Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Planificació temporada 2014-2015
1
Índex
1. Introducció......................................................................
2 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
2
7. Objectius............................................................................
Planificació temporada 2014-2015
3
1. Introducció
Amb aquest treball es pretén desenvolupar l’organització i la planificac...
4 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
4
utilitzada alhora de dissenyar els entrenaments i tasques serà el model integral, per...
Planificació temporada 2014-2015
5
És cert que el responsable de la planificació d’un entrenament no pot controlar totes l...
6 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
6
2. Context
2.1. El club i l’equip
El 25 de juliol de 1930 es va fundar el Girona FC, ...
Planificació temporada 2014-2015
7
continuar disputant l’any vinent aquesta competició, mantenint un bon joc i uns
resulta...
8 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
8
2.2.Filosofia del Girona C.F
Aquest projecte esportiu del Futbol Base del Girona C.F....
Planificació temporada 2014-2015
9
comportament autònom de l’esportista, associat amb la seva autonomia, motivació
intríns...
1
0
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
10
2.3.Filosofia d’entrenament
Els dos aspectes més important alhora de desenvolupar ...
Planificació temporada 2014-2015
11
1
2
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
12
2.4.El perfil del jugador
L’equip escollit per la planificació de la temporada 201...
Planificació temporada 2014-2015
13
Numero: 13 MARIO MENDOZA SANZ
Demarcació:
Porter
Club de procedència:
Fornells
Tempora...
1
4
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
14
Numero: 3 JOAN CARLES PALOMARES BERNILS
Demarcació:
Central dret
Club de procedènc...
Planificació temporada 2014-2015
15
aquesta mancança al seu davanter.
Numero: 5 PAU BARÓ ESTUDIS
Demarcació:
Central esque...
1
6
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
16
Numero: 7 JOAN LLEAL HERNÁNDEZ
Demarcació:
Lateral esquerra
Club de procedència:
G...
Planificació temporada 2014-2015
17
marejat en algun
entrenament.
important per
executar l’estratègia.
cobertures, ajudes
...
1
8
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
18
però ràpid en
espais curts.
el potencial real del
que disposa.
línia. Percepció
es...
Planificació temporada 2014-2015
19
de trobar variants. molts gols l’esquena del lateral desitjada.
Numero: 14 ALEXIS GARC...
2
0
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
20
Numero: 16 VÍCTOR VALVERDE DA SILVA
Demarcació:
Davanter o mitjapunta
Club de proc...
Planificació temporada 2014-2015
21
d’aguantar
físicament bé tot
el partit.
base d’experiència i
treball ho pot anar
acons...
2
2
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
22
2.5.El perfil de l’entrenador
L’entrenador és la persona encarregada de planificar...
Planificació temporada 2014-2015
23
que tots els membres de l’equip són important i tenen un paper fonamental dins de
l’eq...
2
4
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
24
entrenador. Finalment tindrà la funció de planificar el treball de rehabilitació e...
Planificació temporada 2014-2015
25
en el àmbit esportiu, és a dir que hagi estat dins d’un vestidor, per tal de que sigui...
2
6
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
26
3. Qualitats físiques
Conèixer les característiques fisiològiques que ha de tenir ...
Planificació temporada 2014-2015
27
Sistemes d'energia dominant: alàctic i aeròbic.
Ergogènesis: 40% alàctic, i 60 % aeròb...
2
8
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
28
Periodització de l'entrenament de la força
A l'hora de planificar un treball de fo...
Planificació temporada 2014-2015
29
3.4. Entrenament de l'agilitat i la rapidesa
Segons Bompa(2009) l'agilitat és la capac...
3
0
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
30
El treball d’agilitat continuarà amb una altra fase més propera a la competició qu...
Planificació temporada 2014-2015
31
3.5.Entrenament de la resistència
La resistència és la capacitat de realitzar treballs...
3
2
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
32
processos anaeròbics aporten més del 80% de l’energia necessària per a les accions...
Planificació temporada 2014-2015
33
En funció de les especificitats de l’esport, l’ergogènesis de cada activitat i la posi...
3
4
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
34
- Durant intervals de descans l’activitat sol ser de baixa intensitat per facilita...
Planificació temporada 2014-2015
35
3.6. Entrenament de la velocitat de reacció
Existeixen diferents versions sobre els co...
3
6
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
36
de fatiga per a preparar els jugadors en condicions similars a les que es poden tr...
Planificació temporada 2014-2015
37
3.7.Entrenament de la flexibilitat
La flexibilitat és la capacitat d’aprofitar les pos...
3
8
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
38
Els mètodes per augmentar la mobilitat articular es divideixen en estàtics i dinàm...
Planificació temporada 2014-2015
39
4
0
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
40
4. Planificació de l’entrenament esportiu
Segons el Diccionari de Ciències de la E...
Planificació temporada 2014-2015
41
física diferent; per tant, l’entrenador encertarà amb el sistema segons el coneixement...
4
2
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
42
4.3.Problemàtiques de l’entrenament esportiu
L’entrenador té com a missió principa...
Planificació temporada 2014-2015
43
A pesar que l’entrenador sembli tenir previst i controlat la majoria de situacions que...
4
4
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
44
5. Metodologia
5.1.Metodologia integrada
La metòdica de l’entrenament esportiu eng...
Planificació temporada 2014-2015
45
c) Suposa un tipus d’estímuls més motivant pel futbolista, doncs el que realment
troba...
4
6
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
46
Metodologia tasques
Aquestes situacions que configuren la sessió d’entrenament s’o...
Planificació temporada 2014-2015
47
Metodologia Automatismes
Un automatisme és l’encadenament de diferents accions col·lec...
4
8
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
48
6. Continguts
En aquesta secció del treball es presenten i desenvolupen els difere...
Planificació temporada 2014-2015
49
o Pressing alt, és a dir a partir de límit de l’àrea
o Pressing mig, a partir de 3/4rt...
5
0
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
50
gran velocitat en l’acció, ordre i intel·ligencia.
Hi ha diferents tipus de repleg...
Planificació temporada 2014-2015
51
 Per
muta: Acció tàctica defensiva que realitza un jugador, quan és desbordat per un
...
5
2
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
52
Items per una bona permuta:
1. Tenir un concentració òptima del joc que s’està des...
Planificació temporada 2014-2015
53
Hi ha diferents tipus de vigilància:
o Vigilància dels espais
o Vigilància dels advers...
5
4
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
54
control. En les accions laterals, el jugador sol tirar-se al sòl lliscant-se, com ...
Planificació temporada 2014-2015
55
l'acció físic-tècnic-tàctica defensiva, sobre la pilota que ha jugat l'adversari, per
...
5
6
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
56
 Basculació: És el principi tàctic defensiu que consisteix en el moviment d'un o
...
Planificació temporada 2014-2015
57
 Amplitud: És una acció de la Tàctica col·lectiva que han de tenir tots els atacs i
c...
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

of

Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 1 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 2 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 3 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 4 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 5 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 6 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 7 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 8 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 9 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 10 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 11 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 12 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 13 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 14 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 15 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 16 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 17 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 18 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 19 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 20 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 21 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 22 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 23 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 24 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 25 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 26 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 27 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 28 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 29 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 30 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 31 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 32 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 33 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 34 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 35 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 36 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 37 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 38 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 39 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 40 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 41 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 42 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 43 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 44 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 45 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 46 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 47 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 48 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 49 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 50 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 51 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 52 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 53 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 54 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 55 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 56 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 57 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 58 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 59 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 60 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 61 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 62 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 63 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 64 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 65 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 66 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 67 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 68 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 69 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 70 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 71 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 72 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 73 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 74 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 75 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 76 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 77 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 78 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 79 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 80 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 81 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 82 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 83 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 84 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 85 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 86 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 87 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 88 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 89 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 90 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 91 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 92 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 93 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 94 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 95 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 96 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 97 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 98 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 99 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 100 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 101 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 102 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 103 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 104 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 105 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 106 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 107 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 108 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 109 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 110 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 111 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 112 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 113 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 114 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 115 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 116 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 117 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 118 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 119 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 120 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 121 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 122 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 123 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 124 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 125 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 126 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 127 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 128 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 129 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 130 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 131 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 132 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 133 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 134 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 135 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 136 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 137 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 138 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 139 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 140 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 141 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 142 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 143 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 144 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 145 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 146 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 147 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 148 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 149 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 150 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 151 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 152 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 153 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 154 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 155 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 156 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 157 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 158 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 159 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 160 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 161 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 162 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 163 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 164 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 165 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 166 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 167 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 168 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 169 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 170 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 171 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 172 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 173 Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol Slide 174
Upcoming SlideShare
1. Cos Humà
Next
Download to read offline and view in fullscreen.

3 Likes

Share

Download to read offline

Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol

Download to read offline

Amb aquest treball es pretén desenvolupar l’organització i la planificació d’una temporada d’un equip de futbol. L’equip escollit és l’Infantil A del Girona Futbol Club, que competeix a lliga Divisió d’Honor. Dins d’aquesta introducció s’exposa l’estructura, el guió i passos a seguir en l’organització i planificació de la temporada 2014/15. Aquest treball està estructurat en diferents apartats:
o Una contextualització de l’equip que
o Els objectius, continguts i metodologia a treballar durant la temporada.
o Dins de la metodologia, s’exposen els sistemes de joc que s’utilitzaran durant temporada, el posicionament i les transicions atac-defensa i l’estratègia de l’equip.
o Una planificació dels exercicis, activitats i tasques que faran que l’equip aprengui els continguts escollits a treballar.
o Un model d’scouting on s’analitzen els altres equips de la competició.

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol

  1. 1. Planificació temporada 2014-2015 1 Índex 1. Introducció..............................................................................................................3 2. Context.....................................................................................................................6 2.1. El club i l’equip....................................................................................................................................6 2.2. Filosofia del Girona C.F...................................................................................................................8 2.3. Filosofia d’entrenament.............................................................................................................10 2.4. El perfil del jugador.......................................................................................................................12 2.5. El perfil de l’entrenador.............................................................................................................22 Equip tècnic i esportistes........................................................................................................................22 Entrenador i pares.....................................................................................................................................24 Titulació corresponent de l’equip tècnic..........................................................................................24 2.6. Lliga de competició........................................................................................................................25 3. Qualitats físiques .................................................................................................26 3.1. Factors limitant del rendiment..............................................................................................27 3.2. Finalitats del’entrenament......................................................................................................27 3.3. Entrenament de la força.............................................................................................................27 3.4. Entrenament de l'agilitat i la rapidesa...............................................................................29 3.5. Entrenament de la resistència................................................................................................31 3.6. Entrenament de la velocitat de reacció.............................................................................35 3.7. Entrenament de la flexibilitat.................................................................................................37 4. Planificació de l’entrenament esportiu...........................................................40 4.1. Temporització del pla d’acció.................................................................................................41 4.2. Aplicació pràctica...........................................................................................................................41 4.3. Problemàtiques de l’entrenament esportiu...................................................................42 5. Metodologia ..........................................................................................................44 5.1. Metodologia integrada................................................................................................................44 6. Continguts.............................................................................................................48 6.1. Principis tàctics defensius.........................................................................................................48 6.2. Principis tàcticsofensius...........................................................................................................56 6.3. Principis tècnica individual......................................................................................................58 6.4. Principis tècnica col·lectiva......................................................................................................58 6.5. El porter...............................................................................................................................................58
  2. 2. 2 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 2 7. Objectius................................................................................................................59 8. Desenvolupament del joc...................................................................................64 8.1. Sistemes de joc.................................................................................................................................64 8.2. Tipologia de jugadors...................................................................................................................65 8.3. Estratègia.............................................................................................................................................65 8.4. Transició de pilota atac-defensa:..........................................................................................66 9. Planificació i programació de la temporada..................................................68 9.1. Programació general de la temporada..............................................................................68 9.2. Planificació dela pretemporada............................................................................................70 9.3. Planificació període competitiu.............................................................................................72 9.4. Programació de les sessions....................................................................................................76 Pretemporada..............................................................................................................................................77 Període competitiu.................................................................................................................................109 10. Model d’scouting.............................................................................................161 11. Treball transició..............................................................................................167 12. Conclusions.......................................................................................................169 13. Bibliografia.......................................................................................................171 14. Annexos.............................................................................................................172
  3. 3. Planificació temporada 2014-2015 3 1. Introducció Amb aquest treball es pretén desenvolupar l’organització i la planificació d’una temporada d’un equip de futbol. L’equip escollit és l’Infantil A del Girona Futbol Club, que competeix a lliga Divisió d’Honor. Dins d’aquesta introducció s’exposa l’estructura, el guió i passos a seguir en l’organització i planificació de la temporada 2014/15. Aquest treball està estructurat en diferents apartats: o Una contextualització de l’equip que o Els objectius, continguts i metodologia a treballar durant la temporada. o Dins de la metodologia, s’exposen els sistemes de joc que s’utilitzaran durant temporada, el posicionament i les transicions atac-defensa i l’estratègia de l’equip. o Una planificació dels exercicis, activitats i tasques que faran que l’equip aprengui els continguts escollits a treballar. o Un model d’scouting on s’analitzen els altres equips de la competició. En primer lloc, s’ha fet una contextualització del Girona C.F. en general per posteriorment passar a fer-la de manera més específica, de l’infantil A. En aquest apartat s’exposen els aspectes generals de l’equip: La historia del club, la filosofia d’entrenament, la relació de l’entrenador amb tot el seu entorn, quins objectius té l’equip durant la temporada, en quina categoria competeix l’equip, com són els jugadors, quin perfil o rol tenen dins de l’equip, d’on procedeixen aquests. Generalment, volem donar a entendre en quina situació es troba l’equip dins del món futbolístic i quines són les seves tasques o objectius dins d’aquest. Tot seguit, després de fer la contextualització de l’equip, s’organitza i es defineixen els objectius per la present temporada, primer de tot s’han dictat uns objectius generals, assignats pel club, per desprès passar a uns objectius específics on s’hi diferencien objectius tècnics, tàctics, físics i psicològics. D’altra banda s’han exposat i explicat quins seran els continguts a treballar durant la temporada. Finalment la metodologia
  4. 4. 4 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 4 utilitzada alhora de dissenyar els entrenaments i tasques serà el model integral, per tant els aspectes físics, tàctics i tècnics es treballaran de manera conjunta. A partir dels objectius, continguts i la metodologia de treball es crearan, estructuraran i perfeccionaran un seguit de sessions. Després es tractarà el tema de programació i planificació, que la funció principal serà crear, estructurar i organitzar totes les activitats, tasques i treballs que s’aplicarà al equip durant tota la temporada. En aquest apartat es prepararan, dissenyaran i realitzaran tots els exercicis i activitats que s’usaran per la millora de l’estratègia de la temporada i també de la pretemporada. Totes aquestes activitats i exercicis s’aplicaran a partir de la metodologia de treball establerta pel cos tècnic de l’equip i sempre relacionats als continguts que es volen assolir i aprendre. A més a més, tots aquests treballs sempre estaran dedicats a les necessitats dels jugadors , però també la majoria aniran relacionats amb les estratègies que tindrà l’equip alhora de participar en situacions competitives. En termes generals, planificar és preveure amb suficient anticipació els fets, les accions, etc., de forma que la seva connexió s’efectuï de forma sistemàtica i racional, d’acord a les necessitats i possibilitats reals, amb aprofitament absolut dels recursos disponibles en el moment i previsibles en el futur (Mestre, 1995) La planificació de l’entrenament esportiu representa el pla o projecte d’acció que es realitza amb el procés d’entrenament d’un esportista per aconseguir obtenir un objectiu determinat. Sánchez Bañuelos (1994) la defineix com “el procés mitjançant el qual l’entrenador busca i determina alternatives i vies d’acció que amb major probabilitat poden conduir a l’èxit. Amb això es pretén decidir anticipadament què es farà en el futur, com es farà, quan es farà i qui ho farà. Efectuar un pla d’entrenament requereix una adequada avaluació del mateix i de la seva viabilitat en funció de les circumstàncies que envolten l’equip sobre el que es vol executar. L’estudi de viabilitat ha de contenir totes les dades corresponents a l’entorn personal de l’esportista i, a més a més, els corresponents a l’entorn d’entrenament del que es disposa (instal·lacions, tècnics de recolzament, etc). En realitat, el procés de preparació d’un esportista implica, per una banda, l’elaboració d’una planificació “global” i, per l’altra, l’elaboració de nombrosos plans “parcials” que han de coincidir amb l’objectiu final que es pretén aconseguir amb el primer, sent tots ells posats en marxa sota la coordinació de l’entrenador.
  5. 5. Planificació temporada 2014-2015 5 És cert que el responsable de la planificació d’un entrenament no pot controlar totes les variables que participen de forma directa o indirecta, però com a mínim ha de conèixer- les i saber el grau d’incidència que tindran sobre el mateix. Finalment es proposarà un model d’scouting que s’utilitzarà per fer saber als jugadors el que es farà i de quina manera es farà en els entrenaments o partits durant la temporada i pretemporada. En aquest model es crearà una seqüenciació de la preparació física- tècnica-tàctica-psicològica que els tècnics prepararan perquè es treballi durant tota la temporada. La majoria de treballs seran integrats, per tant, s’intentarà treballar tot o la majoria d’aspectes en una sola activitat o sessió. La finalitat d’aquesta metodologia es fer que el procés d’aprenentatge sigui més ràpid perquè l’aplicació a les fases claus de la temporada sigui òptima i favorable per l’equip.
  6. 6. 6 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 6 2. Context 2.1. El club i l’equip El 25 de juliol de 1930 es va fundar el Girona FC, que venia a cobrir el buit que havia deixat la Unión Deportiva Gerona , entitat que havia nascut a inicis dels anys 20 i que va desaparèixer per problemes econòmics, amb un deute d'unes 200.000 pessetes (una autèntica fortuna per a aquells temps). En el cafè Norat de la Rambla es va coure la creació del Girona FC, que va veure la llum gràcies a entusiastes com Albert de Quintana i de León, Andreu de Benito, Manuel de Chopitea, Lluís Ribas, Josep Maria Pla Dalmau, Francesc Figueras, Joaquim Medrano, Antoni Güell, Rafael Portas, Amadeu Oliva, el doctor Roca Pinet i els senyors Coll i Poch. En poques setmanes es va aconseguir que a Girona hi hagués una autèntica febre pel futbol. L'1 d'agost, l'Ajuntament autoritzava el club a fer us en els seus distintius de l'escut de la ciutat. La directiva va amb la federació catalana la inclusió del nou equip dins la projectada ampliació de la 2a categoria preferent, però les gestions no van tenir èxit i l'equip va haver de començar a jugar en la 2a categoria ordinària. El primer partit oficial de l'equip va ser al camp de la Colònia Artigas (1-1, amb gol de Clara). La històrica primera alineació la van formar: Florenza, Teixidor, Farró, Flavià, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas. L'equip, que va assolir l'ascens en el seu primer any de vida, estava entrenat per Josep Viñas, que, alhora, era el president del col·legi d'àrbitres amateurs de Girona. Al febrer, l'Ajuntament va decidir atorgar una subvenció anual al club de 2.000 pessetes amb la condició que el Girona renunciés a una altra subvenció per Fires, que cedís la instal·lació de Vista Alegre per a qualsevol celebració d'interès municipal i la concessió d'entrada gratuïta a 100 alumnes de les escoles nacionals de la ciuta Actualment, dins el club trobem dos equips sèniors, un equip a la divisió de plata i el seu filial a la Primera Catalana. En quan el futbol base del Girona F.C. el club disposa de nombrosos equips a les diferents categories i competicions a nivell autonòmic i nacional. El cos tècnic del equip Infantil A, del qual formem part com a preparadors físics, entrenador i segon entrenador, té un objectiu prioritari per aquesta temporada que és assolir la permanència a la divisió d’honor Infantil per tal de poder disputar les fases
  7. 7. Planificació temporada 2014-2015 7 continuar disputant l’any vinent aquesta competició, mantenint un bon joc i uns resultats regulars durant el desenvolupament de la temporada competitiva. L’equip, els entrenadors i els preparadors físics no coneixen la categoria, ja que és el fa uns anys que la divisió d’honor a categoria infantil va desaparèixer i aquest any s’ha tornar a instaurar, per tant es tracta d’una categoria desconeguda per a tots els equips que la disputen. Aquest fet ens dóna una igualtat entre tots els equips de la categoria, ja que l’experiència és un punt a favor en aquestes categories i cap dels equips té experiència a la competició. Així mateix, coneixem les nostres fortaleses i les nostres debilitats, cosa que també ens pot afavorir a l’hora de preparar els partits i la temporada en general. El grup de jugadors és gairebé el mateix des de fa tres anys, excepte una nova incorporació d’un club proper i un jugador del propi club que prové d’altres equips de la província, per dissuadir aquest handicap es realitzarà un treball important de cohesió durant la pretemporada. La competitivitat de l’equip i les seves possibilitats d’èxit en referència a l’objectiu principal que està establert passen per deixar escapar els mínims punts durant tot el període competitiu, és a dir, s’han de tractar de guanyar tots els partits. Com a valoració positiva del nostre equip, cal especificar que els seus components estan molt units com a grup i que actuen de manera conjunta a l’hora de resoldre un problema complex i canviant com és el partit. Tots els jugadors són conscients del seu paper i del dels altres dins el terreny de joc i treballen en una direcció conjunta, sota les directrius.
  8. 8. 8 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 8 2.2.Filosofia del Girona C.F Aquest projecte esportiu del Futbol Base del Girona C.F., parteix d’una filosofia centrada en les persones. Els pilars sobre els qual es sustenta les accions que es duran a terme són: Cada un dels jugadors és un projecte; valorar el potencial de cada jugador; el jugador és una persona que té pensaments i sentiments; formació integral dels jugadors; entrenament com a formació interna i externa; entrenador líder del grup de treball. El jugador és el projecte: Moltes vegades es parla d’equips campions durant les categories inferiors (visió global), encara que al final només alguns aconsegueixen assolir el futbol professional i no el bloc (visió específica). Es per això, que ens hem de centrar en el jugador per sobre de l’equip, analitzant les fortaleses, debilitats... i desenvolupar el seu propi projecte integrant-lo dins de la dinàmica i necessitats de l’equip i el club. El jugador és una persona: dins del club és considera al jugador com un tot, on esportista i persona són únics i indivisibles. Partint d’aquesta premissa entenem que és totalment necessari un formació solida en valors, hàbits de vida saludables, desenvolupament esportiu i intel·lectual. Aquesta formació serà el complement idoni perquè el jugador desenvolupi totes les seves qualitats i tingui una major probabilitat d’èxit esportiu i benefici personal. Els esforços del club van encaminats a cuidar els aspectes esportius i humans del jugador. La potencialitat del jugador: es considera que cada jugador té un talent a descobrir o desenvolupar. Per que aquests talents esdevinguin reals cal que l’entorn del jugador cregui en ell i li proporcioni ajudes per desenvolupar el seu talent. L’objectiu és que ningú resti el seu potencial amb pensament com, no val, no en sap o no vol. El jugador és el que realment importen i les persones que l’envolten actuen coma facilitadors per ajudar-lo a treure el millor de ell mateix. Jugador pensant: tots els esportistes durant la seva carrera tenen que interpretar, prendre decisions i donar resposta a múltiples situacions, tant en l’àmbit personal com esportiu. L’aprenentatge que li proporcionem als nostres jugadors és la de descobrir, aprendre i prendre les seves pròpies decisions. Es per això, que constantment s’exposa als jugadors a diferents situacions canviants per tal de que pugui desenvolupar-se. En relació a aquesta idea es centrar en la importància del
  9. 9. Planificació temporada 2014-2015 9 comportament autònom de l’esportista, associat amb la seva autonomia, motivació intrínseca i diversió jugant al futbol. L’entrenador és el líder: no només en la planificació, sinó també en la part humana dels seus jugadors. Aquesta figura està per sobre de lo purament esportiu i arriba als seus jugadors i equip tècnic. Entem que l’entrenador és qui lidera al jugador en el seu desenvolupament tant esportiu com personal i té gran part de responsabilitat del desenvolupament integral del jugador. L’entrenament formació interna i externa: des del club és creu en treball “dia a dia” com una oportunitat de desenvolupament que es centra fonamentalment en dos àmbits d’actuació. Per una banda, la formació interna, fa referència als entrenaments, que promouen l’aprenentatge, millora i desenvolupament integral del jugador. Per l’altre la formació externa, implica accions i esdeveniment que es produeixen fora dels camps d’entrenament, complementen i contribueixen a una major formació interna. És del denominat “entrenament invisible”, fa referencia a com es cuida l’esportista (dieta, hàbits de vida...) i que no es desenvolupen al camp de futbol, però afecta directament en el desenvolupament de la tasca . Tant la formació interna com l’externa compleixen un important papar en la preparació i adaptació del jugador davant d’una sèrie de demandes esportives ( control de l’estrès, velocitat de joc, necessitats tècnic- tàctiques..) i extra esportives (gestió personal, hàbits saludables...)
  10. 10. 1 0 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 10 2.3.Filosofia d’entrenament Els dos aspectes més important alhora de desenvolupar una filosofia d’entrenament són els objectius professional i l’estil de joc que utilitza l’entrenador. És important que la victòria no sigui la una manera d’assolir l’èxit esportiu, ja que posar massa èmfasis en la victòria podria causar respostes negatives en alguns futbolistes, com ansietat, por al fracàs, disminució de l’autoestima i fins i tot una pèrdua de la motivació, no vol dir que guanyar no sigui un objectiu important. Ajudar a assolir el major rendiment de cada un dels futbolistes de l’equip ha de ser el objectiu més important per a l’entrenador. L’èxit de l’entrenador s’ha de poder definir i no mesurar pel numero de victòries o derrotes o per la posició de l’equip a la seva lliga. Es definirà per la capacitat de posicionar-se com a líder del seu equip, motivar als seus jugadors, captar nous jugadors ben dotats, donar ajudes als seus jugadors per que puguin millorar i sobretot la capacitat de treure el major rendiment durant tota la temporada. Segons psicòlegs esportius pels joves jugadors és molt important la necessitat de divertir-se i sentir-se important dins l’equip, ja que d’aquesta manera davant d’un repte es sentiran desafiats, estimulats i concentrats en la tasca proposada. La feina de l’entrenador ha de ser la d’ajudar a aquests atletes a satisfer les seves necessitats de diversió, ja que d’aquesta manera un estímul es presenti pel jugador com un repte i no com a una amenaça. Els jugadors que estan motivats i es diverteixen tendeixen a dominar les seves capacitat i voler demostrar-les. Finalment és important ressaltar la rellevància de la capacitat per ensenyar, comunicar i motivar als jugadors, és podria dir que és l’essència de la professió d’entrenador. Si aquest pot inculcar al seu equip el fet de que mai seran perdedors si han donat lo millor de si, els dotarà d’un valuós don que els ajudarà en la seva vida esportiva i personal.
  11. 11. Planificació temporada 2014-2015 11
  12. 12. 1 2 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 12 2.4.El perfil del jugador L’equip escollit per la planificació de la temporada 2014/2015 és l’infantil A, en aquest apartat analitzarem un a un tots els jugadors que composen l’equip aquesta temporda, per veure si s’adapten al nostre sistema de joc i a les característiques que busquem en els jugadors. Numero: 1 LLUÍS TARRÉS CAMPOS Demarcació: Porter Club de procedència: C.F. Badalona Temporades al Girona F.C: 1 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica És alt i corpulent. Té facilitat per augmentar de pes, fet que s’ha de controlar. És àgil sota els pals, però lent quan ha de recórrer distàncies llargues. És un aspecte que cal millorar considerablement. El club d’on procedeix tenia una filosofia de joc diferent, i aquí Girona ha de jugar molt més amb els peus del que estava acostumat. Té dificultats a l’hora de realitzar passades llargues sobretot. Sap col·locar-se sota els pals i moure’s dins l’àrea petita. Té dificultats quan ha de realitzar una sortida per tallar la progressió d’un rival. Té molta confiança en si mateix, però a vegades es queixa en excés de coses que no li agraden i perd la concentració. Necessita sentir-se important per rendir al màxim nivell.
  13. 13. Planificació temporada 2014-2015 13 Numero: 13 MARIO MENDOZA SANZ Demarcació: Porter Club de procedència: Fornells Temporades al Girona F.C: 3 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Físicament els dos porters són molt similars. Alt i corpulent, així com àgil sota els pals. Cal millorar la coordinació. Porta anys jugant al Girona FC. Això fa que conegui la filosofia de joc, però necessita millorar amb la pilota als peus. A més, té dificultats a l’hora de fer un desplaçament. Bon domini de l’àrea petita, tant pel que fa sota els pals com en l’1 contra 1 en espais reduïts. Ha d’aprendre el posicionament fora d’aquest àmbit. A vegades fa la sensació que pot donar molt més de si mateix en els entrenaments. No causa cap problema, però te marge de millora en aquest aspecte. Numero: 2 ÀNGEL BLANCO PARRAS Demarcació: Lateral dret Club de procedència: Figueres Temporades al Girona F.C: 3 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Lateral alt i ràpid. Tot i així, no sap aprofitar la seva envergadura, ja que defuig del cos a cos. Té molt de potencial, però ha d’explotar. Bona tècnica en general, però ha d’aprendre a interpretar el joc. El seu punt fort és la conducció i fa bones centrades a partir de ¾ de camp. Defensivament ha millorat molt en aquest apartat, sobretot en vigilàncies i cobertures. En atac ha d’escollir bé quan passar, conduir, etc. És un noi tímid que necessita molta confiança i minuts per demostrar les seves virtuts. Ha de deixar-se anar i tenir més caràcter dins el camp.
  14. 14. 1 4 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 14 Numero: 3 JOAN CARLES PALOMARES BERNILS Demarcació: Central dret Club de procedència: Lloret Temporades al Girona F.C: 1 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Central alt, corpulent i ràpid. Aprofita molt bé el seu físic per complir amb el que se li demana. Pot jugar tant de central dret com esquerra. En aquest aspecte ha de millorar molt. Porta un any al Girona i es nota que la filosofia del seu anterior club era molt diferent, principalment en la sortida de pilota. Realitza correctament la cobertura amb el lateral i sap quan ha de treure la línia defensiva. Ofensivament ha de millorar la posició en el camp per donar sortida als migcampistes. És un jugador que és conscient de les seves virtuts i limitacions, i com aprofitar-les. Caràcter fort dins el camp que el fa ser un dels líders de la defensa. Numero: 4 MARC DOMÍNGUEZ AFONSO Demarcació: Central dret Club de procedència: Lloret Temporades al Girona F.C: 1 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Central alt i prim. Pateix una mica quan hi ha una càrrega, però és intens i sempre entra fort. No és ràpid, però es sap col·locar dins el camp i dissimula No destaca en cap principi tècnic, però és bo en tots. Ha de millorar la sortida de pilota dins el global de l’equip. Té un bon xut des de fora l’àrea i ho ha d’aprofitar molt més. Sap reduir els espais amb la línia de mitjos quan l’equip ho requereix. A vegades li costa mantenir la línia recte amb l’altre central. Sap anticipar-se molt bé És un jugador amb personalitat dins el camp que sap quin rol té dins l’equip. Juga fàcil i bé, i això fa que la seva autoestima augmenti molt partit a partit.
  15. 15. Planificació temporada 2014-2015 15 aquesta mancança al seu davanter. Numero: 5 PAU BARÓ ESTUDIS Demarcació: Central esquerra Club de procedència: Figueres Temporades al Girona F.C: 3 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Central amb un bon físic per jugar a divisió d’honor. És força ràpid, intens, utilitza el cos en les accions d’1x1... És molt complet en tot. No destaca per ser molt tècnic, però domina tots els principis. És el millor defensa de la plantilla i el fet de ser l’únic central esquerrà dóna una millor sortida de pilota. Sap col·locar-se perfectament tant en fase defensiva (reduir espais, anticipar-se, interceptar...) com en fase ofensiva (donar sortida tant als laterals com als mitjos) És un jugador llest que manté la calma en tot moment. Treballador, no es queixa mai, ganes d’aprendre, de millorar... Numero: 6 ALBERT CIURANA RIPOLL Demarcació: Lateral esquerra Club de procedència: Girona FC Temporades al Girona F.C: 7 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador esquerrà alt i prim que es pot adaptar en altres posicions: interior esquerra, pivot defensiu, central esquerra... Li falta una mica de velocitat Molt ben dotat tècnicament, sobretot en conducció i driblatge en espai curts. Tot i així, pot treure molt més profit de la bona tècnica que té. Li va costar adaptar-se al futbol 11, principalment a les distàncies i canviar el xip pel que fa al fora de joc. Sap escollir quan ha d’incorporar-se en atac i quan no. És un noi exemplar, no causa problemes i treballador. Necessita tenir minuts per agafar confiança i demostrar tot el seu potencial.
  16. 16. 1 6 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 16 Numero: 7 JOAN LLEAL HERNÁNDEZ Demarcació: Lateral esquerra Club de procedència: Girona FC Temporades al Girona F.C: 6 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador esquerrà petit però molt fort. És intens, no té por en l’1x1 defensiu. A més, es pot adaptar en vàries posicions degut a que és molt complet. Tècnicament molt bo. Condueix la pilota a gran velocitat i té un xut molt potent. També té un bon xut a pilota parada i és un dels jugadors escollits per executar-la. Inicialment va començar d’extrem esquerra en el futbol 11, però s’ha adaptat millor al lateral esquerra. S’incorpora a l’atac fent superioritats numèriques amb el banda. És un noi tranquil, que fa la seva feina i sempre compleix molt bé. La posició de lateral esquerra no és la que li agrada més, però no es queixa i treballa per millorar cada dia. Numero: 8 GERARD POUGET FLORIDO Demarcació: Pivot defensiu Club de procedència: CALELLA Temporades al Girona F.C: 1 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador d’estatura mitjana per la seva edat i prim. És diabètic, i ell i els seus pares ho tenen controlat en tot moment. A vegades s’ha Tècnicament és boníssim. Realitza bones passades curtes, mitges i llargues. El seu punt fort és el xut, tant a pilota aturada com en carrera. Jugador Creiem que per les seves característiques pràcticament només pot jugar de pivot defensiu, però aquesta feina la fa molt bé. Bones És un noi tímid, però que dins el camp té molta personalitat. Sap quin és el rol dins de l’equip i treballa a cada entrenament per
  17. 17. Planificació temporada 2014-2015 17 marejat en algun entrenament. important per executar l’estratègia. cobertures, ajudes permanents, etc. ser titular cada partit. Numero: 9 ALEJANDRO ARIEL SÁNCHEZ GALLARDO Demarcació: Interior Club de procedència: Tordera Temporades al Girona F.C: 3 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador dretà amb un bon físic per l’edat en què es troba, però li falta una mica de velocitat. En canvi, té una bona resistència, fet que li permet incorporar-se sovint a l’atac. Té molt bon xut i desplaçament llarg. Ha de millorar la passada curta en la posició que ocupa, on normalment està pressionat per un rival. Dins l’àrea rival sap realitzar bons controls orientats per xutar. Té molt marge de millora pel que fa a la tàctica defensiva. Ho supleix fent molts metres durant els partits, però ha d’aprendre a dosificar i saber situar-se sobretot en defensa. Va començar jugant de central en el futbol 11, però degut a la falta de motivació personal, es va ressituar a la posició d’interior. Necessita sentir-se important per rendir bé. Numero: 10 CESC FABRELLAS MONSECH Demarcació: Interior Club de procedència: Girona Temporades al Girona F.C: 6 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador d’altura mitjana per la seva edat, però prim i una mica fràgil. No és ràpid en espais llargs, Té una tècnica exquisida: domina els controls, passada, regat... Però s’ha d’adaptar al futbol 11 per demostrar tot Defensivament sap col·locar-se i no perdre la posició, però en atac ha d’aparèixer molt més des de segona Molt bon noi, intel·ligent i responsable. Necessita feedbacks positius per demostrar el
  18. 18. 1 8 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 18 però ràpid en espais curts. el potencial real del que disposa. línia. Percepció espai-temps bona. seu joc, sinó es cohibeix una mica. Numero: 11 BEDILU GONZÀLEZ GARRIGA Demarcació: Interior Club de procedència: Escola FC Barcelona Temporades al Girona F.C: 1 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador físicament molt fort, que treballa incansablement al mig camp. És ràpid i potent. Fa totes les accions a gran velocitat. Ha de controlar el ritme del joc Tot i provenir de l’Escola del Barça té marge de millora en aquest aspecte. Bona passada llarga i xut a porteria molt potent, però ha d’aprendre a combinar en curt i associar-se amb la resta de companys. En atac sap incorporar-se des de segona línia. En defensa ha de saber quan pot saltar a pressionar i quan ha de mantenir la posició. Ha de baixar revolucions. És un noi molt extravertit que fa vestidor. Sap diferenciar quan toca treballar de quan toca fer broma. Dins al camp té molt caràcter i es tira l’equip a l’esquena Numero: 12 GERARD PRATSEVALL PITA Demarcació: Extrem dret Club de procedència: Geieg Temporades al Girona F.C: 4 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador petit i prim que pateix una mica en el cos a cos. És ràpid i llest. Viu de la seva velocitat i ha Té dificultats a l’hora de combinar en curt. En canvi, és un jugador que sap definir molt bé de cara a porteria i fa Defensivament sap tapar la passada entre lateral i extrem dret contrari. Ofensivament fa bones diagonals a És molt llest dins el camp. Li costa acceptar el rol de suplent quan li toca, i a vegades l’actitud no és la
  19. 19. Planificació temporada 2014-2015 19 de trobar variants. molts gols l’esquena del lateral desitjada. Numero: 14 ALEXIS GARCIA POZO Demarcació: Extrem Club de procedència: Sils Temporades al Girona F.C: 3 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador dretà que pot jugar en les dues bandes. És ràpid, però defuig el cos a cos. Ha tingut un parell de lesions l’última temporada Domina tots els aspectes tècnics, però no els sap aprofitar. Fa masses conduccions i no dóna fluïdesa al joc Defensivament ha d’aprendre que quan la pilota està a la banda contrària, ella ha de tancar. En atac, crea bones ajudes als mitjos. Té personalitat dins el camp i és del pocs que es comunica i dirigeix als companys. Té un rol més secundari a l’equip i ho d’acceptar. Numero: 15 ALEIX MORENO BOHILS Demarcació: Davanter o mitjapunta Club de procedència: Escola FC Barcelona Temporades al Girona F.C: 2 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador petit, que té dificultats en el joc aeri i quan juga d’esquenes. Per la qualitat que té es pot adaptar en dues o tres posicions És molt hàbil i boníssim tècnicament. Condueix bé, bon regat en espais curts, bones passades... Li falta comprendre el perquè de les accions tàctiques tant defensives com ofensives. Ha de pensar i els seus moviments tàctics milloraran És llest dins el camp i sap escapolir-se molt bé dels rivals. Té molta confiança en el seu regat.
  20. 20. 2 0 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 20 Numero: 16 VÍCTOR VALVERDE DA SILVA Demarcació: Davanter o mitjapunta Club de procedència: Figueres Temporades al Girona F.C: 1 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica És un jugador baix i prim, però té molta qualitat. És ràpid en distàncies curtes i llargues. Li falta una mica de resistència per aguantar tot el partit. Tècnicament és molt bo. Bones passades, conducció, regat... Té la capacitat per jugar a 1 toc quan està d’esquenes a porteria. Permet a l’equip progressar en el joc de manera ordenada. Fa molt bons moviments de punta, es sap perfilar per rebre i encarar porteria. També domina el regat dins l’àrea, fet que dificulta la defensa del rival. És un noi amb un caràcter fantàstic. És obert, fa vestidor, treballa en els entrenaments. Dins el camp és molt llest i té molta confiança en si mateix. Numero: 17 JOFRE CARRERAS PAGÈS Demarcació: Extrem o punta Club de procedència: Quart Temporades al Girona F.C: 1 Descripció Físic Tècnica Tàctica Psicològica Jugador alt, fort i ràpid, en definitiva molt complet. És el millor jugador de l’equip. Té la capacitat Domina tots els principis tècnics. Li falta millorar la definició de cara a porteria. Ha de tranquil·litzar-se davant del porter. A Hi ha moments que ha d’aprendre a escollir quan ha de fer una passada i quan ha de jugar-se l’1x1, però és normal, encara són Podria fer molts més gols perquè té nombroses oportunitats, i a vegades es capfica una mica. Tot i així, creu molt en
  21. 21. Planificació temporada 2014-2015 21 d’aguantar físicament bé tot el partit. base d’experiència i treball ho pot anar aconseguint. petits. En defensa fa bones ajudes al seu lateral les seves possibilitats.
  22. 22. 2 2 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 22 2.5.El perfil de l’entrenador L’entrenador és la persona encarregada de planificar i executar els entrenament, la formació de l’equip, preparant-lo per que assoleixi el màxim rendiment possible, obtenint resultats positius. Serà la persona encarregada de la direcció tècnica i tàctica dels esportistes, desenvolupament psicològic i físic. L’actuació didàctica de l’entrenador, estarà molt relacionada tant per les seves experiències prèvies com a esportistes com per les transmeses pels seus professors durant la formació inicials d’aquest. Depenent d’aquesta formació podrem determinar tres perspectives d’ensenyament de l’esport: academicista, tècnica i des de la reflexió pràctica. El perfil del nostre entrenador haurà de centrar-se en aquesta última perspectiva. Aquest model parteix del principi d’ensenyament esportiu en el qual aquesta és una activitat completa desenvolupada en escenaris singulars, amb un context canviant i uns resultats no previsibles. La tasca de l’entrenador s’ha d’orientar des la pràctica i cap a la pràctica fent una reflexió crítica a partir tant de la se seva formació , com de la seva experiència com a esportista. Per l’entrenador la reflexió implica poder submergir-se de manera conscient en el món de la seva experiència personal i prendre contacte amb els seus valors, interessos socials i relacions afectives Equip tècnic i esportistes En relació amb aquesta perspectiva d’entrenament esportiu, creiem que la feina de l’entrenador, tractant-se d’un equip de futbol base no es centra solament a l’ensenyament dels aspectes tècnics i tàctics en aquest cas del futbol, avui en dia la seva funció dins d’un equip és molt més àmplia i fonamental, l’entrenador ha d’actuar com un educador dels valors, d’esforç, solidaritat, treball en equip etc. que transmet l’esport. A diferència dels entrenadors de futbol amateur i professional, els entrenadors no és solament un guia o un estratega sinó que és un model a seguir dotant de les eines necessàries als seus jugadors per permetre un desenvolupament integral. Primer de tot caldrà valorar les qualitats que busquem com a club en un entrenador. E n el nostre entrenador és que sigui capaç de veure més enllà del resultat immediat anteposant la formació, anteposant la formació dels jugadors a aquest. Ha de ser capaç d’integrar tot els seus jugadors per tal de que cada un d’ells, dins de les seves possibilitat, desenvolupi la seva funció dins de l’equip, fent sentir d’aquesta manera
  23. 23. Planificació temporada 2014-2015 23 que tots els membres de l’equip són important i tenen un paper fonamental dins de l’equip. L’entrenador no ha de ser el protagonista en un partit, mai ha de protestar els arbitratges i ha de mirar de ser un exemple per tots els jugadors tant dins com fora dels terrenys de joc. Ha d’ensenyar a competir, saber guanyar i perdre, transmitent valor més enllà de l’èxit, efímer en el món de l’esport, d’una victòria, transmitent-los que és molt més important l’esforç per millorar que un simple victòria. Ha de considerar l’esport, en aquest cas el futbol, com un mitjà per l’adquisició de valors com són el companyerisme, l’esforç, la constància i el compromís que a aquestes edats són difícils d’adquirir Entrenador i cos tècnic L’equip tècnic de l’equip estarà format per un primer entrenador, un segon entrenador un preparador físic, un entrenador de porters i una persona auxiliar. Cada un dels components de l’equip tècnic tindrà un numero de funcions específiques les quals haurà de desenvolupar durant tota la temporada. El primer entrenador serà l’Aleix Valls, les seves funcions seran primer de tot la de coordinar l’equip tècnic, és a dir exercir de líder en el equip, dictant una línia de treball la qual s’ha seguir i haurà de controlar que tot el personal segueix amb rectitud aquesta línia marcada. A partir d’aquí el primer entrenador serà el establirà els objectius de les diferent sessions, els continguts que es treballaran i en definitiva qui dissenyarà els entrenament pels jugadors de camp. Finalment tindrà la funció de dirigir a l’equip durant la competició. El seu paper dins del cos tècnic és fonamental haurà d’entendres amb tots els components sent el “cap visible” d’aquest equip. El segon entrenador serà en Damià Granollers, té un funció fonamental dins del vestidor, serà aquella persona que estigui propera als jugadors, escoltant-los i donant- los consells per tal de que puguin millorar i seguir progressant. També tindrà la funció de donar els feedback post-partit i pre-partit durant la sessió anterior al partit. Finalment destacar que aquesta persona haurà de ser una persona de màxima confiança amb l’entrenador, ja que és qui el transmitirà els problemes del vestidor al primer entrenador. El preparador físic serà en Gerard Pijoan tindrà la funció de planificar les carregues de treball que desenvoluparan durant les sessions, també tindrà la funció d’avaluar els nostres jugadors durant els partits, elaborant informes dels jugadors i anotant els errors mes destacables i les accions a destacar de la línia que l’hi hagi manat el primer
  24. 24. 2 4 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 24 entrenador. Finalment tindrà la funció de planificar el treball de rehabilitació en el cas que un dels jugadors es lesioni. L’entrenador de porters serà en Miquel Albarrán, tindrà la funció de dissenyar les tasques específiques pels porter, a més a més haurà de coordinar-se amb el primer entrenador per tal de dissenyar tasques juntament amb els jugadors de camp. També tindrà la funció de scouting serà l’encarregat d’analitzar el proper rival de l’equip i passar-li la informació al primer entrenador. La persona auxiliar serà en Victor Pérez, la seva funció serà la d’ajudar a organitzar els entrenaments durant les sessions de treball de l’equip i també la de relacionar-se amb l’àrbitre i l’altre equip durant els dies de partit. Entrenador i pares La presencia dels pares durant la practica esportiva durant les etapes de futbol base és inqüestionable, estaran presents en la majoria del temps, ja que són ells els encarregats de portar-los tant a entrenaments com a partits i també són els responsables de la formació i educació dels seus fills i és per això que és important que s’interessin per les activitats, conductes i rendiment en tots els seus àmbits i un d’ells és el futbol. Per tant partint d’aquesta base l’entrenador no pot considerar als pares com a simples taxista sinó que ha de col·laborar en les tasques de recolzament, com les de delegat o un simple contacte directe amb els entrenadors, per d’aquesta manera afavorir la formació integral dels jugadors, ja que a aquestes edats la formació es produeix en tres àmbits: col·legi, cada i camp de futbol. Segons Van Yperen (1994) en un estudi fet a l’escola de l’Ajax quan el rendiment dels jugadors era baix només apareixia estrès quan no hi havia cap tipus de recolzament dels pares. Finalment no cal oblidar que la relació entre entrenador i pares es limitara al terreny de joc, club o institució esportiva. Titulació corresponent de l’equip tècnic Per últim en el apartat més tècnic i burocràtic, serà imprescindible que l’entrenador tingui el títol d’entrenador nivell 1 i que estigui reciclat en el tema d’aprenentatge motor i d’habilitats motrius, també es important que comparteixi la filosofia de joc del club, ja que tots els equips segueixen una línia de treball. En quan al segon entrenador no és imprescindible que tingui cap tipus de titulació encara que pot resultar important, però si que és imprescindible que tingui experiència
  25. 25. Planificació temporada 2014-2015 25 en el àmbit esportiu, és a dir que hagi estat dins d’un vestidor, per tal de que sigui capaç de comprendre als jugadors. El preparador físic és important que tingui coneixements bàsics sobre càrregues de treball, distribució del volum, intensitat. L’entrenador de porters haurà de tenir experiència en entrenament de porters i serà important que aquesta persona hagi jugat en aquesta posició, ja que d’aquesta manera comprendrà millor quines són les necessitats que té un jugador en aquesta demarcació i pugui realitzar una millor preparació. 2.6.Lliga de competició L’equip que hem escollit és l’infantil “A” del Girona F.C. aquest equip competeix a la divisió d’honor de la seva categoria. Primer de tot cal aclarir que la categoria infantil suposa un canvi en les dimensions del terreny de joc, es passa del camp de futbol-7 a un camp de futbol-11 i del nombre de participants en el joc, es passa de 7 companys i adversaris a 11 companys i adversaris. El temps de joc també canvia, es juga un total de 70 minuts dividit en dues parts de 35 minuts cada una, amb un descans de 15 minuts entre les dues parts. En quan a la categoria, el nostre equip milita a la divisió d’honor Infantil, és la màxima i principal competició entre equips infantils de tot España. Es celebra anualment i la temporada es desenvolupa entre els mesos de setembre i abril, un cop finalitza la temporada els dos primer equip disputaran la Copa de Rei a nivell estatal, d’altre banda el quatre últims classificats descendiran a la divisió preferent, la conformen els 16 millors equips Infantils de tota Catalunya, on hi ha representats les categories inferior dels grans clubs del territori, el F.C Barcelona i R.C.D Espanyo l etc. El desenvolupament d’aquesta lliga és idèntic a la de les categories inferior, cada club s’enfronta en dues ocasions a la resta d’equips de la mateixa divisió, un cop com a local i l’altre com a visitant, seguint un calendari establert per un sorteig realitzat per la RFEF. Es disputa una jornada cada cap de setmana. Els partits finalitzaran als 80 minuts sense pròrrogues ni tandes de penals en el cas de acabar en empat. Pel Girona F.C. tenir equips que participen en aquestes categories el dota de prestigi i els hi permet una bona formació dels seus jugadors per tal de que arribin al primer equip en les millors condicions possible. D’aquesta manera mantenir l’equip en aquesta categoria serà l’objectiu prioritari de l’equip
  26. 26. 2 6 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 26 3. Qualitats físiques Conèixer les característiques fisiològiques que ha de tenir un bon jugador de futbol és molt essencial alhora de realitzar una bona programació, ja que cada esport requereix unes demandes físiques concretes, i hem de tractar d’ajustar al màxim el treball de les qualitats físiques. És per aquest motiu que les mesures antropomètriques i la composició corporal són molt importants, ja que donarà certa superioritat als jugadors en les jugades on es produeix un enfrontament directe, sobretot en aquestes edats on es comencen a veure els primers canvis de la adolescència i s’observen grans diferències físiques entre els jugadors que ja han començat el canvi i els que encara no. No existeixen dades suficients per definir una composició corporal idònia per un jugador de futbol en etapa Infantil, però tot i això si podem dir que és necessari un nivell adipós baix, sense deixar de banda la necessitat d’un percentatge mínim de greix corporal (3-5% en homes i un 8-10% en dones) per mantenir la integritat funcional. Un altre punt a destacar és la gran importància de la força relativa, és a dir, el fet de traslladar el nostre propi cos en l’espai, d’aquí la necessitat de trobar una relació òptima entre la força i el pes corporal. No podem oblidar que en qualsevol esport hi intervenen varies qualitats condicionals i que algunes prevalen per sobre de les altres. Seguint aquesta afirmació, és evident que un maratonià tindrà com a qualitat condicional més desenvolupada la resistència i un halteròfil la força. En aquest sentit, abans de realitzar una planificació és important analitzar l'esport, quins factors limitant té i quines qualitats físiques prevalen més que les altres A partir d'aquí, s’ha de centrar la planificació i la programació atenent a les necessitats i/o als requeriments que es puguin donar. De la mateixa manera s'expressava Bompa (2009):“Los entrenadores rara vez analizan los factores limitantes del rendimiento de los jugadores, cuáles son sus puntos débiles en su camino a la excelencia. Definir los factores limitantes del rendimiento te ayudará a concentrarte en los elementos que impiden a los jugadores mejorar” A continuació analitzarem els factors limitants del rendiment en el futbol, a més d'altres paràmetres que considerem que són de vital importància per tal de realitzar una bona preparació física. (Bompa, 2009)
  27. 27. Planificació temporada 2014-2015 27 Sistemes d'energia dominant: alàctic i aeròbic. Ergogènesis: 40% alàctic, i 60 % aeròbic  Accions ràpides i potents amb accions explosives, xuts, canvis de direcció i salts amb rematada.  Períodes de recuperació curts (40 segons). 3.1. Factors limitant del rendiment  Potència reactiva.  Capacitat anaeròbica  Resistència de la potència.  Agilitat. 3.2.Finalitats de l’entrenament  Augment de l'agilitat i els temps de reacció i de moviment.  Desenvolupament del sistema aeròbic durant la pretemporada, amb la finalitat d’assimilar millor les càrregues i com a base d'una preparació més específica a més d'aconseguir una millor recuperació.  Millora de la força explosiva amb base a augmentar la potència de salt i la potència per rematat. Per tant, atenent a aquests factors anteriorment descrits, a continuació descriurem com treballar les diferents qualitats físiques per tal d'obtenir un millor rendiment en els jugadors de voleibol.. 3.3.Entrenament de la força Entrenament de la força explosiva Generalment, el desenvolupament de la força explosiva en nens requereix l'ús de càrregues mitges , normalment entre el 40% i el 60% de 1 RM. L'objectiu de l'entrenament de la força explosiva és augmentar la capacitat dels jugadors de reclutar el major nombre de fibres musculars en el menor temps possible, fet que es produeix en les accions de xut, canvis de direcció fintes...
  28. 28. 2 8 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 28 Periodització de l'entrenament de la força A l'hora de planificar un treball de força màxima s'ha de tenir en compte que també s’ha de realitzar un treball de força resistència prèviament. Seguidament descriurem com perioditzar el treball de la força màxima en diferents fases segons Bompa (2009): 1) Entrenament de l'adaptació anatòmica: l'objectiu d'aquesta fase és adaptar el cos a la càrrega i preparar les estructures musculars i lligamentoses per les següents fases. Aquesta fase sol durar entre quatre i sis setmanes tot i que depèn de cada esportista. 2) En l'entrenament de la potència el sistema neuromuscular s'acondiciona per augmentar el ritme de descàrrega de les fibres de contracció ràpida. Això significa que les fibres de contracció ràpida s'estimulen per contraure’s més ràpidament. L'èxit d'aquesta fase depèn directament de l'anterior fase, en la qual les fibres de contracció ràpida han estat estimulades. Aquesta fase pot durar entre quatre i cinc setmanes. 3) El manteniment de la força màxima i la potència es dóna durant la fase de competició. Aquesta fase es caracteritza per mantenir les adaptacions anteriorment aconseguides i, per tant, s'ha de mantenir el treball de la força màxima i de la potència en menor mesura durant aquesta fase per tal que no hi hagi una disminució exponencial. 4) La fase de transició consta d'una reducció del treball per després tornar a carregar i tornar a iniciar el cicle. És important que durant aquesta fase es treballin les dues qualitats per no tornar a començar de zero, és a dir, partint ja d'adaptacions.
  29. 29. Planificació temporada 2014-2015 29 3.4. Entrenament de l'agilitat i la rapidesa Segons Bompa(2009) l'agilitat és la capacitat per accelerar i desaccelerar ràpidament els moviments, canviar ràpidament de direcció i variar ràpidament els patrons de moviment. Algun exemple podria ser el joc de peus ràpids durant una finta, el ritme de moviments dels jugadors... L'agilitat depèn en gran mesura de la potència i la seva clau es centra en la coordinació dels moviments de desacceleració-acceleració. La desacceleració o reducció de la velocitat és el resultat de la càrrega excèntrica preferentment dels quàdriceps. A partir d’aquí es produeix un emmagatzemant de l’energia cinètica en els músculs durant la desacceleració i aquesta s’utilitza durant la fase d’acceleració. La fase d’acceleració és l’augment de la velocitat com a resultat de les contraccions concèntriques de tots els músculs que intervenen en la flexo extensió de cames. Gràcies a l’entrenament de la potència considerem que la desacceleració i l'acceleració es duran a terme de manera més eficaç i eficient durant les accions de joc. a. Tot i que l'agilitat depèn de la potència en gran mesura, haurem de valorar dos factors que també hi intervenen durant aquestes dues fases: l'habilitat del jugador en els seus moviments per l'espai i la força que aquest que aplica contra el terra. La periodització de l'agilitat L'agilitat és una capacitat que es desenvolupa al llarg dels anys i que té un important component coordinatiu que es desenvolupa en fases de formació. A l'hora de perioditzar el treball d’agilitat s’ha de tenir en compte que s'aconsegueix un bon nivell d'agilitat per la contínua repetició d'exercicis d'agilitat, seguits d'una progressió de patrons de moviment de l'agilitat de simples a complexes. En el cas que ens ocupa, l’equip es troba en plena fase de formació i, en concret es troben a l’inici del diferents canvis morfològics i fisiològics corresponents a l’adolescència, el treball d’agilitat començarà amb una fase d’inici d’adquisició d’habilitats específiques, centrat en l’aprenentatge i la realització d’exercicis individuals i col·lectius. La metodologia emprada serà la realització d’exercicis curts que milloraran on es treballarà la rapidesa, l’explosivitat i els canvis ràpids de direcció.
  30. 30. 3 0 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 30 El treball d’agilitat continuarà amb una altra fase més propera a la competició que inclourà i combinarà exercicis d’agilitat, rapidesa, velocitat i potència específics de l’esport. Per tal d'entrenar l'agilitat cal tenir en compte una sèrie paràmetres que determinaran la qualitat del rendiment. Intensitat Quan es realitzin els treballs d’agilitat per tal de que aquest estímul sigui significatiu pels jugadors es treballarà a altes intensitats entre el 90% i el 95%. Duració La duració dels exercicis serà variada, ja que estarà determinada pels sistemes energètics que es vulguin desenvolupar dins de l’exercici. Preferentment s’utilitzarà exercicis d’entre 5 i 10 segons pels exercicis on es sistema energètic predominant és l’anaeròbic alàctic i alguns exercici d’entre 20 i 90 segons per sèries en que s'utilitza el sistema làctic, és un sistema energètic que no tenen totalment desenvolupat a aquestes edats però es pot fer una introducció per tal de començar a sentir sensacions de fatiga pel lactat. Per evitar els possibles efectes negatius de la fatiga durant el desenvolupament dels exercicis d'agilitat d'alta intensitat, el temps total en una sessió d'entrenament ha de ser entre 3 i 10 minuts. Els temps de descans han de ser entre 2 i 3 minuts i la sessió total ha de ser d'uns 35 minuts.
  31. 31. Planificació temporada 2014-2015 31 3.5.Entrenament de la resistència La resistència és la capacitat de realitzar treballs d’una durada llarga amb un sosteniment concret de la intensitat. La fatiga és el principal factor limitant per al rendiment. Es diu que els jugadors tenen resistència quan no es fatiguen fàcilment o quan poden aguantar i continuar entrenant o jugant en estat de fatiga. Els atletes poden rendir en condicions de fatiga quan s’adapten a les especificitats del treball que estan realitzant (Bompa. 2009). Classificació de la resistència Hi ha diferents classificacions de la resistència segons el nivell d’especificitat, són:  La resistència general és la capacitat per a prolongar el rendiment d’una activitat en la que participen els grups musculars i els sistemes fisiològics.  La resistència específica (de l’esport) és la capacitat que té un jugador per a realitzar moltes repeticions d’accions tècniques i tàctiques durant un entrenament o partit. Quan més forta sigui la resistència d’un jugador, més fàcil li resultarà superar l’estrès que causa un entrenament o un partit. Resistència aeròbica És la capacitat per a realitzar un treball durant un període de temps prolongat i superar la fatiga específica induïda pel sistema aeròbic. Relacionada amb la resistència muscular, ja que és el sistema muscular el que realitza el moviment continu depenen de l’aportació d’oxigen que prové del cor a través de la sang i aquesta és utilitzada pels músculs. Les tècniques respiratòries adequades desenvolupen un paper molt important en l’entrenament de la resistència. Durant les repeticions més llargues, els jugadors han d’aprendre a respirar profundament i rítmicament. Les espiracions actives són essencials per aguantar un partit complet. Una respiració potent és encara més important durant les fases crítiques d’un partit, quan els jugadors estan cansats. Una aportació adequada d’oxigen durant períodes de fatiga elevada és crucial per a superar aquests períodes d’estrès. Resistència anaeròbica alàctica Consisteix en la capacitat que té l’esportista per a tolerar la fatiga produïda per la repetició d’activitats de curta durada (inferiors a 12 segons) a una intensitat del 100%. El rendiment depèn en gran mesura de la força i la velocitat i és per això que els
  32. 32. 3 2 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 32 processos anaeròbics aporten més del 80% de l’energia necessària per a les accions atlètiques curtes. L’alt deute d’oxigen només es solucionarà durant els intervals de descans. Capacitat aeròbica És la capacitat del jugador de futbol per a produir energia en presència d’oxigen i és el determinant bàsic de la capacitat de resistència general d’un jugador de futbol. La capacitat de transportar oxigen dins del cos n’és un factor limitant. Una alta capacitat aeròbica també facilita la ràpida recuperació entre les diferents accions que es poden produir durant un partit i entre entrenament. Una ràpida recuperació ajuda als jugadors a reduir els seus intervals de descans i a realitzar treballs a intensitats més altes durant més vegades Capacitat anaeròbica La intensitat del rendiment d’una sèrie tàctica en particular determina la quantitat d’energia que aportarà el sistema anaeròbic, el qual produeix energia en absència d’oxigen. Una alta capacitat aeròbica es converteix de forma positiva en capacitat anaeròbica. Periodització i entrenament de la resistència Durant un pla anual, la resistència es desenvolupa d’una forma molt sistemàtica al llarg de tres fases d’entrenament principal que apareixen a la taula adjuntada a continuació al final de la pàgina. La resistència aeròbica, segons nombrosos autors, ha de desenvolupar-se durant la fase de transició i al principi de la fase preparatòria mitjançant l’ús del mètode continu, amb repeticions llargues i l’entrenament del ritme a una intensitat de moderada a mitja. Les càrregues de treball també han d’augmentar progressivament -sobretot el volum total d’entrenament- a mesura que l’entrenament va arribant al seu nivell més alt durant la fase preparatòria específica del pla anual. Durant la transició de la resistència aeròbica a la anaeròbica i específica de l’esport és essencial continuar posant èmfasi a la resistència aeròbica.
  33. 33. Planificació temporada 2014-2015 33 En funció de les especificitats de l’esport, l’ergogènesis de cada activitat i la posició en la que juga cada jugador, es van introduint elements d’activitat anaeròbica. El ritme de l’activitat i la dels exercicis específics és cada vegada més intens. La resistència específica del futbol coincideix amb la fase de pre-competició i continua durant el calendari de joc. FASES Preparatòria De competició Transició SUBFASE General Específica Pre- competició Partits de lliga Transició PERIODITZ ACIÓ Resistència aeròbica Resistència aeròbica. alàctica. Resistència específica Resistència específica de l’esport / posició Resistència específica de l’esport / posició Resistència aeròbica Entrenament de la resistència aeròbica L’eficàcia fisiològica dels diferents sistemes i òrgans que es troben involucrats en una tasca aeròbica augmenta de forma més efectiva quan l’entrenament consta de treball de menor intensitat i major durada. Els següents punts constitueixen els principis d’entrenament més significatius per al desenvolupament de la resistència aeròbica: - La durada de les repeticions dels exercicis haurà de variar en cada sessió. Moltes d’elles es situaran entre els 10 i 20 minuts de durada per tal de millorar la resistència aeròbica (molt important en els partits de futbol). A més, són molt necessàries les repeticions de 3 a 10 minuts per a millorar la resistència aeròbica mitjançant tasques tàctiques i tècniques. - La intensitat de l’entrenament serà inferior al 70% de la velocitat màxima. L’estímul de l’entrenament per tal de que sigui efectiu el ritme cardíac per sobre de 140 pulsacions per minut tindrà, si no fos així tindria un efecte insignificant en la millora de la capacitat aeròbica dels jugadors. - Per a desenvolupar correctament la resistència aeròbica el mètode treball serà Intervàlic llarg amb temps de descans han de ser de 45 a 90 segons. Normalment, quan el ritme cardíac baixa de 120 pulsacions per minut, el treball pot realitzar-se sense dificultat.
  34. 34. 3 4 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 34 - Durant intervals de descans l’activitat sol ser de baixa intensitat per facilitar la recuperació Entrenament de la resistència alàctica La majoria dels mètodes utilitzats es realitzen amb activitats d’alta intensitat i en podem determinar els conceptes següents: - La intensitat pot variar des de nivells submàxims a nivells màxims tot i que s’utilitzen diferents intensitats durant l’entrenament. Les intensitats entre un 90 i 95% serveixen per millorar la resistència anaeròbica. - La durada del treball ha d’anar de 5 a 12 segons, ja que dins d’aquest interval és quan es desenvolupa el sistema anaeròbic alàctic. - Els intervals de descans en una activitat d’alta intensitat han de ser suficientment llargs (entre 2 i 7 minuts) per recuperar el deute d’oxigen. - Les activitats durant els intervals de descans han de ser lleugeres i relaxants per facilitar la recuperació i la recàrrega energètica. No es recomana un repòs total ja que fa caure l’excitabilitat del sistema nerviós. - El treball dissenyat per a desenvolupar la capacitat alàctica és molt intens i el número de repeticions és baix o mig per poder sostenir una alta intensitat d’entrenament.
  35. 35. Planificació temporada 2014-2015 35 3.6. Entrenament de la velocitat de reacció Existeixen diferents versions sobre els conceptes de velocitat. Segons Harre (1987), la velocitat és la capacitat condicional de realitzar accions motores en el menor temps possible. Segons Grosser (1992), la velocitat és la capacitat d’aconseguir, en base a processos cognitius, la màxima força volitiva i funcionalitat del sistema neuromuscular, una rapidesa màxima de reacció i de moviment en condicions establertes. Segons García Manso et al. (1998), la velocitat és la qualitat que ens permet realitzar accions motrius en el menor temps possible i amb la màxima eficàcia. No s’han de confondre el concepte de rapidesa (accions aïllades que estan constituïdes per un sol moviment) amb el de velocitat (moviments encadenats dins d’una acció esportiva realitzats en el menor temps possible i amb la màxima eficàcia). Tipus de velocitat de reacció  Simple És una resposta conscient a un estímul prèviament conegut que s’ha donat de manera inesperada.  De Reacció És la capacitat que té l’organisme per a reaccionar a un o més estímuls escollint la millor resposta possible per a respondre’l amb la velocitat, la direcció i la tècnica correcta. El cervell ha rebre i processar la informació disponible abans que els músculs iniciïn la resposta. El temps que passa entre que es detecta l’estímul i es respon és el que s’anomena temps de reacció. Planificació i entrenament de la velocitat de reacció El treball de la velocitat de reacció és molt important, ja que ofereix un gran avantatge en la majoria d’esports d’equip, com és el cas del futbol. Aquesta es pot arribar a millorar a través de l’entrenament. Tot i això, la capacitat de reaccionar ràpidament és, en certa manera, genètica. Aquest tipus de velocitat es veu en un alt grau condicionada per la motivació i la concentració dels jugadors en tasques específiques. Els exercicis de velocitat de reacció es duran a terme durant l’inici de la sessió, ja que els jugadors no tenen sensació de fatiga com durant el desenvolupament o el final d’aquesta. De tant en tant, però, és convenient realitzar aquests exercicis en situacions
  36. 36. 3 6 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 36 de fatiga per a preparar els jugadors en condicions similars a les que es poden trobar durant el desenvolupament d’un partit. En definitiva, hi ha una gran quantitat de mètodes d’entrenament que poden desenvolupar la velocitat de reacció com l’entrenament audiovisual, els exercicis de bola loca o l’entrenament amb el panell Dynavision.
  37. 37. Planificació temporada 2014-2015 37 3.7.Entrenament de la flexibilitat La flexibilitat és la capacitat d’aprofitar les possibilitats de moviment de les articulacions de la millor manera possible. Es considera una necessitat i a la vegada una simple mesura complementària. L’entrenament, sobretot el de força i velocitat, provoca desequilibris musculars que han de ser contrarestats contínuament. Freqüentment, els jugadors presenten un desenvolupament desigual entre la musculatura agonista i antagonista com a conseqüència de l’entrenament (un exemple clar pot trobar-se en la descompensació de la musculatura anterior = quàdriceps i la musculatura posterior = isquiosural). Aquests fenòmens produeixen dolor i es van agreujant de manera progressiva. Els efectes més importants dels desequilibris musculars són una limitació de la coordinació intra i intermuscular, un menor pre-estirament de la musculatura, una menor eficiència de les vies energètiques, un augment de les possibilitats de lesió, fortes limitacions motores i una pèrdua de la capacitat de rendiment específic de la força velocitat. Per tal de prevenir aquests problemes s’han de dur a terme els estiraments conjuntament amb exercicis de relaxació i treball aeròbic de baixa intensitat (50-60% del consum d’O2) ja que d’aquesta manera s’estan aplicant mesures regeneratives i s’escurçarà a la meitat o a una tercera part el temps de recuperació. Tots aquests efectes mostren que la flexibilitat és una part fonamental del treball necessari per aconseguir un desenvolupament muscular òptim. Per aquest motiu s’ha de: - Estirar els grups musculars escurçats. - Enfortir la musculatura debilitada. - Combinar l’entrenament de força i velocitat amb els estiraments: • Estiraments previs a l’entrenament de força i velocitat (durant l’escalfament). • Alternar exercicis per desenvolupar la força o la velocitat i exercicis d’estirament (en els que el jugador estira durant 10-12 segons la musculatura treballada). • Estiraments finals, durant almenys deu minuts després de l’entrenament.
  38. 38. 3 8 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 38 Els mètodes per augmentar la mobilitat articular es divideixen en estàtics i dinàmics. Els estiraments estàtics s’associen a moviments lents i controlats que condueixen a l’articulació a un punt de tensió no dolorosa que frena el propi moviment. Un cop s’arriba a aquest punt, el jugador l’ha d’aguantar durant un cert temps. Els estiraments dinàmics serveixen per augmentar la mobilitat articular i s’associen sempre a la presència de moviment articular. Degut a que la majoria de moviments que s’utilitzen en el voleibol són balístics, els estiraments dinàmics són apropiats en termes d’especificitat d’entrenament (Alter, 1990-91). Els estiraments estàtics es poden dividir en actius i passius, mentre que els dinàmics poden ser actius, passius i cinètics. Es considera com a estirament actiu tot aquell exercici en el que el jugador aconsegueix el seu objectiu a través de la contracció d’aquells músculs que produeixen moviment de manera natural. La forma passiva és aquella que permet al jugador aconseguir l’estirament mitjançant l’ajuda de forces externes com la gravetat, algun aparell, una persona... En el mètode dinàmic cinètic, el jugador fa ús de la inèrcia de les masses corporals a una alta velocitat per aconseguir l’estirament desitjat. Les millors tècniques per millorar quantitativament l’amplitud de moviment són els mètodes mixtes que combinen les tècniques actives i passives d’estirament amb contraccions musculars isomètriques. Mètode dinàmic Els exercicis dinàmics d’estirament han de realitzar-se en sèrie, augmentant de manera gradual l’amplitud de moviment fins arribar al màxim. Un escalfament previ pot evitar possibles lesions musculars. Mètode estàtic Quan el jugador arriba al punt màxim d’estirament no dolorós l’ha d’aguantar durant un període de temps prolongat per tal de produir una relaxació i reduir la tensió. És aconsellable estirar el múscul entre 10 i 30 segons.
  39. 39. Planificació temporada 2014-2015 39
  40. 40. 4 0 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 40 4. Planificació de l’entrenament esportiu Segons el Diccionari de Ciències de la Educació planificar és: el procés que hem de seguir per aconseguir objectius concrets en uns terminis acabats i en etapes definides, partint del coneixement i de l’avaluació científica de la situació d’origen i utilitzant de manera racional els mitjans naturals i els recursos humans possibles. Des d’aquesta definició en tota planificació és precís partir d’un estudi previ del grup que ens permeti delimitar uns objectius a curt, mig i llarg termini; havent establert uns continguts seqüenciats que afavoreixin uns aprenentatges concrets a nivell: físic, tècnic, tàctic i psicològic; sent precís preveure la utilització d’uns recursos materials (material esportiu) i humans (personal qualificat). Dins d’una planificació hem de tenir en compte: la descripció, la previsió, la organització i el disseny de tots i cada un dels esdeveniments de l’entrenament, com un dels mecanismes de control que ens permetin modificar aquests esdeveniments per tal que el jugador pugui aconseguir els resultats desitjats en la competició esportiva. La posada en marxa, el procés de planificació, exigeix: partir d’una avaluació prèvia de les capacitats del subjecte; establir uns objectius amb una seqüenciació temporal; dissenyar un programa racional d’activitats; determinar uns mitjans de control; executar el pla d’acció prèviament dissenyat i avaluar el resultat final del procés. Concretament és necessari conèixer alguns aspectes relacionats amb el treball per el qual va passar aquest equip en anys anteriors. Segons García Manso (1996) els passos a seguir poden ser els següents: o Conèixer el nivell de rendiment de la temporada anterior o Conèixer el nivell de compliment dels objectius marcats o Conèixer el nivell d’entrenament realitzat o Conèixer el perfil condicional dels esportistes o Conèixer els resultats de què es disposa A l’analitzar aquestes dades podem arribar a determinar les causes que provocaren el rendiment de l’equip en la temporada anterior, i començar a delimitar les vies per les quals ha de desenvolupar-se el treball pel present any. El sistema de joc adoptat per l’equip: pot ser un altre factor que tingui repercussió en el rendiment de l’equip durant la temporada, ja que les característiques físic-tècniques dels jugadors pot determinar l’ús d’un o altre sistema de joc, tant a nivell ofensiu, com defensiu. Cada sistema exigeix una distribució espacial, així com un nivell de condició
  41. 41. Planificació temporada 2014-2015 41 física diferent; per tant, l’entrenador encertarà amb el sistema segons el coneixement dels seus homes. Igualment, és important com l’àmbit psicològic facilita que l’equip es senti segur dins un sistema i no depengui exclusivament de la iniciativa de l’equip contrari. 4.1.Temporització del pla d’acció Considerant que l’entrenament esportiu és un procés de molts anys, una de les seves claus és poder anticipar les característiques que determinen el rendiment esportiu. Per dur a terme la planificació de l’entrenament a llarg termini han de complir-se les següents condicions: o Una clara determinació de l’estructura de l’entrenament o L’acceptació del programa d’entrenament per part dels jugadors o La inclusió del control i les modificacions de la planificació en el mateix projecte d’entrenament o Establir una bona harmonia entre el contingut i els mètodes d’entrenament. El macrocicle: és l’estructura que coincideix amb la durada d’una temporada; en el nostre cas s’iniciarà a mitjans d’agost i finalitzarà a principis de juny. Hi podem distingir els següents períodes: a) Període preparatori: tindrà una durada de quatre setmanes tenint en compte l’inici de la lliga. Durant aquest període, tindrà prioritat la preparació física general, el treball dels elements tècnics i tàctics bàsics, a partir d’exercicis amb alt voltatge i escassa intensitat. A mesura que s’apropi la competició, el tipus d’activitats tendiran a més específiques i intenses. b) Període competitiu c) Període transitori 4.2.Aplicació pràctica A l’hora de dur a terme la planificació, tindrem en compte una sèrie de paràmetres que ens serviran per orientar la planificació, les característiques de l’equip, dels objectius previstos.
  42. 42. 4 2 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 42 4.3.Problemàtiques de l’entrenament esportiu L’entrenador té com a missió principal ajudar al jugador a desenvolupar el seu talent esportiu, el que inclou no només els factors de tipus físic-motor, sinó els psicològics, que repercuteixen clarament en el seu rendiment esportiu. Tant el talent físic, com la seva actitud determinen l’actuació del jugador dins de l’entrenament per la competició, sent una tasca de l’entrenador atendre ambdós aspectes i resoldre aquells problemes relacionats amb la seva pràctica. L’entrenador ha de saber en tot moment sobre què i com motivar els jugadors, perquè cada un posseeix un potencial diferent que li permetrà rendir en la seva actuació esportiva. Sent la preparació del tècnic un dels factors determinants per dissenyar programes d’intervenció que serveixin per millorar l’actuació de l’esportista. Hem de conèixer més àmpliament a la persona a la que entrenem, hem de saber com transmetre les nostres experiències i coneixements i com aprofitar millor per obtenir un millor rendiment al talent de cada jugador. Un dels aspectes importants en la formació de l’entrenador és arribar a conèixer millor els jugadors de la plantilla, com saber ajustar-se als diferents tipus de personalitat que existeixen en l’equip de futbol. Hem de tenir present que una de les claus del bon entrenament és la capacitat de l’entrenador per gestionar el comportament interpersonal, que complementi una bona preparació física, tècnica o tàctica. Si deixem sense atendre els àmbits humanístics del grup, els problemes d’aquest poden arribar a generar carències en el rendiment general. Hem de tenir present que no existeixen regles fixes pel que fa als models d’intervenció amb els jugadors, i mentre que per un entrenador un jugador pot resultar conflictiu, per un altre aquest mateix es pot ajustar perfectament al seu esquema d’equip. Hem d’establir per això, controls per impedir que els trets individuals dels jugadors es converteixin en una força negativa dins del funcionament regular de l’equip. Entre els problemes que habitualment sorgeixen en la pràctica esportiva i que han de resoldre’s gràcies a l’entrenament es troben els següents: La complexitat de la pròpia pràctica esportiva: existeixen una sèrie de característiques de la pròpia pràctica del futbol, que incideixen clarament en la seva complexitat: -El nombre elevat de jugadors que intervenen en cada equip, amb les característiques físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques de cadascun d’ells.
  43. 43. Planificació temporada 2014-2015 43 A pesar que l’entrenador sembli tenir previst i controlat la majoria de situacions que sorgeixen al llarg de la temporada, poden aparèixer noves problemàtiques com: -No aconseguir els resultats esperats pel nivell de la plantilla. -Canvis en la programació per: lesions, factors climatològics, canvis de calendari i horaris dels partits de competició, etc. -Problemes interns amb alguns jugadors. -Canvis en la pròpia direcció tècnica de l’equip. Com a conclusió, hem de tenir en compte tant el nivell de planificació general de l’equip, on un dels principals indicadors acostuma a ser el rendiment durant la competició, i per altra la planificació individual de cada un dels components de l’equip, els referents bàsics del qual són el nivell desenvolupament i l’estat de forma de cada un d’ells
  44. 44. 4 4 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 44 5. Metodologia 5.1.Metodologia integrada La metòdica de l’entrenament esportiu engloba i acull tots els aspectes que configuren l’organització de l’entrenament esportiu: selecció i ordenació de mètodes i continguts. Com és lògic, cada tendència ideològica de l’entrenament es caracteritza per l’ús de diferents metodologies per aconseguir els seus objectius. La teoria de l’entrenament, com altres àrees del coneixement, és clarament polimetòdica. Dins la metòdica de l’entrenament es diferencien dos tipus de metodologies (Solé, 1995) a) La pluridisciplinar: que es relaciona amb la idea que el màxim rendiment esportiu s’obté a través de la suma dels elements que intervenen i determinen la millora esportiva (tècnica, tàctica, física, i psicològiques i visuals) però amb objectius aïllats i totalment diferenciats. b) La integrada: que es basa en què en la pràctica esportiva, les habilitats tècnic- tàctiques, físiques, psicològiques i visuals (Solé, 1993) s’expressen íntimament unides i diferenciades. Aquesta metodologia comporta una integració i combinació entre diferents tipus de càrrega, però el comú denominador d’aquesta metodologia és sempre la tècnica i la tàctica. A través d’elles es desenvolupen les restants qualitats que intervenen en el rendiment. En funció de les característiques individuals, l’entrenament s’organitza posant l’accent sobre una qualitat física, psicològica o visual per obtenir un rendiment d’una manera interrelacionada. Serà aquesta la que centri la nostra atenció. Entre les característiques d’aquesta metodologia destaquem: a) El seu denominador comú el constitueixen la tècnica i la tàctica. Aquestes s’utilitzen com a mitjà per la millora de les habilitats psicològiques, visuals i físiques. Aquestes es combinaran de diferent manera per dissenyar microcicles i sessions segons l’objectiu que es pretén aconseguir. b) L’entrenament integrat en el futbol comporta una gran especificitat. A través de la tècnica i la tàctica es pot treballar amb exactitud els músculs i capacitats que l’esportista sol·licita en el transcurs de les competicions, fenomen que facilita la modelació de l’entrenament.
  45. 45. Planificació temporada 2014-2015 45 c) Suposa un tipus d’estímuls més motivant pel futbolista, doncs el que realment troba interessant és la pràctica de la seva disciplina. d) Aporta una concepció més global de l’esport, fent que l’esportista ho entengui com un tot. Estableix una escala d’importància segons l’interès personal de l’esportista. e) La metodologia integrada requereix un model tècnic estabilitzat i automatitzat per part del futbolista. També és necessari que la dificultat de les habilitats tècnic-tàctiques vagin en consonància de la millora de les capacitats condicionals que es pretenen. f) S’han d’integrar habilitats que es complementin mútuament, de forma que es faciliti el desenvolupament de l’altra. Per exemple, la combinació de l’acomodació negativa amb la relaxació o la relaxació amb la flexibilitat Es desprèn de tot això un nou paradigma que no és conèixer l’esport, sinó conèixer a l’esportista i les teories cognitives i estructuralistes, doncs aquestes ens aproparan al coneixement de l’ésser humà. Aquestes teories es centren en el coneixement de la persona com a ésser viu, com una estructura que s’articula a través de les relacions de sis capacitats (veure gràfic). Aquestes estructures evolucionen i estan connectades entre si, en tant en quan la seva intervenció amb el medi i amb ells mateixos. Com diu Seirul·lo, la solució està en crear situacions simuladores preferencials, tasques real d’interacció en las que per resoldre sigui necessari la optimització d’algun d’aquests sistemes, d’alguna d’aquestes estructures respecte d’altres. El jugador no deixa de ser un ésser humà que està constantment en estat d’evolució i adaptació, on s’interrelacionen sentiments, emocions, processos d’informació, relacions socials, intel·ligència i per tant el seu entrenament ha de ser enfocat com “un tot organitzat” (Teoria general dels sistemes) en els que es pretén trobar regles generals o situacions vàlides i aplicables a qualsevol sistema i en qualsevol nivell de la realitat.
  46. 46. 4 6 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 46 Metodologia tasques Aquestes situacions que configuren la sessió d’entrenament s’organitzen i estructuren a través de les tasques. La tasca és una situació simuladora del joc, modificada i/o acceptada per incidir sobre determinats aspectes dels nostres jugadors i equip que desitgem millorar. La tasca està composta per un contingut (un o més exercicis) i per unes condicions que acompanyen la seva realització. Per exemple, el número de repeticions, la intensitat, el descans, les consignes a respectar en la seva execució, etc. La semblança de tots aquests components amb el joc determinarà el nivell d’especificitat de la tasca. En funció del predomini del caràcter de les situacions d’una tasca es diferencien: a) Tasques de caràcter genèric: la naturalesa i la organització de la càrrega és totalment diferent en la competició. Per exemple, per un futbolista en el període transitori, millorar la seva resistència realitzant una excursió en mountain-bike. b) Tasques de caràcter general: la naturalesa i la organització de la càrrega és una mica semblant a l’observada en competició però la presa de decisió és nul·la. Un exemple podria ser realitzar un fartlek sense pilota en el camp de futbol. c) Tasques de caràcter dirigit: la naturalesa i la organització de la càrrega s’assembla a l’observada en competició. Inclouen elements coordinatius específics i presa de decisions inespecífiques. Per exemple, un circuit tècnic on s’inclouen la pilota amb els elements que conformen la força; salts, lluita, carreres i xut a porteria. d) Tasques de caràcter especial: la naturalesa i organització de la càrrega és semblant a la competició. La presa de decisió és específica. Per exemple, una conservació 4 x 4 amb 3 comodins. e) Tasques de caràcter competitiu: aquelles que estan compostes per continguts competitius. Per exemple, un partit 8 x 8 amb porters amb principis i subprincipis tàctics concrets (demarcació habituals dels jugadors).
  47. 47. Planificació temporada 2014-2015 47 Metodologia Automatismes Un automatisme és l’encadenament de diferents accions col·lectives entre els diferents jugadors d’un equip. Al tractar-se de categoria Infantil els automatismes seran de real importància, ja que ajudarà als jugadors a moure’s dins del nou terreny de joc i associar- se amb els companys amb major facilitat. Durant tota aquesta temporada treballarem majoritàriament amb automatismes parcial, és a dir que intervindrà una o dues línies del camp de manera aïllada durant l’exercici, ja que així creiem que els hi resultarà més senzill als nostres jugadors agafar els conceptes de moviments bàsics. Les característiques dels automatismes seran les següents:  Es basaran en 3 o 4 idees bàsiques de conceptes de moviments  El jugador ha de saber en tot moment que ha de fer amb la pilota i els seus companys coneixen les opcions que té aquest  Creació de jugada d’estratègia amb la pilota en joc.  Els automatismes estaran orientats al sistema de joc que utilitzarem durant la competició. Hi ha tres tipus d’exercici amb els qual es poden treballar els automatismes, que són els exercicis de mecanització, maduració i perfeccionament. Els exercici de mecanització els desenvoluparem durant la pretemporada, consisteixen en treballs analítics sense presa de decisions per part del jugadors. La finalitat principal d’aquests exercicis és la d’assentar les bases del sistema de joc i l’adaptació al nou terreny de joc, durant aquesta fase es treballaran exercici de basculacions, sortida de pilota i fins i tot finalització. Els exercís de maduració i perfeccionament són els que utilitzarem durant la temporada amb aplicacions més reals de joc, ja que s’introduirà oposició real als exercici es faran exercicis de conservació, situacions de 4x4.. Finalment destacar que en qualsevol dels tres tipus podem treballar un automatisme en concret només s’ha de tenir clar quin són les bases que vols assentar en el teu equip.
  48. 48. 4 8 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 48 6. Continguts En aquesta secció del treball es presenten i desenvolupen els diferents continguts que es treballaran durant la temporada. No hi son tots ja que només s’expliquen els que adequats per a la categoria i el sistema de joc que s’utilitzarà. 6.1.Principis tàctics defensius  Pressing: La pressió és una acció tàctica defensiva, que es realitza un cop el nostre equip ha perdut la pilota, amb la finalitat d’evitar la llibertat d’acció de l’equip rival i per tant evitar el joc ofensiu d’aquests. Cal fer una distinció entre els conceptes pressió i pressing. La pressió és una acció individual on es pretén reduir l’espai i el temps de la jugada al posseídos de la pilota. És considera pressing quan intervenen més d’un jugador i cooperen entre ells, per recuperar la possessió de la pilota. Evidentment per executar una bona acció de pressing caldrà que cada jugador exerciti una bona pressió al jugador rival més proper. Hi ha diferents tipus de pressing, segons la línia que l’aplica i la zona on s’aplica: o Pressing en zona o Pressing per acumulació de jugadors o Pressing marcant el fora de joc o Pressing per línies
  49. 49. Planificació temporada 2014-2015 49 o Pressing alt, és a dir a partir de límit de l’àrea o Pressing mig, a partir de 3/4rts de camo o Pressing baix, a partir de la línia de mig camp  Marcatge: Acció tàctica defensiva individual i col·lectiva on els es situen a prop de l’adversari i dificulten la progressió del joc de l’equip contrari evitant la finalització d’aquest. En el nostre cas només utilitzarem el marcatge en zona  Replegament: Són el moviments en retoces que realitza els jugadors de manera coordinada un cop han perdut la possessió de la pilota, tornant el més ràpid possible a les seves posicions de partida. Aquesta acció en permetrà contrarrestrar el joc de l’equip contrari o el seu contraatac, a més a més es crea una gran densitat de jugadors en zones defensives i això perjudica a l’atac de l’adversari. Per tant caldrà que hi hagi
  50. 50. 5 0 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 50 gran velocitat en l’acció, ordre i intel·ligencia. Hi ha diferents tipus de replegament, depenent fonamentalment de desenvolupament del joc, i de la tàctica que utilitzi l’equip: o Replegament per línies o Replegament de l’equip senser o Replegament individual o Replegament fins a posicions defensives o Replegament fins a una demarcació assignada. En funció de la posició general de l’equip en el terreny de joc, es distingeixen tres tipus de replegament: a) R. Avançat b) R. Mig c) R. Intensiu  Cobertura: Principi tàctic defensiu que consisteix en col·locar-se en situació d’ajuda a un company que possiblement pot ser desbordat per un jugador de l’equip contrari, el qual es troba en situació de possessió de pilota. Per tant el jugador ha de centrar la seva atenció al company que pot ser desbordat, al seu marcatge i al posseïdor de la pilota.
  51. 51. Planificació temporada 2014-2015 51  Per muta: Acció tàctica defensiva que realitza un jugador, quan és desbordat per un adversari i recupera el més ràpid possible el lloc lliure que ha deixat el company, que li ha fet la cobertura. No s’ha de confondre amb un canvi de posicions, ja que perquè hi hagi permuta caldrà una cobertura prèvia. La permuta s’ha de realitzar sobre el lloc lliure que ha deixat el company i sobre l’adversari que ha deixat abandonat aquest quan ha fet la cobertura.
  52. 52. 5 2 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 52 Items per una bona permuta: 1. Tenir un concentració òptima del joc que s’està desenvolupant 2. Tenir un gran sentit de les ajudes reciproques i treball col·lectiu 3. Tenir gran sentit de sacrifici, sabent jugar sense pilota i col·laborant constantment amb l’equip 4. Saber que un jugador encara que sigui de manera circumstancial, pot jugar en una posició que no ocupa normalment 5. Tenir capacitat per decidís i saber anar al lloc en el moment idoni  Vigilància defensiva : Son les avaluacions del joc que realitzen els jugadors quan no estan en possessió de la pilota, sobre els seus adversaris. No realitzen cap tipus de marcatge.
  53. 53. Planificació temporada 2014-2015 53 Hi ha diferents tipus de vigilància: o Vigilància dels espais o Vigilància dels adversari  Temporització defensiva: Acció tàctica defensiva que consisteix en l’aproximació d’on o varis jugadors cap a l’atacant que té la pilota, amb la finalitat d’impedir o retardar que avanci cap a la porteria, donant temps per que els altres jugadors ajudin a realitzar una es col·loquin en posicions defensives.  Entrada: És l'acció físic-tècnica-tàctica defensiva realitzada sobre la pilota i adversari (aquest té la pilota controlada) amb la finalitat d'apoderar-nos de la pilota o, almenys fer-li perdre el control, impedint que progressi. La superfície de contacte a utilitzar és el peu (o el cap). Les accions han de ser realitzades, fonamentalment, quan el posseïdor de la pilota perd per un moment el seu
  54. 54. 5 4 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 54 control. En les accions laterals, el jugador sol tirar-se al sòl lliscant-se, com a últim recurs, per aconseguir la intercepció. Es realitzarà l’entrada quan: o La pilota s’allunyi de la superfície de contacte o El recolzament es fa amb la cama activa o La cama activa realitza una flexió per llançar a portería o fer una pasada  Càrrega: És una acció físic-tècnic-tàctica que es produeix en entrar en contacte físic amb la part superior del tronc, empenyent espatlla amb espatlla al jugador adversari, en la disputa de la pilota, amb la finalitat d'apartar-ho o desequilibrar- ho reglamentàriament, per recuperar la pilota o seguir conservant-ho. És una acció que es pot realitzar tant en atac, com en defensa i encara que nosaltres la tractem des del punt de vista defensiu, perfectament es podria estudiar des del punt d'ofensiu.  Anticipació: És l'acció tàctica que realitza el jugador modificant la seva posició pel que fa al seu adversari que espera rebre la pilota, amb la finalitat d'impedir que aquest ho rebi. L'anticipació és una acció que es realitza sobre el jugador adversari, tractant de guanyar-li mentalment. La diferència amb la intercepció és que aquesta última actua sobre la pilota i l'anticipació sobre el jugador adversari.  Inter cept ació: És
  55. 55. Planificació temporada 2014-2015 55 l'acció físic-tècnic-tàctica defensiva, sobre la pilota que ha jugat l'adversari, per modificar la seva trajectòria i tractar d'evitar la fi perseguida pel llançador. Per tant, l'acció d'interceptar ha de situar-se quan l'adversari ha llançat la pilota. Dins de la intercepció, s'ha de diferenciar entre dues accions importants que es produeixen gairebé alhora, com són l'anticipació i interceptació. La diferència està en què l'anticipació és una acció que es realitza sobre el jugador adversari i la intercepció es fa sobre la pilota. La intercepció es pot dur a terme de forma reflexiva o irreflexiva. Aquests dos aspectes són desenvolupats amb major profunditat en apartats posteriors del tema  Ajud es defensives: acció tàctica que realitza un jugador que va en ajuda d'un company que ja està pressionant al posseïdor de la pilota, creant una situació tàctica de 2 contra 1. No es considera ajuda defensiva quan es mouen alhora dos jugadors i van a enfrontar a un adversari amb la pilota en el seu poder. Segons l'adreça de la carrera del jugador que va a duplicar el marcatge es poden distingir dos diferents Tipus de duplicació de marcatge: o Ajuda de marcatge cap a davant: quan el jugador que realitza la duplicació de marcatge es mou cap a davant o Ajuda cap enrere: El jugador que realitza l’ajuda va cap enrere
  56. 56. 5 6 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015 56  Basculació: És el principi tàctic defensiu que consisteix en el moviment d'un o més jugadors que seguint l'estratègia de l'equip van cap a davant, enrere o cap a les bandes (on es troba el posseïdor de la pilota) amb l'objectiu de crear una situació de superioritat numèrica a la zona on es troba la pilota i poder recuperar la pilota o intentar que perdi la possessió del mateix l'equip adversari. Les basculacions són els moviments previs a la realització de l'acció tàctica del pressing. Poden ser realitzades per un jugador, per una línia de l'equip i per tot l'equip al complet. 6.2.Principis tàctics ofensius  Atac posicional: Progressió pel terreny de joc i intentar arribar a la porteria adversària amb la pilota, passant per a totes les línies de joc. Iniciant el joc des de la porteria i finalitzat a la zona d’atac, passant per la línia defensiva i de mitjos. Aquestes jugades han d’adaptar-se a les característiques dels nostres jugadors i a més a més han de ser equilibrades per poder-les desenvolupar dins del terreny de joc.  Atac directe: Progressió en el terreny de joc, en la qual s’intenta arribar a porteria contraria de la manera mes ràpida possible, normalment no hi intervenen totes les línies, de la defensa es fa una passada a un dels atacants que intentarà finalitzar la jugada. Aquestes jugades han d’adaptar-se a les característiques físiques i tècniques dels nostres jugadors. Busquen el desequilibri de l’equip rival.
  57. 57. Planificació temporada 2014-2015 57  Amplitud: És una acció de la Tàctica col·lectiva que han de tenir tots els atacs i contraatacs perquè es desenvolupin d'una manera òptima. Els jugadors atacants es col·loquen a l'ample de tot el terreny de joc, amb el que s'obliga a l'equipo adversari, és a dir, a l'equip defensiu, a recuperar la pilota en major espai de joc, ja que els atacants estan separats per molts metres, i això resulta més difícil per als defenses. S'ha de realitzar canvis d'orientació de la pilota des d'una banda cap a l'altra, tenint jugadors prop de les línies de banda, per obligar a la línia defensiva a estar més separada i haver de controlar més metres, per tant a la línia defensiva els resulta més difícil el marcatge dels atacants.  Canvi d’orientació: És l'acció tàctica ofensiva que es caracteritza per tots els enviaments de pilota, llargs, mitjans o curts que canvien la seva trajectòria inicial. En poder realitzar enviaments llargs, mitjans i curts, ens dóna una idea de la gran quantitat d'accions variades que es poden realitzar durant el joc d'atac d'un equip.  Contraatac: Acciò tàtica col·lectiva on desprès de recuperar la pilota, es realitzen accions combinatives on participen un màxim de 3 jugadors, amb la finalitat d’arribar a la porteria contraria en el menor temps possible.  Desdoblament: Accions de l’equip en possessió de la pilota per tal de no perdre l’ocupació racional del terreny de joc, cobrint i ocupant l’esquena dels companys que s’han incorporat a l’atac des de posicions defensives.
  • AndrsDenis1

    Sep. 20, 2020
  • DaniArias9

    Aug. 6, 2019
  • mariopardomerchan

    Jan. 1, 2017

Amb aquest treball es pretén desenvolupar l’organització i la planificació d’una temporada d’un equip de futbol. L’equip escollit és l’Infantil A del Girona Futbol Club, que competeix a lliga Divisió d’Honor. Dins d’aquesta introducció s’exposa l’estructura, el guió i passos a seguir en l’organització i planificació de la temporada 2014/15. Aquest treball està estructurat en diferents apartats: o Una contextualització de l’equip que o Els objectius, continguts i metodologia a treballar durant la temporada. o Dins de la metodologia, s’exposen els sistemes de joc que s’utilitzaran durant temporada, el posicionament i les transicions atac-defensa i l’estratègia de l’equip. o Una planificació dels exercicis, activitats i tasques que faran que l’equip aprengui els continguts escollits a treballar. o Un model d’scouting on s’analitzen els altres equips de la competició.

Views

Total views

830

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

4

Actions

Downloads

30

Shares

0

Comments

0

Likes

3

×