que pugui ser útil tant per la família
que vol comprendre el què li passa i com ajudar al seu familiar. Com per la persona que
pateix la malaltia mental i que necessita entendre què li està passant. Per tant en tots
dos casos donem eines per tal de conèixer els símptomes previs que acostumen a pre-
cedir una recaiguda, per tal de poder detectar-los el més aviat possible i poder-los gesti-
onar de manera ambulatòria .
Probablement els aspectes concrets que es treballen amb la persona que pateix una ma-
laltia mental són la consciència de malaltia per tal de que es responsabilitzi del seu pro-
pi tractament i prengui una posició proactiva en totes les decisions que tenen a veure
amb aquest. També es promou tot allò que pot afavorir l’autonomia de la persona i es
dóna especial atenció en intentar vincular a la persona en activitats, espais formatius o
treballs que permetin vincular-se amb altres persones i disminuir la tendència a l’a-
ïllament que sovint es dóna.
Molts cops la malaltia suposa un trencament del projecte de vida de la persona, això
implica una desorientació, i cal acompanyar i ajudar a la persona a reconstruir el seu
projecte de vida adaptant-lo a les limitacions que pot comportar-li la malaltia.
12. Qui col—labora més? ¿Perquè? És difícil de respondre, hi ha famílies que són molt
col—laboradores, que han pogut arribar a acceptar la malaltia que presenta el seu familiar
i que es converteixen en un suport essencial , no només a nivell emocional sinó a mou-
re’s i generar recursos amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del seu familiar. I
d’altres que tendeixen a tenir majors resistències i a negar una realitat que encara no
poden assumir perquè els hi és molt dolorosa. Assimilar un diagnòstic de malaltia men-
tal sovint és un procés complex, i probablement allò que és natural és resistir-se d’a-
lguna manera a acceptar-ho. D’això depèn el trobar-nos amb una major col—laboració
tant sigui per part de la família com per part de la persona que pateix la malaltia.
13. Com es tracta amb la família? Amb la família s’intenta donar i millorar la infor-
mació i comprensió sobre el trastorn que pateix el seu familiar i les seves repercussions.
Proporcionar eines per el maneig de les situacions i/o conflictes. I oferir un espai per
facilitar i compartir els dubtes i les ansietats.
14. Les famílies entenen la problemàtica? Perquè? Cada família és un món. En-
tendre la problemàtica a vegades suposa un procés llarg en el que es passa per diferents
fases des de la negació del problema, la ràbia, la resignació fins a poder acceptar i assu-
mir la situació. Aquest procés depèn de molts factors i trobem respostes molt diferents.
9. Página 9EN ÓRBITA
15. Quines mancances tenen majoritàriament les famílies? La falta de recolzament, ja que existeixen pocs
recursos destinats a ajudar a aquestes famílies. Les famílies sovint refereixen sentir-se molt soles a l’hora d’atendre
el seu familiar. És molt freqüent trobar famílies sobreimplicades, que viuen entregades a cuidar del l seu familiar i
que acaben patint una gran sobrecàrrega emocional. El treball amb aquestes famílies és conscienciar de la necessitat
de cuidar-se per tal de poder cuidar d’un altre. De la importància de gaudir d’espais propis que permetin tenir cura
de les seves necessitats.
16. T’has trobat algun cas complicat? Sí , ja que hi ha famílies que arriben a l’associació després d’haver passat
per molts dispositius i professionals buscant donar resposta a les seves necessitats i les del seu familiar.
17. Què és el millor i el pitjor de la teva feina? El millor és veure la força i la capacitat que tenen les perso-
nes a l’hora de superar les adversitats. Darrera de cada cas hi ha una història de patiment humà, però també de
lluita i superació. El pitjor segueix sent la precarietat de recursos dels que disposem a l’hora de donar resposta a
les necessitats de les persones que pateixen una malaltia mental i de les seves famílies.
18. És gratificant treballar amb persones amb problemes de salut mental i amb els familiars? Sí, per-
què quan pots treballar amb una família i amb una persona que s’implica en el seu tractament observes sovint una
milloria en la seva qualitat de vida.
19. Ha canviat la teva manera de pensar envers la salut mental després de treballar amb els famili-
ars?. En quins aspectes? Sí, sobretot el ser més conscient de la manca de recursos existents dirigits a atendre
aquestes famílies que sovint se les manté al marge dels tractaments, però que alhora segueixen sent elles les que
sustenten tot el pes de la malaltia. El que em trobo sovint són famílies que pateixen una gran sobrecàrrega emocio-
nal i que necessiten ser ateses per tal de poder ajudar a gestionar emocionalment situacions que són molt comple-
xes.
20. T’agrada la teva feina? Perquè? Sí , perquè tot i que molts cops la teva ajuda pot ser un petit granet de sor-
ra sempre comporta gratificació.
21. Què opines sobre l’estigma de la salut mental? Actualment s’està treballant molt des de les diferents as-
sociacions per tal de vèncer l’ estigmatització que suposa patir una malaltia mental. Però penso que tenim molt ca-
mí a recórrer.
22. Finalment quins hobbies tens? M’agrada la fotografia, fer excursions per la muntanya, viatjar.
Elaborat pels participants del taller de revista
10. Página 10EN ÓRBITAEN ÓRBITA
ENTREVISTAMOS A: CARMEN CUBERO (DEPORTISTA SOLIDARIA)
1. ¿Qué estudios tienes? Estudié empresariales en la Universidad (Diplomatura
de empresariales).
2. ¿Cuál es tu profesión habitual? Me dedico a las personas a que tengan pre-
sencia en las redes sociales, que tengan un Facebook, que tengan un Twiter y
que de alguna manera puedan promocionar su empresa.
3. ¿En qué año empezaste a correr contra la leucemia? ¿Por qué? En el
2011 y lo hice porque yo soy una persona que estoy acostumbraba a correr
bastante, por afición, con los amigos… Y llegó un punto que pensé que esa afi-
ción mía podía unirla a algo que ayudará a los demás. Y por eso pensé en hacer-
lo contra la leucemia.
4. ¿Cómo se puede luchar contra la leucemia participando en carreras?
¿Cómo recaudas fondos? ¿Con qué apoyos económicos y sociales
cuentas? Primero de todo le digo a todo el mundo si quieren formar parte del
equipo “PONTE EN MARCHA YA” y lo pueden hacer llevando la camiseta. De
esa manera, aparte de estar pagando el precio de la camiseta que va para inves-
tigar la cura de la leucemia, también están difundiendo esa lucha. Tiene un lema
“Corro por un sueño: Leucemia 100% curable”. También les invito a que
nos hagamos una foto de equipo, que se vea que hay un grupo de personas que
todas estamos pensando en lo mismo y que quieren luchar contra esa enferme-
dad. También hago una serie de carreras donde yo intento mejorar mi marca
anterior y hacerlo cada vez mejor para acabar antes la carrera. A cambio de
que las personas donen un euro, dos euros por eso. Para que haya médicos
que puedan investigar la curación. Soporte económico ninguno, porque es todo
cosa mía. En lugar de salir a correr y ya está, lo que hago es hacerlo visible para
todo el mundo y hacer partícipe a los demás invitándoles a que hagan lo que
hago yo o incluso que no corran, que vayan a caminar, pero con esa camiseta.
Que difundan que se puede donar médula, que se puede donar sangre, etc. O
bien para invertir e investigar o bien para curar directamente.
5. ¿Qué opina tu familia de esta iniciativa? Les encanta. Cada vez me apoyan
más y los tengo siempre ahí. Tanto mi pareja como mi familia me apoyan muchí-
simo, me dan ideas, etc.
6. ¿Cuál fue tu primera carrera solidaria? Fue la media Maratón del Mataró
del 2011.
7. ¿Cuántas carreras haces al año? Muchas. Hago muchas carreras. Hago dos
que son las que promuevo más que son: la media Maratón de Mataró y el
11. Página 11EN ÓRBITA
Maratón de Barcelona. Como media puedo hacer 12 carreras al año, más o menos.
8. ¿Te has lesionado alguna vez? Si claro. Quien corre mucho tiene muchas oportunidades de lesionarse,
pero si lo haces con cabeza y te cuidas consigues recuperarte.
9. ¿Te has retirado alguna vez? No. Te explicaré una anécdota. El Maratón de Barcelona que fue el último
reto que hice, el 16 de marzo hizo muchísima calor. Y normalmente te entrenas en una época del año que
hace frío, es diciembre, enero, febrero… y justamente en marzo, el día del Maratón hizo muchísima calor.
Tu cuerpo no está acostumbrado. La Maratón son 42 kilómetros y cuando llevaba ya 27 estaba derretida
de calor. Y mucha gente se rindió y otros siguieron. Pues yo, si hubiera hecho caso a mi calor me hubiera
rendido, pero decidí a cada avituallamiento (donde hay agua entre otras cosas) mojarme la cabeza, refres-
carme y seguir. Y así hice en cada avituallamiento. Y en el kilometro 37 hubo un señor que me dijo:
- ¡Uy, Fundación Carreras! ¿Tú vas en plan solidario? Pues con el calor que hace más vale que te retires.
Y le dije:
- ¡Qué dices! ¡Sí hombre!
Y continué hasta el kilometro 42 parándome a cada dos kilómetros y medios.
10. ¿Cuál es la distancia más corta y más larga que has llegado a hacer? La más corta fue 5 kilómetros
y la más larga 42 kilómetros.
11. ¿Realizas carreras fuera de España? ¿Dónde? Pues no he hecho ninguna, pero me haría ilusión.
12. ¿Qué entrenamiento realizas? Depende. Si son carreras más largas son más días y más kilómetros. Me
entreno una media de 4- 5 días a la semana. No siempre es correr, a veces son abdominales…tienes que
hacer un poco de todo. Forma parte de cuidarse para no lesionarse.
13. ¿Tienes alguna atleta favorito/a? ¿Quién? ¿Por qué? Unos cuantos. Hay muchas personas que valen la
pena y que se dedican a correr. Hay por ejemplo: Nacho Cáceres y María Vasco.
14. Tu lema es “Leucemia 100% curable”. Todos sabemos que las grandes empresas farmacéuti-
cas tienen intereses económicos que pueden limitar la financiación y la comercialización de
tratamientos y medicaciones efectivas para combatir la leucemia (entre otras enfermeda
des). Como te afecta esto a tu iniciativa de lucha contra la leucemia corriendo en carreras
como medida de recaudación de fondos? ¿Qué piensas sobre ello? El recaudar fondos tiene una
finalidad última y es que la leucemia algún día sea 100% curable. Porque creo en ello de verdad. De manera
inmediata ocurre que cuando una persona tiene una enfermedad grave no puede asumir depende que
tratamientos o depende que cosas. Y si no hay una fundación que se dedique a investigar que esta
enfermedad se pueda curar mejor, si no hay fondos que las personas vayan aportando, eso irá a peor.
Entonces, por mucho que haya alguna farmacéutica que pueda tener un interés oculto, yo creo que la
fuerza popular puede mucho más y creo que puede ser 100% curable. De hecho si se mira más atrás, antes
que hubiera esta fundación Carreras, la persona que tenía leucemia ya estaba destinada a morir porque no
tenía ninguna manera de defenderse. Sin embargo, el señor Josep Carreras (el tenor) sufrió él mismo la
leucemia y decidió crear esta fundación. A partir de ese momento hubo la posibilidad, aquí en España
hubiera trasplante de médula.
12. Página 12
EN ÓRBITA
Ya había la posibilidad que alguien se hiciera donante. Y a partir de ahí crear un
registro de donantes y que una persona que estuviera afectada tuviera alguien
que le salvará. Eso si no fuera por la fundación no existiría. Ya no es un tema
de farmacéutica, sino que hay una serie de procesos que también necesitan fi-
nanciación. Por ejemplo: que alguien se encargue de buscar compatibilidades,
que gestiones los donantes…hay muchas más cosas. Hace 25 años que está la
fundación, pero antes de estos 25 años no había para hacer trasplantes. Y tú
vas a una planta de un hospital y las instalaciones que hay allí son gracias a una
fundación que financia. Hay cámaras de aislamiento con aire 100% puro y eso
es imposible si no hay medios.
15. ¿Te han dado algún premio alguna vez por esta iniciativa? ¿Cuál? Sí,
me hicieron uno que me hizo muchísima ilusión. Fue porque me presenté a
unos premios que el premio era para fundación. Es decir, si consideraban que
tu proyecto era especialmente bonito o que había llegado a suficientes perso-
nas pues, como premio te daban 1000 euros para la ONG a la que dedicas tu
tiempo. Me presenté con este proyecto, yo no gané, pero lo ganó otro chico
que lo hizo fenomenal. Me hicieron una mención especial por el esfuerzo, la
motivación y la solidaridad y el empeño. Para mí fue muy importante y uno de
los mejores premios que me pudieron hacer.
16. ¿Te gustaría correr en los juegos olímpicos? ¿Por qué? No creo que ten-
ga el nivel, pero si me dicen que sí, ¡yo voy!
17. ¿Qué piensas sobre las personas que tienen problemas de salud men-
tal? Hoy estaba escuchando una entrevista y me parece muy adecuado para
este momento. Hablaban que las personas con enfermedad mental tienen un
problema. Otras decían que no. Decían que no era un problema, que era una
particularidad suya. Es algo que va contigo y tienes que convivir con ello. Las
personas que padecen un problema de salud mental no tienen que pensar en su
limitación, tienen que convivir con ella y creo que tienen muchas más posibilida-
des de las que ellas creen. El entorno, las personas, te pueden ayudar mucho.
18. ¿Colaborarías a favor de la lucha contra el estigma de las personas
que tienen problemas de salud mental y sus familias realizando estas
carreras solidarias para nosotros? En caso que aceptarás ¿Qué tendr-
íamos que hacer nosotros? ¡Y tanto que lo haría! ¡Por supuesto! De hecho
la gente que me sigue sabe que soy una persona que me gusta mucho ser solida-
ria porque creo que al final no es tan importante para que luchas, sino el hacer
algo. Si somos muchas personas en Mataró y alguien hace algo por alguna cosa,
13. Página 13EN ÓRBITA
al final llegará a algún sitio. Ayudar a alguien no está de más. Tú tienes tu tiempo en todo el día y puedes
decidir invertir una hora, media hora a algo y estás ayudando a otra persona. Y es como todo, todo el
mundo necesita de todo el mundo. Nadie vive solo.
19. Imaginemos que alguien lee esta entrevista y quiere ayudarte. ¿Cómo puede hacerlo? Tengo
un coro rociero en Granada que tienen la camiseta y cantan. Caminantes que llevan la camiseta y no co-
rren, pero aparte de la camiseta pueden aportarme ideas. Pueden proponerme para hacer cosas juntos (un
taller…). Pues aportar ideas, animando por redes sociales, etc.
Entrevista elaborada per tots
els participants del taller de
revista
14. Página 14EN ÓRBITA
ACTUALITAT I OPINIÓ
EL EJEMPLO DE GASSOL
El deporte tiene muy poca memoria y encumbra y destruye jugadores muy rápidamen-
te. Es el caso de Pau Gasol que lo ha sido todo en el mundo del baloncesto y ahora
desde hace unos años está siendo muy criticado y denostado. Siempre se habla de si se
va o no de los Lakers. Hasta Kobe Bryan ha salido en su defensa numerosas veces, por-
que él sabe perfectamente que el problema no es Pau, sino el bajo rendimiento del
equipo.
Cuando el entrenador era Phil Jackson el equipo ganó el anillo de la NBA dos veces,
pero la marcha de este propició un lento y progresivo deterioro hasta llegar a ser un
equipo vulgar.
En otro orden de cosas debo decir que Gassol y Bryant han tenido diferentes lesiones
en los últimos años que han mermado su rendimiento y los resultados del equipo.
No me gusta que se destruyan los ídolos deportivos con tanta celeridad y al igual que
en la vida debes pensar que las mismas personas que te alagan o te encumbran cuando
las cosas van bien, son las mismas que luego hacen leña del árbol caído. Por lo tanto
mejor no creerse lo demasiado como hacen grandes jugadores como Pau y seguir ade-
lante.
Oriol Niubo
15. Página 15EN ÓRBITA
CADENA PERPETUA Y PENA DE MUERTE
Yo pienso cada persona tiene su opinión. Creo que la cadena perpetúa y pena de muerte es por países. Aquí en
España no hay pero para ciertos asesinos debería haber, como para el asesino a los niños (Bretón) o la niña que
mataron (Asunta). Sino la pena de muerte la cadena perpetúa. Estas personas si se arrepintiesen de lo que han
hecho y lo hiciesen en público y por televisión, su condena seria mínima. O si el comportamiento en la cárcel fue-
ra correcto se le rebajarían la condena. En algunos países árabes también hay pena de muerte, pero es más brutal
y bestia. En España somos más tranquilos con estas leyes de la pena de muerte, está la cárcel. Todos deberíamos
ser más buenos y más humanos.
Manolo
ADOLFO SUAREZ
El passat dia 23 de Març va morir als 81 anys, el que fou el primer president de la democràcia actual: Adolfo Suá-
rez. Va governar Espanya del 1976 fins al 1981, anomenat pel Rei en la transició. Ell fou l’artífex del canvi polític
que esdevindria els 2 primers anys de la mort d’en Franco. Anys en que va haver la ruptura del franquisme cap a la
democràcia i va legalitzar el partit comunista, l’amnistia dels presos i la tornada de la generalitat de Catalunya i do-
nant l’idea de fer una nova constitució. El 1977 i 1979 va guanyar les eleccions presentar-se’n per UCD, però la
situació del país amb atur, terrorisme i tensions internes el van fer dimitir l’any 1981. El seu últim dia de mandat
esdevé l’ intent del cop d’estat del 23-F. Mes tard, va fundar el CDS i en 1991 es retira definitivament de la política.
Per a mi, quan era el president jo era jovenet i a mi sempre em quedarà allò de: “puedo prometer y prometo que
por las vías pasa el tren”. Descansi en pau…
Josep Guerra
16. Página 16EN ÓRBITA
CONSULTA CATALANA PER L’INDEPENDÈNCIA
Catalunya vol fer unes eleccions, una consulta per saber que pensa el poble català sobre
el tema de l’ independència i que ens transformem en un estat català. Jo sóc català i em
considero diferent de la resta d’Espanya. Tenim la nostra llengua, cultura, tradicions
regionals, personalitat i caràcter. No sé qui va dir que Espanya era una nació de nacions
i és cert,dins del poble espanyol hi ha diferents pobles amb les seves cultures pròpies.
Dins d’Espanya per exemple destaca Euskadi, un poble que realment té una llengua di-
ferent, l’ Euskera, que no té una arrel llatina sinó d’origen barbar. Euskadi és més dife-
rent que Catalunya, vull dir que podrien tenir realment una independència. Sempre he
pensat que som lliures i que no fa falta que vingui ningú que em digui que no sóc lliure,
perquè jo crec en Déu nostre senyor que és l’únic que ens dona l’ independència. A
Espanya es diu que no volen perdre territori i resulta que han perdut tot el territori,
però torno a dir que a Espanya hi ha persones de bona voluntat que estimen al seu
pròxim com a ells mateixos. Una altre cosa que dic és que a l’estudiar a l’escola amb
castellà i en català, això fa que sàpiga escriure i parlar en dues llengües. També estic
orgullós de parlar i escriure en castellà.
Francesc
CONSULTA CATALANA-INDEPENDENCIA
Con esto de la independencia se están solapando diversos problemas: el empleo, la sa-
nidad, la inmigración, la educación, etc. ¿Qué pasaría si supuestamente Cataluña se inde-
pendizase de España?, ¿Se arreglarían estos problemas que corroen como un hierro
candente o nos quedaríamos igual?
Por favor seamos realistas. Por favor, antes de darle el sí o el no a las dos pregun-
tas que nos formulan, no nos dejemos engañar… con la independencia estaríamos me-
jor o peor. Piénsatelo.
Marcel Zamora
17. Página 17EN ÓRBITA
“¿QUÉ NOS DEPARARÁ EL PRÓXIMO MUNDIAL?”
Ya se ha efectuado el sorteo del mundial de fútbol de Brasil. España ha quedado encuadrada en un grupo muy com-
plicado, con rivales como Holanda y Chile. Como todos sabemos, ganamos el último mundial en el año 2010 y so-
lamente Brasil ha logrado triunfar en dos mundiales seguidos, por lo tanto, es una tarea muy difícil aunque no im-
posible y no me atrevo a hacer un pronóstico., dependerá de cómo lleguen los jugadores al evento, de la suerte,
del acierto en la alineación de Del Bosque.
La época más brillante del juego de la roja (y también la del Barça) fue en temporadas pasadas. Ambos siguen ga-
nando, pero no juegan al nivel que nos habían malacostumbrado.
Particularmente, me gustaba mucho la España que tenía como delanteros a Torres y Villa y no sé si esa fórmula
podría volver a funcionar. Ahora que tanto se habla del dilema del nueve hay que lograr la armonía en el juego de
ataque y no me gusta jugar con un falso delantero ni sin extremos, porque entonces todo el juego se carga por el
centro y se vuelve más previsible. Nuestros centrocampistas son los mejores del mundo y de ellos proviene ese
estilo de toque que nos hizo victoriosos, pero los cerebros Xavi e Iniesta llevan un montón de partidos a sus espal-
das y no están tan finos como hace unos años. En la última Eurocopa ya se vio que no tenían un juego tan fluido y
que lo hacíamos peor. Algunos consideran favoritos a Brasil, porque son muy buenos y son los anfitriones. Otros
apuestan por la Argentina de Messi y otros por España o cualquiera de las potencias europeas.
Me gustaría que ganará España o que al menos hicieran un buen papel…
Oriol Niubo
18. Página 18EN ÓRBITA
EN ÓRBITA
LA TELEVISIÓN
En este artículo quiero hablar un poco de la TV. Antes la gente le llamaba la caja tonta.
Ahora han cambiado muchas cosas. Me acuerdo que de pequeño cada viernes comprá-
bamos el mítico TP. Por aquel entonces sólo daban un partido de fútbol a la semana, así
es que el Barça lo daban de vez en cuando y, cuando lo daban, te hacía mucha ilusión.
Ahora los dan casi todos, tanto que hasta a veces pasas de verlo, es decir que ya no
tienes ilusión como antes. Otra cosas eran las series ¿Quién no se acuerda de “Curro
Jiménez”? También daban series extranjeras buenas, pero ahora hay tantas que te haces
un lio. Me acuerdo también que los sábados por la tarde primero hacían una serie de
dibujos como: Marco, Heidi, Mazinger Z. etc. Lo que quiero decir es que ahora hay más
cosas que antes, pero antes quizás lo disfrutabas más.
Toni F.
MATICES DE CADA INDIVIDUO
Mucha gente lleva sus opiniones y pensamientos en un único pack de izquierdas o de
derechas y todo lo que piensan o dicen se vuelve previsible, es como si se olvidaran de
pensar por si mismos y defendieran siempre un inmovilismo ideológico en temas como
el aborto, la pena de muerte, el nacionalismo, la religión, etc. De esta forma en los de-
bates podemos ver el abanderado progresista contra el abanderado retrógrada como
si no hubiera miles de matices individuales en los temas más importantes y otras ideo-
logías políticas que las socialistas y populares. Continuando con esto diré que los me-
dios de comunicación al igual que sus seguidores están igual de alineados por lo que
todo contribuye a un bipartidismo ideológico, cultural y político.
Oriol Niubo
19. Página 19EN ÓRBITA
SORTIDES
PRESENTACIÓ DEL BASILISC DE MATARO I BESTIARI D’ARREU DE CATALUNYA
És la nova figura del Ball de diables de Mataró i és el resultat d’un ou de gallina fecundat per una serp. La imatge
del Basilisc és barroca i pesa uns 65 quilos, encén cinc punts de foc i està construït amb un material molt resistent.
El bestiari, que es pot visitar a l`exposició a l’Ateneu de la Fundació Iluro, es concentra per exemple amb una Ta-
rasca, una víbria, dos Basilisc, un drac , els cavallets, un lleó, una mulassa, un bou i un bou-mulassa. El lleó és origi-
nari de Manresa, és gran i feia molta presència; després trobem la Tarasca que és una mena de tortuga amb cap de
persona barrejat amb formes de felí. Seguidament trobem un bou gran que era de Tarragona. Tot seguit veiem el
Basilisc de Reus, el padrí del de Mataró. És de color taronja amb unes plomes vermelles i ales grosses de color
blanc. Ara passem cap al drac de Vilanova que sobresurt pel seu color verd clar i una boca vermella per on surt les
guspires dels petards. Seguidament ens trobem amb el Basilisc de Mataró amb una gran cresta de tons vermells i
un cos amb colors clars, verdosos i marrons. En el coll dur unes fades del sol de mida petita. Ara ens trobem amb
la Víbria de Barcelona que té l’origen en l’expressió “vibre” que vol dir escurçó. Aquesta serp lluita contra cava-
llers. Alhora que l’expressió ha anat evolucionant del terme masculí al femení actual, el mateix ha succeït amb la
figura, que ha passat a tenir l’aparença de drac amb l’afegit dels pits de dona i fa que actualment la coneguem com a
drac femella. La Momerota de Mataró que és un bou-mulassa destaca per les seves banyes, el seu color negre i els
seus petards tirant guspires a la gent. La Mulassa de Vilanova,destaca per les seves mides, amb una orella cap a dalt
i l’altre cap a munt destacant també pel seu color negre. En quant al Drac de Mataró està inspirat en el drac que hi
ha al casc d’en Robafaves i aparegué a la ciutat als voltants de Sant Jordi de l’any 1991. Té un fill petit que és el
Dragalió. Els Cavallets de Mataró van fer la primera aparició en públic l’any 1992. El grup es composa de 8 cavallets
i pertanyen a l’Entitat Folklòrica Catalana de Mataró. Surten en cercaviles i passejades acompanyats per un grup de
Flabiolaires de la mateixa entitat. La música que s’utilitza en cercaviles és “ La Marxa d’en Jordana. La visita vam fer
a la sala Fundació Iluro va ser curiosa pels colors i diversitat de les figures.
Francesc R. i Manuel Delicado
20. Página 20
EN ÓRBITA
SALIDA DEL CLUB SOCIAL
Fuimos a comer la comida del club social donde están los mozos de escuadra en el Pla
d’en Boet. Me gustó bastante la comida e hicimos un menú muy bueno. Fuimos 22
personas a comer a Can Manolo. También estos días de Navidad lo he pasado muy
bien comiendo en Noche Buena con mi hermano y Navidad y San Esteban con mi
hermana Encarna. Total, me lo he pasado fenomenal.
Eustaquio
EL DINAR DE NADAL
El passat dia 17 de desembre, els usuaris del Club Social Tu Tries vam anar a fer el di-
nar de Nadal al restaurant “Can Manolo” de Mataró. És la novetat dels últims 5 anys, ja
que amb la crisis fèiem el pica-pica al Club Social i aquest any per fi hem canviat. Érem
un total de 22 persones inclosos els monitors i els talleristes. El menjar fou prou bo.
Només ens vam queixar de la paella, però per lo demés tot fou prou correcte. Jo feia 5
anys que esperava aquest moment, ja que l’últim dinar de Nadal
abans del pica-pica fou el desembre del 2005. Generalment tot va
sortir rodó i jo espero que continuem així durant molts anys.
Josep Guerra
SALIDAS DE UN ESPECTÁCULO EN MATARÓ
Me fui con mi hermana, mi cuñado, mi madre y una amiga con su hijo a la Sala Cabañas.
Estuvimos una hora haciendo cola y cuando nos tocó se acabaron las entradas. Las en-
tradas las compramos, al momento, para otra sesión. Los mayores costaron 8 euros y
los niños 6 euros. Entramos a las 8 de la tarde. Para hacer tiempo nos fuimos a la Ro-
sita a tomar un café con churros. Después nos fuimos a la sala cabañas a ver el espectá-
culo del Mickey, de la Minie y del Goofy. Salieron con guitarras y un hombre cantan-
do. Fue muy entretenido y me lo pasé muy bien. Salimos a
las 10 de la noche y nos fuimos para casa.
Manuel Delicado
21. Página 21EN ÓRBITA
RECAUDACIÓ DE FONS AL CLUB SOCIAL AMB LA COL—LABORACIÓ D’ ALUMNES DEL IES
PUIG I CADAFALCH DE MATARÓ
El pasado 12 de abril tuvimos una parada en la plaza de las Teresas de Mataró.
Contábamos con la inestimable ayuda de estudiantes del Puig i Cadafalch. Teníamos dulces gratis para todo el mun-
do y vendíamos unos boletos a un euro para un sorteo cuyo premio eran equipamientos deportivos.
Hizo un día muy bonito y eso ayudó a que todas las actividades se desarrollaran con normalidad. Entre estas figu-
ran dos collas geganteras y un espectáculo de salsa que se llevaron a cabo por la tarde. Yo estuve por la mañana
junto a otros compañeros vendimos boletos del sorteo, andando por los alrededores de la plaza y parando a la
gente para explicarles quiénes éramos y si podían contribuir con su ayuda.
Los chavales del Puig i Cadafalch ayudaron con todo y mostraron mucho entusiasmo y ganas de colaborar. Con
todo lo recaudado, que no estuvo mal, haremos una salida, una excursión
Que ya os contaré…
Oriol Niubo
El passat dia 12 d’Abril i amb la col—laboració dels alumnes del Puig i Cadafalch es va fer una festa a la plaça de les
Tereses que va durar fins a les 20 hores. S’entregaven gratuïtament menjar, beguda i només demanaven una dona-
ció. També es va fer una rifa, festa amb gegants i capgrossos i ball de salsa amb DJ. Al final vam recaptar prous fons
per fer algun tipus d’excursió.
Josep Guerra
22. Página 22EN ÓRBITA
AGRAÏMENT A:
• Als ALUMNES del IES PUIG I CADAFALCH
• COLLA GEGANTERA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA LLÀNTIA
• COLLA GEGANTERA ILURO
• L’escola de salsa LA CLAVE de Mataró
• RIOS RUNNING (establiment de roba i material esportiu de Mataró
• A PERE i els VOLUNTARIS de la RÀDIO DE MATARÓ
• LA MORERA de Mataró,
• Diferents PASTISSERIES DE MATARÓ, etc.
• ALBERTPLAS, S.L. INJECCIÓ TERMOPLÀSTICS
• VOLUNTARIS (familiars i usuaris)
GRÀCIES a tots aquells que vau estar gaudir amb nosaltres amb els nostres actes, tant si
vau col—laborar amb la rifa, si vau treballar amb nosaltres, com si vau acompanyar-nos en
els espectacles. Sense vosaltres res hagués pogut ser possible. GRÀCIES!!!!!
23. Página 23EN ÓRBITA
RECEPTE DE CUINA
MACARRONES A LA CARBONARA
Ingredientes: 250 gr de macarrones, 1 cebolla, 1 paquete de nata, 2 paquetes de tiras de bacón, una pizca de sal y 2
cucharadas de aceite.
Elaboración: Se pone una olla con agua a hervir y se le echa dos cucharadas de aceite y una pizca de sal. Cuando el
agua está rompiendo a hervir se le echa los macarrones. Aparte se pone al fuego una sartén con un poco de aceite
y freímos el bacón y la cebolla picada. Cuando esta frito se le añade la nata y se fríe. Cuando la pasta de los maca-
rrones esta lista se coge un escurridor y se separa la pasta del agua. Cuando está hecha, la nata se mezcla con los
macarrones y a comer.
Manuel Delicado
RECOMANEM
PROGRAMES DE TELEVISIÓ
DISCOVERY MAX
Me gusta “joyas sobre ruedas”. Compran coches en mal estado. Los compran más baratos y se lo llevan al taller.
Su mecánico los arregla, les ponen piezas nuevas por la de mal estado y a veces los pintan completamente, los
prueban y los venden teniendo unas ganancias.
También me gusta “cazasubastas”. En este programa, en Estados Unidos, se subastan guardamuebles y los subaste-
ros ponen sus pujas. El que puja y el que da más dinero gana el guardamuebles. Después lo vacían buscando cosas
de valor para vender como: pistolas, rifles maquinaria, herramientas, maquinas recreativas, etc. Buscan comprado-
res para vender las cosas que han encontrado, las venden y cuentan las ganancias.
Manuel Delicado
24. Página 24EN ÓRBITA
CLASES DE TENIS
Llevamos aproximadamente un año, recibiendo clases de tenis, todos los jueves de 16
h a 17h.
Nos imparten las clases a 7 o 8 jugadores a la vez. El profesor es un chico joven muy
majo que sabe mucho de tenis y con él vamos mejorando, pero necesitaríamos más
clases para avanzar más. Practicamos la derecha y el revés, el saque y la volea y hace-
mos juegos en parejas.
Es un deporte muy completo, porque aúna técnica, fuerza, mente y cuerpo. Y además
es divertido y entretenido. Estuvimos en el pasado conde de Godo y nos gustó mucho.
Tuvimos la suerte de ver un partido de un japonés que acabó ganando el torneo. A mi
me pareció muy bueno y disfruté mucho con él, pero no pensé que llegaría tan lejos. La
sorpresa la dio Nadal que cayó derrotado a las primeras de cambio.
Por todo esto, recomiendo practicar el tenis y acudir a los torneos o sino verlos por la
tele, que también resultan muy entretenidos.
Oriol
25. Página 25EN ÓRBITA
PASSATEMPS I HUMOR
Encuentra las siguientes palabras en la sopa de letras: navidad, regalos, magos, jesús, año, Papa Noel, familia, santos,
pesebre, diciembre, invierno, turrón, champan, polvorones, neulas y año nuevo
N A S A N T O S L K A P
A Ñ O N U E V O M L M E
V O P A P A N O E L O S
I N V I E R N O B A R E
D L T S O M I T L I P B
A D R E P S O L A G E R
D I C I E M B R E R A E
O T A F S A O E A A N U
B A L A T G T G M N D S
R L A M E O O A A A R E
A I M I B S N L D D E B
C A S L A M A O E A S I
H E M I L I O S O M A O
A Ñ O A T R I A S L N M
M A L V B A R E J E S U
P O L V O R O N E S O V
A L V A J E S U S I N E
N E U L A S D T U R N O
M A T A R O T U R R O N
S A L E S I A N O S T A
Eustaquio
Soluciones en la página 37
27. Página 27EN ÓRBITA
EMPIEZA EL DIA SONRRIENDO
Este poema pertenece a un libro cuyo nombre es “V Premi poesía en acció”. En él se recopilan diferentes poemas,
por su temática, de niños de primaria y de Eso de toda Catalunya. Es un libro muy interesante y me han gustado
muchos poemas, pero el que más me ha llamado la atención ha sido “A veces”. Es un poema muy emotivo y una
reflexión muy rica y profunda. Es digno de cualquier poeta y a veces hasta dudo y me extraño de que eso pueda
haberlo escrito un niño de esa edad, ya que expresa unas vivencias que un niño normal ni las ha sentido ni las ha
vivido. Dejando de lado estos versos, el libro me ha gustado porque los niños piensan por sí mismos y plasman
buenas intenciones con mucha conciencia social.
A VECES
A veces tienes manchas en el corazón
Que ningún jabón puede limpiar.
A veces tienes cicatrices en el alma
Que ninguna goma puede borrar.
A veces tienes alguna enfermedad
Que ninguna medicina puede curar.
A veces tienes pensamientos
Que ninguna noticia puede quitar.
A veces tienes pesadillas
Que ningún médico puede eliminar.
A veces tienes golpes
Que ninguna cura puede parar.
A veces tienes heridas
Que ninguna montaña puede tapar.
Pero a veces tienes alegrías
Que nada puede matar.
DANA SILVA, 5é de Primaria
Oriol Niubo
28. Página 28EN ÓRBITA
RACÓ LITERARI
LA CIUDAD INVISIBLE
¡¡Hay que cantarlo!! No soy un enfermo. Soy un ser humano desnudo, interconecta-
do con el cielo y la Tierra mezclado con cosas mundanas...en mi el Cosmos y el hor-
migón de las ciudades. Humano irrepetible como cada persona...teñida de la eternidad
de un cielo ancestral, bañada en la misma luz eterna, creada y recreada en la forja de la
Vida respirando el mismo aire cargado de buenos augurios, soñando con liberarme de
la tiranía de esta enfermedad, de un sufrimiento inexplicable. ¿De qué hablarías si las
palabras se agotaron....? ¿Cómo caminar si las piernas no aguantan el infierno del alma?
Cuando la Vida es dura....cuando aparece la necesidad...tenemos la oportunidad de vol-
ver a la sencillez de las palabras, la sencillez de respirar y disfrutar. Cuando aparece en
una esquina la sombra de la Muerte es cuando del espíritu nace la profundidad....y la
necesidad de compartir con las personas y la Tierra. Se pueden contar mil historias
sobre la enfermedad, historias de sufrimiento, lucha, llanto, dificultades, desesperan-
za...Pero ahora, en este INSTANTE quisiera contaros una HISTORIA...una visión dife-
rente...El Cielo se derramó en mi corazón y la Tierra creció en mi espíritu mezclando
los colores de una mañana cristalina a la luz de la noche más solitaria anduve por las
calles de lo inefable, transité los pasadizos del misterio, me abracé a un Árbol en la
neblina de un bosque surrealista y mis ojos se llenaron de lágrimas....no lágrimas de tris-
teza, sino de sentimiento.... pues al cerrar los ojos un instante: EL MILAGRO DE LA
EXISTENCIA!!! ....y al abrirlos: vi la CIUDAD......ciudad que a veces es rojo amane-
cer...o triste armonía....ciudad mítica donde mis sueños desembocan en la belleza alie-
nada que me endulza la sangre y al caminar por sus calles la nombro: Es la Ciudad de la
Luna....deténganse un instante....cierren los ojos... ¿La ven? es la Ciudad de la Locura.
...No se olviden de Sentir el Milagro de la
Existencia en una Inspiración....Ni de un
poco de Locura en el Corazón....
Marc R.
29. EN ÓRBITA Página 29
ÀLBUM DE FOTOSÀLBUM DE FOTOSÀLBUM DE FOTOSÀLBUM DE FOTOS
TALLER PROJECTE D’ESCOLES: XERRADA A LES ESCOLES
ENTREVISTA A CARMEN CUBERO (DEPORTSITA SOLIDARIA EN LA LUCHA CONTRA LA LEUCEMIA)
37. Página 37EN ÓRBITA
N A S A N T O S L K A P
A Ñ O N U E V O M L M E
V O P A P A N O E L O S
I N V I E R N O B A R E
D L T S O M I T L I P B
A D R E P S O L A G E R
D I C I E M B R E R A E
O T A F S A O E A A N U
B A L A T G T G M N D S
R L A M E O O A A A R E
A I M I B S N L D D E B
C A S L A M A O E A S I
H E M I L I O S O M A O
A Ñ O A T R I A S L N M
M A L V B A R E J E S U
P O L V O R O N E S O V
A L V A J E S U S I N E
N E U L A S D T U R N O
M A T A R O T U R R O N
S A L E S I A N O S T A
Soluciones de la sopa de letras de la página 25
40. Plaça Forn del Vidre, 1
baixos
Contacte:
cstutries@funamment.org
fundacio@funamment.org
Tel.: 937901114-696045702
www.funamment.org
Horari:
De dilluns a divendres: 9-13 h.
i 15-18.30 h.
Club social Tu TriesClub social Tu TriesClub social Tu TriesClub social Tu Tries
El Club Social es constitueix com una estructura de suport
social i té com a missió contribuir a que les persones amb
trastorn mental utilitzin les activitats de lleure per assolir quo-
tes de salut, independència i participació en i amb la comunitat,
incidint i donant suport al projecte vital de la persona.
En l'actualitat, el Club social “Tu Tries” té més de 30 usuaris.
Tot i que està reconegut per part de l'Institut d'Assistència i
Serveis Socials (ICASS) com un Club de mòdul petit, són molts
els usuaris i usuàries que "trien" aquest club per tenir-hi un
centre més de referència en el seu procés de rehabilitació i
recuperació personal.
Amb el suport de:
GRACIES PER FER-HO POSSIBLE.
PENSAMENTS
Ens donem compte que nosaltres vivim d’una manera diferent, amb luxe. En una societat democràtica amb llibertat
d’expressió. Jo crec si les Nacions Unides volguessin en el món no hi hauria fam, guerres ni destrucció.
Francesc R.